La data, la pregunta i la via de la consulta es fixaran aquest 2013

La proposta de CiU i ERC ja apostava per portar al Congrés la celebració d'una consulta i fixava el termini de final d'any per marcar data i pregunta. També abans d'acabar el període de sessions calia tenir resultats d'una negociació amb l'Estat. ICV-EUiA i CUP han afegit alguns punts a la resolució de forma que no només es concreti data i pregunta, sinó també via legal, abans d'acabar el 2013. Aquest text ha obtingut 86 a favor i 47 en contra.

Segons el text aprovat, el Parlament farà una proposta de via o vies legals per portar el procés al Congrés, així com la data i la pregunta, i tot això en el marc de la comissió parlamentària i d'acord amb el pacte nacional. Ara bé, alhora es va mantenir el punt de CiU i ERC que establia que el Parlament instés el president de la Generalitat a anunciar via, data i pregunta previ diàleg amb les forces polítiques i cercant el màxim consens possible. Podran portar la consulta al Congrés la cambra catalana o bé els grups parlamentaris.

També va ser aprovada la proposta que inclou el manifest Rigol, en aquest cas amb una majoria més gran perquè va comptar amb el suport del PSC. PPC i C's van votar en contra i la CUP s'hi va abstenir. El resultat va ser 103 vots a favor, 27 en contra i 3 abstencions. La resolució demana que el Parlament es manifesti a favor "d'un procés democràtic per tal que el poble català pugui exercir el seu dret a decidir" i reclama que els ciutadans "puguin exercir-lo amb el vot sobre la pròpia institucionalització política". La "urgència perquè s'estableixi un diàleg amb institucions de l'Estat per tal d'acordar les condicions legals" per poder celebrar la consulta també s'inclou en el text.

Hisenda pròpia

A més, CiU i ERC van donar llum verda a una resolució que parla de la hisenda pròpia. PPC, PSC i C's van votar en contra, i ICV-EUiA i CUP es van abstenir. El text destaca la necessitat de preparar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè abans d'acabar el primer semestre del 2014 tingui la capacitat de recaptar tots els impostos que es generen a Catalunya. Per això, plantegen que els propers pressupostos incloguin una partida específica per crear el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat mitjançant la llei de mesures fiscals i financeres. Dins del capítol de les propostes conjuntes CiU-ERC que figuren sota l'epígraf d'"estructures d'estat", va ser aprovada una en la qual s'insta a la conversió de l'Institut Català de Finances en un banc públic.També es contempla un pla per dissenyar l'Administració de la Tresoreria de la Seguretat Social catalana "per garantir la percepció futura de les pensions i prestacions d'atur dels catalans".

Altres aspectes inclosos en les propostes d'aquest capítol, que van ser totes elles aprovades, figuren l'elaboració d'un pla de transició d'infraestructures, i accelerar l'aprovació de la llei marc de protecció social. Pel seu caràcter innovador destaca també la proposta que faculta el Govern perquè elabori "un pla de transició" que prevegi "l'assumpció de les funcions i el desenvolupament de les estructures de l'administració de justícia a Catalunya".

En l'àmbit laboral, s'insta a Govern i als agents socials a "construir el marc de relacions laborals" català, mentre que l'executiu tindrà l'obligació de "presentar el projecte de llei d'ocupació abans de finalitzar 2013", així com a iniciar la reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Altres propostes que van prosperar, amb majories variables segons la matèria, són la de revisió dels criteris dels concerts a les escoles privades, l'extensió de les beques-menjador a tots els nens en situació de vulnerabilitat, així com l'establiment d'"una renda mínima garantida" per a tots els aturats catalans. Haurà de ser creat també un fons social d'habitatge i seran equiparades les bonificacions de famílies nombroses a les monoparentals, mentre que respecte als funcionaris de la Generalitat es garantirà que hauran de cobrar l'augment de l'IPC el 2014.

En una altra de les resolucions s'insta a garantir que l'ICS i que l'Hospital Clínic de Barcelona hauran de seguir sent de titularitat pública. Pel que fa a "acció exterior", el Parlament insta el Govern perquè consolidi l'actual xarxa de delegacions exteriors, i també a "internacionalitzar el dret a decidir del poble de Catalunya".

Les valoracions

El PSC va voler dedicar gran part de la intervenció per presentar les propostes de resolució per criticar a CiU, ERC i ICV-EUiA per voler demanar al Congrés la celebració de la consulta. Pels socialistes, és "una estafa", sobretot de nacionalistes i republicans, negociar una proposta així quan hi havia "un consens" clar mostrat en la resolució basada en el manifest de Joan Rigol pel dret a decidir. La diputada de CiU, Mercè Jou, va replicar el PSC que "no ha entès res" i el va acusar de presentar una "proposta trampa", en referència a la resolució basada en la tercera via del líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. Segons Jou, els socialistes es dediquen a "furgar" en comptes d'arribar a acords.

El portaveu del grup del PSC, Maurici Lucena, va acusar CiU i ERC d'haver comés "una de les més grans estafes i disbarats parlamentàries" en haver negociat la resolució per portar la consulta al Congrés al marge de la basada en el manifest de Rigol i sense comptar amb el PSC. "Avui se'ls ha vist el llautó, amb la col·laboració d'Iniciativa", va dir retreient que haguessin rebutjat la seva oferta per deixar en la proposta basada en el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir tot el pes de les proclamacions del Parlament sobre aquest tema.

Des d'ERC tenen clar que a l'Estat "no caben terceres vies". La portaveu parlamentària dels republicans, Marta Rovira, va definir el context actual com una "oportunitat històrica" perquè els catalans decidissin el seu futur lluny de la "involució" i la "recentralització" que està vivint l'estat espanyol. La secretària general d'Esquerra va destacar la capacitat de consens que havien demostrat CiU i ERC -van presentar conjuntament totes les propostes de resolució- i l'àmplia majoria parlamentària que torna a sumar-se a la reclamació de la consulta després del Debat de Política General.

El portaveu del PPC, Enric Millo, va subratllar que ara Catalunya té una via, l'única via, el diàleg, i va avisar que si el Parlament aprovava resolucions que "posen limitacions a aquest diàleg, que li posen condicions", se li està fent un "flac favor". "No és la millor manera de començar un diàleg, és donar-li l'esquena", va dir. El portaveu de C's, Jordi Cañas, va ser contundent. Citant paraules d'Agustí Colomines, expresident de la CatDem, va dir que "el dret a decidir és una xorrada, perquè és dret a l'autodeterminació".