L'Audiència de Barcelona ha obligat l'empresari andorrà Fidel Pallerols i els excàrrecs d'UDC Lluís i Vicenç Gavaldà a anar a la presó per complir les penes de fins a any i mig de presó que se'ls van imposar per frau en subvencions, per prevenir la corrupció política.

En un acte, la secció segona de l'Audiència de Barcelona ha resolt denegar a aquests tres condemnats pel desviament de subvencions públiques de l'anomenat cas Treball el benefici de la suspensió de l'execució de les penes de presó fixades en la sentència que van pactar amb les acusacions. En una sentència de conformitat, l'empresari andorrà Fidel Pallerols i l'exsecretari d'Organització d'UDC Vicenç Gavaldà van ser condemnats al gener passat a set mesos de presó cadascun i l'exdirector general d'Ocupació Lluis Gavaldà a any i mig de presó.

A més, UDC va acceptar tornar, com a responsable civil subsidiària, els 385.000 euros de subvencions del Departament de Treball desviats a través de la trama entre els anys 1994 i 1999, quan la conselleria estava controlada pel partit democratacristià. En ser inferiors als dos anys de presó i estar mancat d'antecedents, els condemnats podrien haver-se lliurat d'anar a la presó si així ho hagués acordat el tribunal, però l'Audiència ha rebutjat concedir-los el benefici de suspensió de la condemna i també commutar-los la pena de presó per una multa.

En el seu acte, que és recurrible, la sala argumenta que en el "cas Treball", en què ha quedat acreditada "una actuació delictiva emmarcable en el que col·loquialment es ve donant a denominar corrupció política a través d'una trama organitzada, ha de primar per damunt de tot la funció de prevenció general que, juntament amb d'altres, està cridada a complir la pena".

En aquest sentit, raona la sala que, en una societat que imposa "contínues" retallades i sacrificis als sectors més febles, resultaria "fins a obscè que des d'un dels poders de l'Estat es prenguessin decisions que alentessin o per descomptat no suposessin un fre o trava per a la materialització de conductes que comportessin un ús indegut, per il·legítim", de fons públics. La sala recorda que el tribunal no està obligat "necessària i ineludiblement" a atorgar la suspensió de la pena als processats sense antecedents i ressalta l'"inqüestionable gravetat" dels 388.484 euros malversats en el "cas Treball", amb "un destí tan reprovable com engrandir de forma il·lícita les arques d'un partit polític".

Més arguments

Per al tribunal, resulta igualment "inadmissible" que persones dedicades a la "noble"funció de l'exercici de la política incorrin en conductes corruptes com la materialitzada en el "cas Treball", on "es va comptar amb la decisiva col·laboració de qui dirigia i gestionava les empreses receptores de les subvencions". "Tenint en compte que no s'està en un cas esporàdic de corrupció política sinó que desgraciadament no són pocs (...)", el tribunal opina que en el "cas Treball" ha de primar la funció de prevenció general que suposa la pena de presó, afegeix l'acte, que compta amb el vot particular del magistrat Javier Arzúa.

La sala persegueix aquesta funció de prevenció tant en la seva vessant negativa, "dirigida a intimidar tots aquells ciutadans/polítics que poguessin sentir-se temptats" a les conductes corruptes, com positiva, "dirigida al fet que tots aquells que decideixin dedicar-se al servei públic interioritzin la necessitat d'ajustar la seva actuació a criteris d'ètica política i, per descomptat, a l'estricta legalitat". Aquesta funció de prevenció, segons l'opinió de la sala, només es complirà si "qui sucumbint a les facilitats i avantatges que proporciona l'exercici del poder fan un exercici mal intencionat del mateix", saben que de ser descoberts compliran de forma efectiva la pena que se'ls imposi. L'Audiència de Barcelona sosté, en aquest sentit, que els jutges i tribunals estan cridats a ser "agents actius de la política criminal, de manera molt especial en una època d'inqüestionable crisi econòmica, amb persones que diàriament engrandeixen els dramàtics índexs de desocupació que pateix el nostre país, amb contínues retallades pels seus governants en serveis socials (...)".

En el seu vot particular, el magistrat president de la sala Javier Arzua manté que, en aquest procés, no hi ha raons suficients per denegar la suspensió de la condemna als processats i al·lega que "la gravetat de les conductes delictives no ha de mesurar-se per criteris aliens als que figuren en la sentència".