Ha començat la discussió sobre quanta gent ha de participar en el 9-9-N (si se celebra sense probemes) perquè es consideri un èxit. Un possible càlcul parteix dels vots dels partits proconsulta a les darreres autonòmiques, que van sumar 2,1 milions. Ateses les limitacions de la consulta, alguns diuen que la meitat ja seria una bona xifra. Però això no quadra amb una altra referència: la participació a les diades de l'Onze de Setembre.

Prenguem la darrera, la ve baixa. Per participar-hi calia disposar de tota la tarda i desplaçar-se fins a uns indrets determinats de Barcelona. Per a alguns catalans suposava un viatge de més de cent o de dos-cents quilòmetres. Tot i aquests inconvenients,hi van participar 1,8 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana, que no era pas l'entitat convocant sinó un cos de policia professional.

En comparació, participar a la jornada de diumenge és molt més fàcil i còmode. Més del 99 per cent dels cridats tindran un punt de participació al seu mateix municipi. Encara que alguns mapes de zones, com el de Manresa, els hagin dibuixat amb els peus, desplaçar-se de l'Avecrem a la Parada no és cap drama, i la major part del trajecte es pot fer amb el bus urbà. S'hi pot anar quan es vulgui, des de les nou del matí a les vuit del vespre. Per tant, si les facilitats són molt més grans, el nombre de participants també hauria de ser molt superior. En cas contrari, no es podrà parlar de cap gran èxit de participació. Serà una mobilització inferior a la de l'Onze de Setembre. Els convocants només podran tibar d'elàstics a partir dels dos milions llargs de paperetes.

Naturalment, tota aquesta reflexió deixaria de ser vàlida si a la ve baixa de Barcelona no hi haguessin participat realment 1,8 milions de persones, és a dir, si els càlculs de la Guàrdia Urbana estiguessin inflats. Sense voler, naturalment. Ja se sap que comptar manifestants és una tècnica molt complicada i sempre envoltada de polèmiques.

Des de l'independentisme s'ha dit que un dels objectius del 9-N, fos quin fos el seu format i el seu reconeixement polític i jurídic, és el de fer un recompte de partidaris de la independència que ningú no pugui qüestionar. El nombre de paperetes en unes urnes és més fàcil de recomptar que els participants en una gran manifestació. Però si els 1,8 milions de la Diada no són certs, cal que ho reconeguin ara, com a vacuna contra els efectes perversos d'una comparació inadequada.