22 de novembre de 2014
22.11.2014

La Fiscalia es querella contra Ortega, Mas i Rigau per quatre delictes en el 9-N

Se'ls acusa de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions per tirar endavant la consulta

22.11.2014 | 06:30
Mas, votant a l´Escola Pia Balmes de Barcelona el nou de novembre.

La Fiscalia es va querellar ahir contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la seva vicepresidenta, Joana Ortega, i la seva consellera Irene Rigau, als quals acusa de desobediència greu, prevaricació, usurpació de funcions i malversació per "sobreposar la seva visió partidista" a la suspensió del 9-N ordenada pel Constitucional. Després d'ajornar-se quasi dues setmanes per discrepàncies entre la Fiscalia de Catalunya i la Fiscalia General de l'Estat, la querella es va interposar finalment ahir al migdia davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la setmana que ve té previst elegir al tribunal que estudiarà la seva admissió a tràmit. La querella, que entre altres diligències demana la declaració com a imputats de Mas, Ortega i Rigau, planteja quatre delictes per les possibles responsabilitats penals derivades del 9-N que, com a màxim, podrien comportar per a cadascun d'ells condemnes de fins a un any de presó i deu d'inhabilitació especial per a càrrec públic.
L'escrit, redactat per la Fiscalia General de l'Estat i que firma el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, tot i les seves reticències inicials, acusa els querellats de "sobreposar la pròpia visió partidista de la realitat sobre el deure d'exercir les seves atribucions administratives de manera objectiva i conforme a dret". La Fiscalia reprotxa als membres del Govern català la "intrínseca arbitrarietat" de la seva conducta, per negar-se "obertament a donar el degut compliment a una resolució judicial emanada del màxim intèrpret de la Constitució". El ministeri públic recorda que la consulta del 9-N va ser "planificada, auspiciada i finançada" per la Generalitat malgrat que el TC la va suspendre en una ordre que, al seu parer, "no deixava marge al dubte". És més, el fiscal creu que el 9-N "no va ser sinó la realització, per altres mitjans, del designi original de celebrar una consulta de naturalesa materialment referendària igualment suspesa pel TC", com ho demostra que Artur Mas va posar en marxa un procés de participació ciutadana "desenvolupat amb l'estructura d'urnes, taules i paperetes característica dels processos electorals".
A més, la Fiscalia creu que el Govern català va malversar diners públics en l'organització del procés participatiu per les despeses que la consulta va implicar a mobilitzar gairebé 7.000 mossos d'esquadra, distribuir propaganda electoral i mantenir el web que informava del procés, entre altres partides. També recrimina a l'Executiu de Mas que hagi "urgit" presos catalans a confeccionar les urnes i les paperetes que van servir per a la consulta del 9-N, amb jornades "voluntàries" de dotze hores de treball, fins i tot en dissabtes i diumenges, al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) de la presó Ponent de Lleida. Per a la Fiscalia, també té rellevància penal que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, convoqués de forma "oficiosa" directors d'instituts a diverses reunions per sol·licitar-los verbalment que col·laboressin amb el procés cedint els locals dels seus centres a fi que s'instal·lessin les meses electorals. Segons l'opinió del ministeri públic, les resolucions del TC constitueixen "una ordre absoluta, contundent i inequívoca" i l'incompliment de la mateixa, "consumat en el curs de la jornada de votació del 9 de novembre, i en les actuacions preparatòries d'aquest, ha lesionat de manera efectiva un altre bé jurídic: la integritat de la jurisdicció del TC i l'eficàcia de la seva tutela cautelar de l'ordre constitucional".

Més arguments
"Malgrat el coneixement que el TC havia decretat la suspensió, els querellats en oberta i franca oposició porten fins al final l'acte suspès", afegeix l'escrit, que recorda les "reveladores" paraules pronunciades per Mas el 9-N: "Si la Fiscalia vol saber qui és el responsable d'obrir els col·legis que em mirin a mi, el responsable sóc jo i el meu govern". Una vegada registrada la querella, la sala civil i penal del TSJC elegirà probablement en les seves reunions de la setmana que ve la sala d'admissions que haurà de decidir si l'accepta a tràmit, un tribunal integrat pel president de la institució, Miguel Ángel Gimeno, i dos magistrats més que seran designats per sorteig. La presentació de la querella tanca dues setmanes de debat en el si del ministeri públic, per les reticències de la Fiscalia Superior de Catalunya a actuar contra Mas per desobediència. En un altre ordre de coses, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, respondrà amb un acte públic el 2 de desembre al Palau de Congressos de Catalunya l'escenificació que el president català, Artur Mas, té previst realitzar dimarts que ve per presentar el seu full de ruta després del 9-N.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema