El portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, va demanar ahir al Govern que dialogués i entengués Catalunya perquè darrere la llengua catalana "hi ha un conjunt molt complex de circumstàncies que ens agradaria que "fossin reconegudes". Duran i Lleida va fer aquesta crida a l'Executiu en un acte celebrat a l'Ambaixada de Polònia i en què se li va imposar la Creu del Comanador de l'ordre al Mèrit de la República de Polònia, en reconeixement "als seus extraordinaris mèrits en la promoció dels interessos de Polònia a l'arena internacional". "Aprofitant aquesta tribuna vull fer una crida al Govern espanyol que ens entengui. La nostra llengua no és el polonès, darrere la llengua hi ha una voluntat de ser, tot un conjunt molt complex de circumstàncies que voldríem que fossin reconegudes i per a això sens dubte el diàleg és el millor instrument", va assenyalar Duran.

El líder d'UDC, acompanyat per diversos diputats del seu grup, va explicar que als catalans els anomenen polonesos, va comentar que la llengua catalana ?"segueix sense comprendre's" i "forma part d'una situació" de la qual va preferir "no demanar opinió" a l'ambaixador polonès Tomasz Arabski perquè "qualsevol qüestió entre Catalunya i el conjunt espanyol és interna". A partir d'això, Duran i Lleida va dir que ni volia, ni havia, ni podia "entrar en una altra implicació", però si aprofitar per fer una crida a l'Executiu perquè entengui Catalunya.

D'altra banda, el líder d'Unió i secretari general de CiU va defensar sotmetre a consulta un nou estatus per a Catalunya que inclogués un pacte fiscal i una reforma constitucional, tot això emmarcat en l'exercici del dret a decidir dels catalans. Segons informava La Vanguardia, així és com planteja el democratacristià la seva tercera via entre l'independentisme i el model autonòmic actual, que en qualsevol cas no és una alternativa a la consulta sobiranista, ja que la seva proposta hauria de sotmetre's igualment a un referèndum. D'acord amb l'ideari confederal d'Unió, Duran planteja que es pregunti als catalans per un nou estatus per a Catalunya que hauria de contenir quatre eixos fonamentals: un pacte fiscal que inclogui la gestió de les infraestructures per part de la Generalitat; sobirania cultural, lingüística i de model educatiu; presència institucional de Catalunya en organismes internacionals; i suport a una reforma constitucional que incorpori el dret a decidir. Duran ha transmès les seves propostes tant al president del Govern central, Mariano Rajoy, com al líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, així com a cercles polítics, econòmics de Madrid, segons el rotatiu català.

Més reaccions

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va afirmar que les últimes reflexions del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, entorn d'una tercera via per a Catalunya no incorporaven "res de nou" al debat sobiranista perquè eren posicions ja conegudes. En la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu català, Homs, referint-se concretament a l'article de dilluns passat de Duran, va remarcar que "no incorpora res de nou" i va emfatitzar el titular d'aquest text, centrat en la reclamació de la consulta. "En la literalitat no hi ha cap novetat, no ens ha vingut de nou", va insistir Homs, qui va assenyalar que en algunes ocasions el que passava era que s'interpretava d'"una manera o una altra" les paraules del líder democratacristià. Homs va explicar que per les responsabilitats de Duran, que és president de CiU al Congrés, era "obvi" que mantenia contactes amb el Govern central, dels quals informava "regularment" Mas. El portaveu de l'Executiu català va subratllar que, enmig de les aportacions "interessants" al debat sobiranista, el propòsit del Govern era celebrar la consulta el 2014.