El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va assegurar ahir que el Tribunal Superior de Catalunya haurà d'estudiar el que ha passat el 9 de novembre en la consulta ciutadana, independentment que actuï o no la Fiscalia d'aquesta Comunitat Autònoma. El procés del 9 de novembre "està ja als tribunals portat pels ciutadans", va explicar Torres-Dulce en una xerrada col·loqui oferta a Burgos, en un acte organitzat amb motiu del 25 aniversari dels Tribunals Superiors de Justícia. En aquest sentit, va recordar que, abans de la consulta, els fiscals van decidir que hi havia indicis racionals de delicte, encara que van optar per no adoptar mesures cautelars. Va precisar sobre això que, en aquell moment, no es van prendre aquell tipus de mesures perquè es va considerar que era "desproporcionat" i generaria més problemes que solucions, ja que cada jutjat només hauria pogut actuar en la seva jurisdicció, pel que s'haurien tancat només part de les meses i originat un problema afegit a causa que el procés ja estava en marxa.

Torres Dulce va explicar que serà la Fiscalia de Catalunya la que decideixi en Junta de Fiscals si s'actua o no en aquest assumpte i es presenta o no una querella, i va assegurar que en el seu mandat com a Fiscal General de l'Estat l'única instrucció i ordre concreta que ha donat ha estat relacionada amb el cas Faisà i que en aquest altre assumpte s'actuarà "amb els temps que marqui la legalitat".

La divisió

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va evidenciar ahir la seva divisió davant la presentació d'una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, en una junta extraordinària forçada per un grup de fiscals reticents a aquesta, que va acabar sense acord. Segons van informar fonts judicials, la reunió, que va durar més de dues hores, es va celebrar a la seu de la Fiscalia Superior, a iniciativa dels fiscals que plantegen dubtes sobre la base jurídica per presentar la querella contra Mas per les possibles responsabilitats penals derivades de la celebració del procés participatiu del 9-N.

Els fiscals reticents van aconseguir les signatures necessàries per forçar la convocatòria de la reunió extraordinària -que requereix com a mínim un terç dels nou integrants- i van aconseguir convocar la junta, un mecanisme previst perquè els integrants del ministeri públic debaten aspectes d'especial transcendència i fixin postures en comú. La junta, convocada de forma urgent, va finalitzar sense un acord i sense que s'arribés a votar si hi havia prou base jurídica per acusar Mas i altres membres del govern català per la convocatòria del 9-N, segons les fonts consultades. Els assistents a la junta, en la qual no van participar els nou fiscals, es van emplaçar a dilluns per prosseguir el seu debat jurídic, del qual podria emanar un informe que, no obstant això, no seria vinculant perquè, segons estableix el reglament de la institució, preval el criteri del fiscal superior, càrrec que a Catalunya ocupa José María Romero de Tejada.

El debat suscitat a la junta no impedeix que, paral·lelament, els responsables de la Fiscalia Superior de Catalunya puguin seguir endavant amb la querella. La Fiscalia General de l'Estat va enviar fa uns dies un esborrany a la Fiscalia Superior de Catalunya en la qual proposava acusar Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, la consellera d'Educació, Irene Rigau, i el d'Interior, Ramon Espadaler, pels delictes de prevaricació i desobediència, entre d'altres.

Donades les discrepàncies que la Fiscalia de Catalunya manté amb la Fiscalia General de l'Estat sobre els querellats i els delictes a imputar-los, dimecres passat es va celebrar una reunió a la seu del ministeri públic a Madrid. Encara que en principi els responsables de la Fiscalia de Catalunya estarien d'acord amb acusar Mas i Ortega per desobediència, altres membres de la institució tenen dubtes sobre la base jurídica d'aquest delicte i alguns s'oposen a la presentació de la querella, van informar les mateixes fonts. Una de les principals discrepàncies dels fiscals reticents és si una acusació contra Mas se sustentaria jurídicament, tenint en compte que el TC va suspendre els preparatius del 9-N alternatiu, però no va advertir de les responsabilitats que es derivarien de no fer cas d'aquest ordre.