El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va cridar ahir a l'Estat a actuar amb "intel·ligència" per aplicar a Catalunya una "tercera via" i evitar així que els catalans només tinguessin com a opcions "la secessió" o la "submissió" a Espanya. En un article publicat a La Vanguardia, Duran va fixar així la posició del seu partit en la qüestió de la consulta sobiranista abans de l'arrencada del Debat de Política General al Parlament, el primer de la legislatura que començarà demà. En una nova apel·lació a l'Estat a dialogar, el secretari general de CiU va assenyalar que "la possibilitat d'una tercera via sembla difícil si a l'altre costat no hi ha ningú".

No obstant això, aquesta tercera via, segons Duran, "pot convertir-se en un camí fructífer si es pot trobar el punt d'equilibri entre les legítimes aspiracions nacionals de Catalunya i els llaços afectius i les diverses utilitats de tota mena, resultat de molts anys d'història compartida -amb Espanya-".

Per a Duran, "si des de fora de Catalunya s'actua de manera intel·ligent i amb visió de futur", és "obvi" que les opcions de Catalunya "no poden ser només blanc o negre" i "no seria bo que des d'Espanya s'obligués a escollir entre la independència o la situació actual recentralitzadora, uniformista i asfixiant". En l'article, titulat "Ara, consulta! Després...?", el líder democratacristià reitera el seu compromís amb una consulta legal, que és "més necessària que mai" i és l'objectiu en el qual els partits catalans han de centrar els seus esforços: "No hauríem de dividir energies discutint sobre les opcions diferents que s'hauran de votar -en un eventual referèndum-", reflexiona. Pel que fa al tempo, el líder de CiU al Congrés adverteix que "per moltes ganes d'anar de pressa que tinguin alguns", la legitimitat del procés sobiranista radica en "la capacitat de fer les coses de manera ordenada i democràtica" i subratlla: "El futur de Catalunya no es pot decidir per l'èxit d'una o de cent manifestacions, sinó per la força de les urnes i dels vots". En el text, Duran recorda que Unió defensa des de la seva fundació el 1931 el dret a l'autodeterminació de Catalunya i que advoca per una "Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüística amb un model confederal".

Les reaccions

El president del grup al Parlament de CiU, Jordi Turull, va assenyalar que l'article de Duran no desentonava amb el programa electoral i del Govern perquè el democratacristià fixava en el text com a principal compromís la consulta d'autodeterminació. En aquest context, els partits polítics van començar a escalfar motors davant el Debat de Política General, el primer de la legislatura. Davant les pressions d'ERC per accelerar el procés, CiU va advertir que seria "precipitat" concretar ja la data i pregunta del referèndum, sense descartar que hi pogués haver més d'una pregunta, encara que es va comprometre al fet que es fixés abans de final d'any.

ICV-EUiA, en canvi, va reclamar que en el termini d'un mes es consensués el mecanisme legal per poder convocar la consulta d'autodeterminació, prevista per al 2014. Una de les vies que exploren algunes de les forces parlamentàries favorables a la consulta és portar al ple el manifest que l'expresident del Parlament Joan Rigol va redactar per al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.