11 de agost de 2013
11.08.2013
LA GUSPIRA

El drama del joc i la recerca de més enganyifes

11.08.2013 | 06:30

Quan la Generalitat va decidir crear la pròpia loteria hi va haver escàndol per a mesos. Era sota Jordi Pujol, que ja començava a voler arreplegar diners per on fos, atès que les polítiques de control social, mitjançant el clientelisme i l'assistencialisme són un pou sense fons. Per sort, llavors estava viu Ramon Trias Fargas (1922-1989). En Ramon hi va ficar cullerada, deliberadament i justament. Va dir públicament que creia que, en comptes de crear loteries, la Generalitat hagués hagut de fer campanyes contra el joc. Recordo com en Ramon em va dir que Pujol s'havia enfurismat, cosa que passava sovint.
Aquella consideració encara és vàlida. En efecte, el joc és un drama i un vici que, com a mínim, cal contenir al màxim. Ho tinc clar des que d'adolescent, a Figueres, vaig llegir la magnífica novel·la de Fiodor DostoievskiEl jugador. Em va vacunar, com també ho va fer sentir parlar, sempre a l'Alt Empordà, dels estralls que provocava jugar a "El Canari", llavors molt practicat pels contrabandistes (que normalment també eren franquistes) figuerencs. Tothom els tenia identificats. Ells i, ai las, els "vistes" de duana residents a Figueres formaven l'elit econòmica. Una vegada més, la cabòria delirant de la independència serveix per a justificar una maldat ben real. No és el primer cop ni serà el darrer. Fa poc un programa molt ideològic de TV3, i per tant ridícul, va mostrar un personatge pretesament savi que defensava repetidament oferir els ports de Barcelona i de Tarragona a la marina de guerra xinesa per part d'una Catalunya independent. En qualsevol país civilitzat una barbaritat així hagués provocat una reacció en contra. Aquí ningú piulà.
Em vaig dir que ja hi havia una raó més per no voler la independència. Tot va així. És el fot-li que és d'Ordis permanent. És degut a que CDC vol continuar clavant el clau per la cabota a base de no parar de dir bestieses, per amagar que s'ha posat en un carreró sense sortida. Tot indica que ara CDC està cercant una inflexió al seu fallit discurs. Va quedar clar dimarts passat, en anunciar-se que no hi hauria un pressupost pel 2013. Hi va pesar molt el fet que les enquestes sistemàtiques que efectua la Generalitat indiquessin que finalment les retallades sanitàries estan pesant molt en contra de CDC.
Per això es va decidir recuperar algun discurs respecte l'Estat del Benestar, si bé sense canviar unes polítiques que han portat a la seva destrossa, en particular en sanitat. Per això, CDC ha decidit intentar imitar ERC, que palesament ajuda CDC a destruir aquell tipus d'Estat però cínicament pretén que no hi té res a veure. En la setmana a punt d'encetar hi hauran fets que apuntalaran el que exposo, o bé ho matisaran, perquè tenim una cúpula de CDC especialista en giragonses. La dada clau serà veure què passa respecte la reunió del Parlament sobre temàtiques socials, reclamada per tota l'oposició. Veurem què farà el bloc independentista, el de CDC i ERC. Fins fa poc s'hi haguessin oposat però ara temen que el seu rol de destrossadors de l'Estat del Benestar quedi encara més clar.
No estem davant cap canvi de rumb, però si en temptatives de CDC de trobar discursos que puguin ensarronar millor. Per aquest camí va la darrera filigrana de la Generalitat reclamant la unitat de tots els partits. Realment, són capaços de dir de tot, sobretot el contrari del que han estat fent i fan des de fa anys. A dia d'avui, l'actual govern de la Generalitat és aquell que més descaradament i continuada ha jugat a dividir Catalunya, i ara ens surten amb allò de la unitat, és a dir el "entre tots ho farem tot". Déu meu, però si Convergència no ha estat ni capaç d'aprovar un pressupost amb ERC, ni de convèncer-la fer una coalició electoral.
CDC és l'encarnació de l'adagi irònic anglosaxó segons el qual "si fracasses amb una empresa petita, fes-ne una de més gran". Aquí CDC ha fracassat en totes les grandàries i ho continuarà fent. El que ens cal és que l'opinió pública continuï vinculant, per ser cert, la destrucció de l'Estat del Benestar amb CDC. Aquest procés i progrés d identificació dels culpables ja està encarrilat. Dubto que cap nova demagògia de CDC el faci descarrilar. Si això continua tot serà més fàcil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema