El Tribunal Suprem va estimar el recurs presentat per la Fundació Ramon Muntaner i va procedir a anul·lar les sancions imposades per la Generalitat Valenciana l'any 2008 per les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana. Segons la sentència facilitada pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, la resolució del Suprem anul·la la multa de 100.000 euros imposada i el cessament d'emissions. La sentència es basa en la resolució del Suprem de desembre de 2012 en la qual anul·lava les sancions a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en entendre que el govern que presidia Francisco Camps no tenia competència sancionadora sobre l'espai radioelèctric, propietat del ministeri d'Indústria.
La secció tercera de la sala contenciós-administrativa anul·la així dues resolucions de l'any 2008 per la qual la Direcció general de Promoció Institucional de la Generalitat Valenciana acordava el cessament d'emissions i imposava una multa de 100.000 euros a la Fundació Ramon Muntaner.
La Fundació va interposar recursos al TSJ valencià, que varen ser desestimats, fins arribar al Suprem, que ahir va donar la raó a l'entitat en entendre que les seves peticions són "anàlogues" a l'altra entitat responsable de les emissions, Acció Cultural del País Valencià, a qui el Suprem en 2012 va anul·lar les multes.
La sentència de 2012
La sentència del Tribunal Suprem de desembre de 2012 considerava que la difusió de les emissions televisives més enllà dels límits territorials de Catalunya "era i és sens dubte lícita". Segons l'alt tribunal, no es va posar en dubte que els receptors podien i poden captar "lícitament" les emissions de la televisió pública catalana difoses a través dels satèl·lits o xarxes de cables sense que la Generalitat Valenciana ostenti competències "de control i sanció". Segons la sentència, la peculiaritat requeia en el supòsit que es tracta d'emissions televisives difoses "lícitament" dins l'àmbit territorial per un operador públic que eren "reemeses" per una associació demandant a través de les ones terrestres a un àmbit veí. "L'associació sancionada no assumia les funcions pròpies d'un operador audiovisual sinó la d'un mer retransmissor", afegeia. Davant d'això, l'alt tribunal considera que no va quedar demostrat que la utilització de les freqüències utilitzades per a la reemisió es fes a costa de les assignades a les televisions valencianes.
El Tribunal Suprem va estimar que l'emissió de programes de les televisió pública catalana a zones del País Valencià no constituïa una emissió sense llicència que pogués ser sancionable sinó que es tracta de la prestació de servei públic "en règim de gestió indirecte" i, per tant, a una possible infracció de les normes reguladores tècniques, el control de les quals correspon a l'Estat.
