Aquests dies l'estàtua de Monturiol a la Rambla de Figueres apareix decorada amb una samarreta groga, un color que el sobiranisme reivindica, mentre els arbres són embolcallats amb plàstics grocs. El divendres teníem la desgraciada notícia d'una bretolada en una galeria d'art que presentava una exposició sobre el 9-N. El diumenge, Dolors Ventós, la propietària, votant a l'IES Ramon Muntaner, convidava a cava al públic per celebrar el 9-N, mentre recordava el seu pare, del PSUC, i la llibertat d'expressió dels artistes: "S'ha de repensar el paper dels polítics, i fer que no s'hi dediquin professionalment, que siguin escollits per un temps concret".

En els escacs de la política catalana, la data d'ahir sembla mostrar el camí per unes futures eleccions, amb vocació de plebiscitàries, per alguns; amb canvis de Govern per uns altres. Vivim una segona transició que obliga a canvis profunds, si els partits actuals no volen desaparèixer com els dinosaures, o ser un animal en perill d'extinció com el drac de Komodo.

Camí de l'IES Cendrassos de Figueres, trobem una de les coordenades de la jornada: els sentiments. Representants per Miquel Font, de 83 anys i que, assegut en un banc a la plaça Lluís Companys, indicava als passejants a on dirigir-se per votar. Font les ha passat de tots colors. Recorda que la mare caminava de Vilafant a Pals, per comprar arròs. Era l'època del contraban. Des de sempre no li han agradat els de Madrid, "que se'n cobren 50 i te'n tornen 20", i si pogués, firmaria ja la independència. Encara que, diu, la consulta serveix per a poc: "És una fita en el camí". L'organització, formada per voluntaris, mostra una gran coordinació. Sònia Masmartí, gestora de taula, no para ni un moment. Entren famílies del barri. Al final del dia, Masmartí se sorprèn de la poca participació de joves de 16 anys.

A la tarda, a l'IES Cendrassos, Moisès, de mitjana edat i que manté el cognom en l'anonimat, raona el seu vot: "Està motivat perquè no ens deixen decidir qüestions com monarquia o república; la pertanyença a l'OTAN. És una forma de deixar clara la teva opinió". Moisès vol un acord entre Generalitat i Govern central: "Tenir un sistema fiscal com els dels bascos. Ni l'independentisme d'ERC, ni el no continu del PP". Un camí per superar confrontacions.

Per la seva banda, la Carme Fusté ha votat amb el marit i la filla, Emma, de sis mesos. Vestits amb la samarreta quadribarrada del Barça. Creu que es presenta l'oportunitat, i que si es desaprofita, es tornarà a la situació anterior: "S'han de fer eleccions, com més aviat, millor". Ells tenen amics que estan pel no, alguns afiliats a Ciutadans, i creu que les diferències es poden superar.

A l'Escala ha lluït el sol tot el dia. A l'institut El Pedró es concentren les set taules per votar a la vila. No hi ha hagut cues en obrir. I durant el dia l'afluència ha estat constant. Un dels voluntaris, que prefereix mantenir l'anonimat, assegura que li ha sobtat la presència d'europeus establerts a la vila en segones residències que han passat a ser les primeres, i el vot d'immigrants sud-americans. Encara que creu que molta gent empadronada, no viu tot l'any a la vila. Una opinió singular és la de Boubacar Diallo, de 33 anys i origen africà, que creu ajudar Catalunya amb el vot, i recorda les privacions passades per tenir papers.

Entre les conviccions dels independentistes, dels votants del Sí-Sí, s'esmunyen els dubtes de l'endemà, les escletxes de la política. En aquestes escletxes els polítics han de trobar un punt de contacte, sense confrontacions socials i humanes. En aquests marges pel diàleg hi ha l'esperança, votants del Sí-Sí; partidaris del Sí-No; indiferents, o abstencionistes que en un referèndum votarien pel no.