El Tribunal Constitucional considera que l'obligació de "imparcialitat" que la Llei imposa als seus magistrats no equival a neutralitat, argument amb el que rebutja les recusacions per falta d'objectivitat presentades contra el seu president Francisco Pérez dels Cobos per la Generalitat de Catalunya i el Parlament. El Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar la setmana passada per nou vots contra dos les recusacions presentades per falta d'imparcialitat objectiva contra Cobos per la Generalitat i al Parlament a causa de la militància en el PP que aquest va mantenir mentre era magistrat, entre altres motius. Les recusacions sostenien que Pérez de los Cobos, en ser militant del PP i no haver-ho explicat al Senat quan va ser sotmès a l'examen d'idoneïtat, va crear un possible motiu per dubtar de la seva imparcialitat al qual se sumen altres raons.

Per tot això, Pérez de los Cobos no hauria d'intervenir en assumptes com el recurs contra la declaració sobiranista catalana i altres en què són part les esmentades institucions catalanes. "Les diverses circumstàncies que defineixen la personalitat de cada un dels magistrats i conformen la seva trajectòria personal no poden considerar sense més condicionaments negatius que afectin la seva imparcialitat, ja que la imparcialitat que exigeix l'article 22 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional no equival a un mandat de neutralitat general oa una exigència d'aïllament social", els ha respost el TC en l'esmentat acte.

El ple del TC considera que l'afiliació política de Cobos, la seva participació en seminaris de la fundació FAES ( pròxima al PP ) o determinades manifestacions públiques seves relacionades amb Catalunya i el seu Estatut, entre altres motius, no constitueixen raons suficients com per dubtar de la objectivitat de Pérez de los Cobos. "L'afiliació als partits polítics és un dret constitucional" del qual no estan privats els membres del Tribunal Constitucional, de manera que el seu exercici no comporta raons per a la seva recusació. En cas contrari, ens trobaríem davant d'una exigència de "neutralitat general" o "aïllament social i polític" gairebé impossibles de complir en qualssevol professionals, també en els juristes de reconeguda competència.

Més arguments

Tot i que el Tribunal Constitucional reconeix que "la imparcialitat de tot òrgan jurisdiccional és una de les garanties bàsiques del procés", també assenyala que per a considerar que la manca d'aquesta és causa suficient com per eliminar un magistrat d'un assumpte cal trobar motius objectius per això que a més han de ser interpretats de manera "restrictiu".

Aquest criteri restrictiu en l'apreciació de falta d'imparcialitat es justifica al Tribunal Constitucional perquè, diu l'acte, "quan el Tribunal Constitucional actua examinant en Ple la constitucionalitat d'una llei o norma amb rang de llei, l'acceptació d'una recusació no comporta cap possibilitat de substitució de l'afectat".