Els gironins s'han bolcat de ple amb el 9-N. Des de primera hora del matí, les llargues cues de ciutadans s'han convertit en la imatge del procés participatiu davant els set instituts de Girona. A la ciutat, ja han votat més de 18.000 persones. Arreu de la demarcació, hi ha urnes a cada municipi, fins i tot en aquells més petits. Per escurçar distàncies, a més, les poblacions han contractat autobusos i hi ha particulars que s'han convertit en taxistes voluntaris. La il·lusió es palpa a peu d'urna; des d'una àvia de Platja d'Aro que va viure la Guerra Civil i vol un futur millor per als néts, fins a una mare de Canet d'Adri que ha volgut que la seva filla de només catorze mesos diposités el seu vot.

A les comarques gironines, aquest 9-N hi ha 231 punts de votació i 684 meses. A la demarcació, tots i cadascun dels municipis -fins i tot, aquells més petits- tenen com a mínim un punt de votació del procés participatiu. Instituts, locals socials o centres cívics, entre d'altres, s'han tenyit aquest diumenge de groc per acollir les urnes.

Des de primera hora del matí, els set instituts de Girona ciutat bullen amb el 9-N. A l'IES Vicens Vives, per exemple, poc després d'obrir, ja hi havia unes 200 persones que feien cua. Entre les més matineres, la Marta Latorre, una veïna de 64 anys que viu a Mèxic DF i que ha vingut expressament a votar a la ciutat. "Allà també podia fer-ho, però m'emocionava veure l'ambient que es vivia a la meva ciutat", ha explicat.

Com a bona catalana, no s'està de dir el què li ha costat el viatge: 600 dòlars. "Però tenia clar que havia de venir, perquè avui és una de les votacions més importants que ha viscut Catalunya", explica. Com ella, centenars de gironins han omplert aquest matí els instituts de la ciutat. I de fet, n'hi ha prou amb fer un cop d'ull a les dades de participació del migdia per veure l'abast del 9-N a la ciutat.

Fins a la una de la tarda, 18.075 gironins ja han posat la seva butlleta dins l'urna. Aquesta participació és similar a la que es va viure a les últimes eleccions municipals del 2011 (17.645) i lleugerament inferior a les darreres al Parlament (20.848). Dels set instituts que hi ha a la ciutat, i que aquest 9-N acullen punts de votació, el Sobrequés és allà on han votat més gironins (4.156), seguit de l'Escola d'Hostaleria (3.130) i el Vicens Vives (3.055).

Cues d'hores a Olot

Les cues que es viuen a Girona, però, també es traslladen a altres ciutats de la demarcació. A Olot, per exemple, els centres de votació s'han omplert des de primera hora del matí. Segons ha explicat la coordinadora del centre de votació de l'IES Montsacopa, Montserrat Flores, alguns veïns ja feien cua des de les vuit del matí per poder dipositar el seu vot dins les urnes.

Al llarg del matí, la cua ha anat creixent fins al punt que s'ha allargat metres i metres fins a l'entrada de l'institut. "Algunes de les persones han hagut d'esperar una hora per poder votar però tot s'ha produït dins d'un ambient de total tranquil·litat i civisme", ha explicat la directora del centre, Teresa Danés.

A Olot, els instituts Montsacopa, Bosc de la Coma i La Garrotxa han obert les seves portes per rebre les butlletes. Tal com també ha passat en altres territoris catalans, al cor de la Garrotxa també hi han aparegut una vintena de taxistes improvisats, voluntaris, que han apropat totes aquelles persones que no podien arribar als punts de votació pel seu propi peu. En Joan Ignasi ha estat un d'ells que ha assenyalat que li sembla "una gran idea poder ajudar a les persones grans que ho necessitin".

La gran majoria dels votants s'han mostrat "il·lusionats i emocionats" per poder votar en un dia que titllen "d'històric". Alguns dels assistents no han dubtat en immortalitzar aquest 9 de novembre fent-se fotografies davant les urnes o votant.

Connectats amb bus a Platja d'Aro

El municipi de Platja d'Aro, un dels més grans del Baix Empordà amb més de 10.500 habitants, té la peculiaritat d'estar dividit en tres nuclis força distanciats entre ells: Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Per això, per evitar que la distància sigui un impediment per anar a votar, CiU -que governa a la població juntament amb el PPC-, ERC i l'assemblea han contractat un autobús que recull els ciutadans i els porta fins a l'IES Ridaura, situat a Castell d'Aro.

A les nou del matí, i enmig d'aplaudiments, l'institut ha obert les portes com a punt de votació per al procés participatiu del 9-N. "El més emocionant ha estat veure persones grans que pensaven que ja no viurien aquest moment votant emocionats, entre llàgrimes", ha afirmat el coordinador del local, Josep Maria Garcia.

L'IES Ridaura ha obert amb normalitat absoluta, fins i tot amb excedent de voluntaris que s'han convertit en suplents i han pogut marxar a casa seva. Per prevenir, però, els organitzadors havien col·locat vaselina als panys per evitar que brètols bloquegessin els accessos amb silicona, com sí ha passat al municipi veí de Sant Feliu de Guíxols.

Una de les primeres votants ha estat Maria Aliu, que la setmana que ve compleix 79 anys. "Voto perquè vull que els meus néts tinguin un futur millor, he viscut la Guerra Civil i la postguerra i crec que Catalunya serà millor si és independent", ha afirmat. Després d'ella, ha votat un jove de 18 anys, Aleix Amat, que ha explicat que aquesta és la seva primera votació i que exerceix el seu dret a vot "convençut" que cal més democràcia i que els catalans han de poder expressar la seva opinió.

Platja d'Aro és municipi turístic i també té població estrangera que ha optat per quedar-s'hi a viure. És el cas de Marcos Ultra, originari d'Uruguai, que fa 15 anys que viu a la població i ha anat a votar perquè creu que és important saber què opinen els ciutadans. "No s'entén que en democràcia un estat posi tantes traves", ha afirmat. Mary Donald, procedent de Manchester, fa més de 40 anys que viu al país i afirma rotunda que "ningú" li pot negar el seu dret a opinar.

Amb la filla de catorze mesos en braços

Canet d'Adri, al Gironès, és un dels petits pobles que esquitxen les comarques gironines. Té 650 habitants, dels quals es calcula que més de 400 poden votar aquest 9-N. Poc després de les dotze del migdia, ja ho havien fet 132 persones. El degoteig de veïns que s'han acostat als baixos de l'Ajuntament -on s'ha situat el punt de votació- era constant, tot i que aquí no s'hi registraven cues com a les ciutats.

"Votar és un dret que no ens pot treure ningú, i evidentment havíem de venir a exercir-lo", ha dit un dels veïns, en Quim Rabassa, de 45 anys. Ell ha participat al 9-N acompanyat de la dona i els fills. "Com a mínim ens han d'escoltar; tenim dret a dir que les coses s'han de poder fer d'una altra manera i que, sinó, directament volem la independència", deia la seva dona.

Entre els qui aquest matí també han votat hi havia l'Esther Puigbosch, que ha entrat al local amb la Sònia en braços, la seva filla de només catorze mesos. A l'hora de dipositar la butlleta dins l'urna, ha volgut expressament que fos la petita qui la hi posés dins. "Volia que d'alguna manera participés en un dia tan important, perquè aquest 9-N li afectarà el seu futur", ha explicat.

Urnes destrossades i estelades cremades

Arreu de la demarcació, aquest 9-N es viu enmig d'un ambient festiu i gairebé sense incidents. A primera hora, però, sí que han aparegut pintades a l'exterior dels IES de Porqueres i Pere Alsius de Banyoles, al Pla de l'Estany. S'hi llegien les frases 'Per molt que voteu, encadenats estareu', 'Un patriota, un idiota' o 'Catalans i espanyols competint per veure qui és més fatxa'. Les pintades s'han esborrat gairebé immediatament.

A Girona ha estat on s'ha viscut l'incident més destacable, quan un grup format per mitja dotzena d'encaputxats ha entrat l'Escola d'Hostaleria, ha destrossat una urna, n'ha tirat una altra al terra i han proferit crits (segons alguns testimonis, a favor de la unitat d'Espanya). Els mateixos ciutadans i voluntaris n'han retingut alguns fins que ha arribat la Policia Municipal i els Mossos d'Esquadra. En total, hi ha cinc detinguts per lesions, danys i contra l'ordre públic.

Finalment, una veïna de les Planes d'Hostoles (Garrotxa) ha denunciat que aquesta matinada uns desconeguts li havien cremat dues estelades que onejaven a la façana de casa seva. Els autors de la bretolada han hagut de saltar la tanca per entrar a la finca i calar foc a les banderes. La dona ja ho ha posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra.

D'altra banda, des de l'ANC de Llambilles, han explicat que aquesta passada nit, algú ha pintat simbòlicament la bandera espanyola en el monument que hi ha al municipi i que homenatja l'antic trajecte en tren que, fa dècades, unia la costa gironina amb les poblacions de l'interior. Aquest monument, com altres edificis, havia estat pintat de groc per l'Assemblea Nacional Catalana ara fa unes setmanes dins la campanya general que realitzava l'entitat però, aquesta nit de dissabte a diumenge, algú ha colorejat la cabina i l'últim vagó del trenet de vermell, simbolitzant la bandera espanyola. Aquest mateix matí, voluntaris de l'ANC han tornat a repintar tota l'estructura de groc.