Tot i gaudir de platges en bones condicions, el Delta del Llobregat té el fons marí més degradat del litoral català. Així ho demostra l'informe anual de la Fundació Mar que avalua l'estat de 19 espais de la costa catalana. La proximitat amb el Port de Barcelona i la seva ampliació amb un espigó ha contribuït a l'artificialitat de la zona, la principal causa d'aquesta mala valoració del punt. Per contra, la cala d'Aiguafreda de Begur, que l'any passat no va aprovar, ha pogut millorar la seva qualificació gràcies a la modificació d'una zona de boies que ha permès recuperar fons marí i zona per banyistes. Mont-ras és l'espai que registra un fons marí més ric en biodiversitat a Catalunya i Formentera a les Illes Balears.

La influència del Port de Barcelona i la seva última ampliació, que va comptar amb la construcció d'un nou espigó condiciona la degradació del fons marí del Delta del Llobregat. Segons l'estudi anual de Silmar, projecte d ela Fundació Mar, aquesta zona és la més degradada del litoral català, ja que presenta una biodiversitat molt reduïda amb poca presència de peixos i espècies indicadores de qualitat.

Segons la coordinadora del projecte, Evelyn Segura, aquesta mala situació del fons marí del Delta del Llobregat és a causa de l'artificialitat de la zona del port, el fons marí està cobert de blocs de formigó, que produeixen pols i la sedimentació i la decantació d'aquest material queda sobre la superfície del fons. Aquest fet impedeix que es desenvolupin esponges o algues, perquè queden ofegades i no disposen d'aigua de qualitat, els falta llum i el substrat tampoc és l'adequat perquè hi creixin. Per contra, Segura ha defensat que les platges del Delta de Llobregat gaudeixen de bon estat de salut, perquè durant anys han estat poc explotades turísticament a causa de la contaminació que arribava del riu.

Aquesta zona és l'única, dels 19 punts analitzats a Catalunya i les Illes Balears, que suspèn l'examen de la Fundació Mar, que des de fa tres anys, avalua la situació del fons marí per advertir de la importància de conservar-lo i preservar-lo. En comparació amb l'any passat, les notes són en general, més baixes, perquè la fundació ha afegit la inversió econòmica com un aspecte a valorar, i amb la crisi, poques entitats locals han destinat pressupost en la conservació del medi.

En aquest sentit però, Begur, que va suspendre per l'estat del fons marí a la cala d'Aiguafreda, ha reorganitzat els camps de boia de la zona, que estaven en condicions mediocres, com ha explicat Segura, i feien malbé els camps de posidònia. Així, durant el darrer any, el municipi ha tret 69 boies, i ha endinsat 50 metres endins aquesta zona, fent que la zona de banyistes sigui més àmplia i a banda, s'exigeix fondejos ecològics per no malmetre més un fons ric en biodiversitat.

La puntuació més alta de l'Informe Silmar recauen a la cala El Crit de Mont-ras, amb un 8, on la fundació té una estació de control en una zona d'accés únicament en barca. Segons Segura, la poca urbanització de la zona facilita la preservació del litoral i del fons marí d'aquest municipi. D'entre tots els punts analitzats, la nota més bona se l'endú la cala Es Banc, de Formentera, que arriba al 8'8.

Treballar per la conscienciació política i social

Des de la Fundació Mar s'ha alertat d ela necessitat d'invertir pressupostos, però també de consolidar compromisos, en la preservació i conservació del medi ambient en general i del fons marí en concret. Miquel Ventura, director de l'entitat, ha destacat que als països de la Mediterrània s'hauria d'invertir per la pèrdua de biodiversitat, una quantitat ''inabastable'', i que en canvi, només es preserva el 2% del perímetre està protegit i d'aquest, només el 80% compta amb pressupost.

Per això, la Fundació Mar està intentant potenciar la seva presència en altres poblacions, i a banda de la incorporació de dues estacions a Eivissa i a Murcia, s'està estudiant la possibilitat d'ubicar-ne una a Salou i una altra a Lloret. La fundació es fixa com a objectiu arribar al 2015-2016 a les 50 estacions a diferents punts del Mediterrani.