El president de la Generalitat, Artur Mas, va marcar distàncies amb qualsevol "tercera via" en el debat sobre una Catalunya independent, ja sigui la proposta confederal del seu soci Josep Antoni Duran i Lleida o la reforma constitucional que proposen els socialistes, després de "cent anys" d'intents que "no han funcionat". La segona jornada del debat de Política General a Catalunya va servir perquè tots els líders polítics catalans es posicionessin sobre el full de ruta sobiranista de Mas i la seva gestió al capdavant del Govern, una oposició que va ser més nítida en els casos del PPC i PSC que en el d'ERC, que dóna a suport a CiU al Parlament però el líder del qual, Oriol Junqueras, és formalment el cap de l'oposició. La líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va advertir en un agre debat amb Mas que no li permetria que insultés el Govern espanyol i els espanyols com si fossin "uns perdonavides i ignorants", i el va ?acusar de plantejar el "desafiament més perillós en la història constitucional d'Espanya" amb la seva aposta per una consulta independentista. De la seva banda, el líder del PSC, Pere Navarro, va qualificar d'"estafa" la pròrroga en els pressupostos de la Generalitat perquè va considerar que havia servit per "retallar en la clandestinitat", alhora que es va mostrar partidari d'una consulta dins de la legalitat, encara que això "no vol dir que sigui dins de la legalitat actual" perquè l'"estatus quo no es pot mantenir". En els torns de rèpliques, el president de la Generalitat va instar el PSC i el PSOE que concretessin "per escrit" la seva reforma federal de la Constitució, encara que va advertir que l'última "tercera via" va ser l'Estatut i que aquest camí mai no havia funcionat. Mas va assegurar que no se saltaria els marcs legals encara que estava determinat a consultar els catalans, fins i tot amb unes eleccions plebiscitàries, la qual cosa seria un "xoc molt gran" al qual va dir estar disposat a arribar "si no hi ha més remei".
Els arguments
Mas va subratllar que les terceres vies les havia intentat el catalanisme històricament i havien fracassat: "És el que hem fet sempre i si estem on estem és perquè les terceres vies no han funcionat; la societat catalana no és de ruptura, però estem on estem després de cent anys de decepcions de les terceres vies". Es dóna el cas que fa pocs dies que el líder d'Unió i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va defensar una "tercera via" per a Catalunya entre l'independentisme i l'Estat autonòmic. En un altre moment del debat, Mas va admetre encara que entre els catalans hi havia més de dues posicions sobre l'encaix de Catalunya amb Espanya i que, en tot cas, la solució no passava per una mera millora del finançament perquè els catalans no volien "escaiola".
Debat plàcid
El debat de Mas amb el ?president d'Esquerra Republclana, Oriol Junqueras, va ser més plàcid. Junqueras va afirmar que ell "estima Espanya" i a la llengua espanyola però que en canvi "desconfia" de l'Estat espanyol, i es va limitar a recordar a Mas que el procés sobiranista ?necessitava "lideratges compartits".
