18 de agost de 2013
18.08.2013

Més opacitat que transparència

La nova web que havia de donar forma a les ganes de transparència del Govern es queda lluny de les expectatives

18.08.2013 | 06:30

Per les vegades que esmenten la paraula, es diria que als polítics els agraden més les transparències que a les treballadores d'un club de carretera. Però no és or tot el que brilla, i molt menys en el món, volàtil i voluble per definició, de les transparències. Quan el 29 de juliol la Generalitat va presentar un portal (http://transparencia.gencat.cat) des del qual es pot accedir a dades de contractació pública i retribucions dels alts càrrecs, ho va vestir com una gran mesura de transparència. La realitat és més modesta: a penes hi ha res de nou, i bàsicament s'han agrupat en un portal informacions que ja eren públiques però es trobaven disperses. De fet, la majoria de dades que es poden consultar al portal ja sortien publicades en el DOGC, i els sous dels alts càrrecs del govern també eren públics. (en la imatge es pot veure l'entrada del portal, així com algunes de les retribucions dels polítics i alts càrrecs catalans).
Només d'entrar a la web, dóna la benvinguda a l'usuari una cita d'Artur Mas: "Volem fer de Catalunya un país de bones pràctiques, un país de transparència". Observi's com evita sàviament el plural en la paraula final, ja que un país de transparències no casaria amb la imatge de seriositat que es vol donar amb la web. També esperen a l'internauta una sèrie de "preguntes tipus", per si es dóna el cas que no sap ni per on començar a esbrinar secrets: Quant ingressa la Generalitat de Catalunya i en què es gasta? Com s'organitza la Generalitat de Catalunya? En què treballen els empleats de la Generalitat?
Però, ai, només una setmana després d'aquella presentació que va ser tot un cant a la transparència, el Parlament de Catalunya publicava unes respostes de Joana Ortega, consellera de Governació i Relacions Institucionals en les quals es limitava a respondre que ho busquessin a la web de la Generalitat. Tampoc no ha d'estranyar tractant-se de Joana Ortega: aquest diari li va dedicar fa uns mesos un reportatge amb l'inequívoc títol de "L'art de respondre sense dir res", i la consellera s'esforça perquè no quedi desfasat. Així, respon a la pregunta sobre els contractes a Deloitte remetent a qui ho vulgui al web de Presidència, fa el mateix amb la pregunta sobre els contractes adjudicats a Pricewaterhouse Coopers, i després ja despatxa les preguntes sobre els adjudicats a KPMG, Ernst & Young, i un altre a Deloitte amb un lacònic "aquesta pregunta ha estat resposta conjuntament amb la pregunta NT 31402574/10". Coses de la transparència.

Falta el marc legal
Tornem a la web, que com ha quedat dit es va donar a conèixer abans de les respostes orteguianes (i tanmateix tan allunyades de l'Ortega pensador). Casualitat o no, més aviat no, va ser presentada amb tota la pompa i per Artur Mas en persona en vigílies de la compareixença d'aquest al Parlament, on hauria de respondre del presumpte finançament il·legal del seu partit a través del Palau de la Música.
Ara bé, uns dies de funcionament han estat suficients per posar de manifest que una cosa són les paraules i una altra de molt diferent els actes. El registre de grups de pressió que Mas es va comprometre a impulsar per aclarir la influència dels lobbys sobre el govern, brilla per la seva absència; tampoc es dóna publicitat de les retribucions que cobren els directius de les entitats i empreses que reben subvencions de la Generalitat. Però sobretot, resulta que Catalunya no disposa encara d'una llei que permeti als ciutadans sol·licitar tota la informació que desitgin.
Això suposa que, de moment, el nou portal es divideix en cinc apartats: govern i president, acció de govern, gestió, dades i indicadors. En la majoria de les pestanyes s'enllaça a altres pàgines de la mateixa institució o a les d'organismes dependents, que ofereixen una informació que ja es trobava anteriorment en el web. Sovint, a més, es presenten les dades en un PDF i no en formats accessibles, cosa que no permet creuar-los ni manipular-los. Per descomptat, no permet accedir a l'agenda del president, sinó només a les rodes de premsa i actes oficials (la pàgina de la Casa Blanca inclou totes les reunions del president, fins i tot aquelles que són a porta tancada, perquè els ciutadans puguin saber amb qui es reuneix Barack Obama). A més, només permet sol·licitar informació sobre contractes amb l'administració superiors a 18.000 euros (s'exclouen els considerats menors). Més mancances: al Regne Unit es publiquen totes les despeses dels parlamentaris, inclosos transports i menjars, i existeix un registre dels regals rebuts pels càrrecs públics; a Catalunya, aquests registres i publicació de despeses no són obligatoris, pel que és impossible saber, per exemple, quant costen els viatges oficials del president. Pel que fa als pressupostos, el desglossament és molt baix, res a veure per exemple amb Aragó o el País Basc, que disposen de portals específics sobre pressupostos, amb la informació i gràfics. Per si tot plegat no és suficient, el transparent web no permet als ciutadans demanar dades (com si es pot fer al Regne unit), per tant la informació publicada depèn de la voluntat de l'Executiu.
És tan transparent la transparència, que ni es veu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema