El Govern de la Generalitat va donar ahir llum verda a la llei catalana d'exteriors com a "pedra angular" de la legislatura amb la qual l'executiu pretén ordenar i transformar l'acció exterior, fent especial èmfasi en la diplomàcia pública. Així ho va explicar el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la conferència de premsa posterior a la primera reunió de l'executiu català després de la parada ?estiuenca. Homs va admetre que el projecte de llei de l'Acció Exterior estava elaborat "amb una mirada de futur" d'una Catalunya amb un Estat propi, però que estava fet "tocant amb els peus a terra" i respectant l'actual marc estatutari i constitucional.

Així, la llei catalana reconeix les competències estatals en tractats i convenis internacionals, però en les relacions més d'àmbit administratiu, que són competència de la Generalitat, "no hi pot haver control previ" de l'Estat, va advertir Homs. "Si volen fer control previ en un àmbit que és competència de la Generalitat han de reformar la Constitució", va remarcar el portaveu del Govern, en referència a la Llei de Tractats del Govern central, que indica que l'executiu espanyol tindrà l'última paraula en acords internacionals de les comunitats autònomes.

D'aquesta manera, la Generalitat tira endavant la llei d'exteriors quan s'acaben de conèixer alguns dels detalls de l'avantprojecte de llei de tractats que prepara el Govern espanyol. Segons ha publicat aquesta setmana el diari El País, el Govern espanyol tindrà l'última paraula abans que una comunitat autònoma pugui signar un acord internacional. El document, no obstant, reconeix el dret de les autonomies a celebrar, sempre i quan es respectin les seves competències, acords internacionals no normatius i acords internacionals administratius, en execució o concreció de tractats internacionals. L'avantprojecte de llei subratlla que l'Estat és l'únic subjecte de dret internacional amb capacitat jurídica per celebrar tractats amb altres estats o organitzacions de caràcter internacional.

Mesura pionera

És el primer cop que el govern català es dota d'un text amb rang de llei, que es debatrà pròximament al Parlament, que defineix l'acció exterior de tots els agents de Catalunya, més enllà de la pròpia Generalitat. Homs, que va definir el projecte com una "pedra angular" de la segona legislatura del president Artur Mas marcada pel procés sobiranista, va explicar que un dels aspectes innovadors del text és que incorpora la diplomàcia pública, en la que s'emmarquen les accions de qualsevol agent públic o privat que tingui incidència en l'opinió pública exterior. Així, també s'introdueix el concepte de diplomàcia cultural, relativa a la projecció exterior de la indústria i llengua catalana, i la diplomàcia econòmica, orientada a impulsar el reconeixement de Catalunya com destí d'inversió o com territori turístic. La voluntat de l'executiu català, immers en el procés sobiranista, és mobilitzar a tots els actors per projectar Catalunya al món, per la qual cosa la nova normativa identifica altres subjectes de l'acció exterior a més del Govern, com el Parlament, administracions locals, consorcis, fundacions i altres ens públics o corporatius, com les cambres de comerç. La normativa, que Homs vol negociar amb els grups polítics del Parlament, també defineix les relacions bilaterals de la Generalitat amb altres governs estrangers, amb altres organismes internacionals i amb la UE, amb la qual vol defensar "de forma prioritària" els interessos catalans "de forma directa", sense obviar els mecanismes de participació multilateral previstos per l'Estat. La llei compleix amb el principi de lleialtat institucional mútua amb l'Estat espanyol i altres administracions i propugna sinergies. També es regeix pel respecte al dret internacional i al compliment dels drets i les obligacions derivades dels tractats, convenis i acords tancats per l'Estat espanyol que afectin a Catalunya.