11 de agost de 2013
11.08.2013

Catalunya necessita créixer un 1,6 per cent anual per blindar el seu sistema sanitari

Galícia és la comunitat que menys necessita augmentar i Navarra, la que més, amb un 7,2% autonòmic

11.08.2013 | 06:30

Catalunya necessita que Espanya creixi més d'un 1,6% anual entre 2013 i 2016 si es vol garantir el manteniment de la Sanitat Pública. Alhora, la comunitat autònoma també hauria de créixer un 1,6%. Ara bé, segons la investigació "El sistema sanitari públic a Espanya i les seves comunitats autònomes: Sostenibilitat i reformes", elaborada per la Fundació BBVA-Ivie i dirigida pel professor de la Universitat de Múrcia José María Abellán, si es compleixen les previsions de creixement econòmic de l'economia espanyola realitzades per organismes com el Fons Monetari Internacional, "cap comunitat autònoma té garantida a mig termini la sostenibilitat financera del sistema sanitari públic".
El creixement mitjà anual de la despesa sanitària pública espanyola esperat s'estima en el 4,4%, tot i que hi ha una notable variabilitat entre comunitats autònomes. Cinc autonomies veurien reduïda de forma rellevant la seva posició relativa respecte a la mitjana espanyola -Galícia, Cantàbria, Comunitat de Madrid, Canàries i Andalusia-, i tres mantindrien un ritme de creixement pròxim a la mitjana nacional -Castella i Lleó, Principat d'Astúries i La Rioja-. A les restants -Navarra, Catalunya, Aragó, Extremadura, País Basc, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia i Illes Balears-la despesa sanitària creixeria per sobre de la mitjana.
La sostenibilitat, entesa com l'evolució compassada de les dinàmiques de despesa sanitària pública i ingrés públic, depèn de les tendències de creixement del PIB nacional i autonòmic i del creixement de la despesa sanitària a cada regió. A causa de les previsions de creixement de la despesa, Catalunya està al mig d la balança, entre les comunitats que necessiten créixer vora el 1,6% per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic, segons aquesta l'analisi.
Per la seva banda, Galícia seria la comunitat que menys hauria de créixer. Només un 0,4%. Navarra, en canvi, seria l'autonomia que requeriria un major creixement de l'economia (6,9% estaral i 7,2% autonòmic) per sostenir el seu sistema de salut. En la dada estatal la seguirien el País Basc i Illes Balears, que necessitarien que Espanya creixés al voltant d'un 3% en taxa mitjana anual perquè la sostenibilitat del seu sistema sanitari estés garantida. Finalment, Extremadura és la comunitat que registra el requeriment de creixement autonòmic més elevat (2,8%), després de Navarra (7,2%).
Segons els autors de l'estudi, aquests resultats mostren la "ineludible necessitat" d'implementar reformes encaminades a augmentar l'eficiència del sistema sanitari públic i que redunden, en darrer terme, en un menor creixement de la despesa. Els autors afegien que resulta "imprescindible" que les reformes que es posin en marxa tinguin en compte els elements transitoris presents en els problemes de sostenibilitat de la sanitat pública, deguts a l'actual crisi econòmica. Les reformes han d'anar dirigides a millorar l'eficiència del sistema sense que sigui necessari modificar-ne els elements substancials.
Segons les dades de l'estudi de la Fundació BBVA, Espanya gasta en assistència sanitària pública aproximadament el que li correspon donat el seu nivell de prosperitat econòmica. L'anàlisi revela que tant en termes del PIB com si s'observa la despesa per habitant, hi ha una "notable dispersió" entre comunitats autònomes.
Ara bé, la dispersió entre comunitats en despesa per habitant també és important i es manté fins i tot després d'ajustar els nivells a la seva estructura poblacional (per sexe i edat). Pel que fa a la descomposició de la despesa pública, els costos de personal són la principal partida, responsable en gairebé un 50% del creixement d'aquest muntant entre 1991 i 2010. Segons l'estructura funcional de la despesa, els serveis hospitalaris i especialitzats expliquen gairebé el 60% de la variació de la despesa sanitària agregada. En contrast, la despesa en serveis d'atenció primària (els més relacionats amb la prevenció de les malalties) amb prou feines explica el 15% del creixement total. Els experts sostenen que una de les estratègies per millorar la qualitat i sostenibilitat dels sistemes sanitaris públics passa per potenciar els serveis primaris de salut. Així, comunitats com Andalusia són exemples de "bones pràctiques".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema