La trajectòria vital de Josep Lluís Núñez es va moure sempre entre dues grans passions: el FC Barcelona, del qual va ser el president més longeu, i el negoci immobiliari, en què va segellar una empremta personal que avui ha quedat entelada.

Home fet a si mateix, estalviador i de tracte amable, va començar a treballar als catorze anys i es va pagar els seus estudis de comptabilitat. Als 21 es va convertir en agent d'assegurances, activitat que va exercir fins que als anys cinquanta va crear amb el seu sogre, Francisco Navarro, la societat "Núñez y Navarro".

Els expansius anys seixanta van permetre a Núñez aixecar un imperi immobiliari i el 1967, a l'abric d'una ordre del Ministeri de l'Habitatge que afavoria la construcció de pisos de renda lliure, va inscriure a Barcelona onze societats. "Núñez y Navarro" va arribar a tenir més de cent societats filials, moltes de les quals només van ser constituïdes per crear un únic edifici o explotar un pàrquing o un hotel, negoci aquest últim que va expandir a partir de mitjans dels setanta. Però el seu perfil empresarial va traspassar els cercles econòmics el 1978, quan va ser escollit president del FC Barcelona.

Núñez seguia essent "Núñez y Navarro" en el terreny econòmic, però en paral·lel creixia amb força, en termes futbolístics, el "nuñisme", una manera de fer, no poques vegades controvertida, però amb una màxima que era que el "soci sempre té la raó", que el va convertir en una màquina de guanyar eleccions fins el 2003, quan va arribar Joan Laporta.

Llavors es va tornar a bolcar en les activitats empresarials, i el 2000 el seu grup sumava un patrimoni que rondava els 70.000 milions de pessetes. Però el 2001 les seves empreses i el domicili particular van ser registrats en relació amb una suposada trama de corrupció d'inspectors d'Hisenda a Catalunya, pel qual ara ha entrat a presó.