Divendres a la tarda el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC) va presentar la preceptiva sol·licitud d'exercici del dret de vaga, els dies 15 i 16 de novembre. El sindicat no va informar fins ahir d'aquesta decisió, si bé diumenge aquest diari, i només aquest, va donar a conèixer que hi havia una gran probabilitat de vaga, exactament pels dos dies esmentats.

Hi estan convocats 16.500 metges del centres públics i concertats. L'aturada pot afectar 65 hospitals i 427 centres d'atenció primària.

En la sol·licitud es reclama un conveni franja -és a dir unes normes laborals específiques- per als metges. Això va provocar una reacció contrària per part d'UGT i CCOO. Aquests dos sindicats tenen pocs metges. Però, en canvi, hi adhereix una bona part del personal sanitari. També hi ha sindicats d'infermeria.

Avui hi haurà dos grans temes. Per una banda, una reunió de tots els sindicats presents en la sanitat, per veure com es pronuncien. Probablement UGT i CCOO demanaran al SMC que retiri o dilueixi la petició d'un conveni franja, com a condició perquè ells s'adhereixin a l'acció de vaga. Anit hi havia diversitat d'opinions quant a com es resoldria aquesta divergència.

El segon tema d'avui serà la celebració de la reunió final de negociació de tots els sindicats amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Va ser convocada la setmana passada, segons va informar aquest diari, un cop més en solitari. Diumenge aquesta col·laboració va exposar àmpliament les raons del conflicte.

La gestió de tot el tema sanitari per la Generalitat, i en particular pel seu home fort, el president de l'ICS, Josep Prat i pel conseller de Salut, Boi Ruiz, ha estat la crònica d'una mort anunciada, que diria García Márquez. Ambdós es varen creure que dominarien la situació declarant tota mena de bestieses i de falsedats, així com aconseguint un escandalós silenci mediàtic, amanit de manipulacions grolleres, aspecte en el qual TV3 ha excel·lit.

Ahir al migdia la TV de la Generalitat va emetre una llarga informació sobre una emergència sanitària, duta a terme amb helicòpter. TV3 quedava a l'altura de la TV soviètica, quant a voluntat de manipulació. Cal afegir que darrerament la cadena barcelonina del Grup Godó ha emès molta publicitat de la Conselleria de Salut, un fet insòlit.

La realitat és una altra. Ahir diverses fonts de CDC ja donaven Ruiz i a Prat com a "políticament morts", mentre que oferien una llista de cinc possibles candidats a la substitució de Ruiz. Aquest i el conseller d'Empresa i Ocupació (o Desocupació) Francesc Xavier Mena eren valorats desastrosament.

Un efecte positiu del conflicte hauria de ser, en teoria, que finalment s'anés al fons del drama de la sanitat pública catalana. Ningú no pot negar que ha de ser reformada, però la política de la Generalitat no ha partit d'una exposició seriosa del problema, ni de la seva presentació, en tot el seu abast, al Parlament, ni, tampoc, per descomptat, l'oferiment d'alternatives.

Per posar un exemple palès, una recent enquesta mostrava que un aclaparador 85 per cent dels ciutadans rebutja les retallades i un 60 per cent accepta millor que, per mantenir els serveis públics hi hagi un augment d'impostos. Això no esgota el problema, que és extremadament complex, però quant a comprensió i exposició conceptual, Ruiz i Prat estan sota mínims. El que creuen ( o el que els convé) no ho diuen i el que diuen no s'ho creuen ni ells.

En cap moment Boi Ruiz no ha fet la impressió que hagi deixat de ser el cap de la patronal hospitalària privada. Quant a l'enginyer naval Josep Prat, autor d'una dura reconversió de les drassanes "Astano" caldria explicar-li que les costelles ( i tot el cos) dels éssers humans han de ser tractats amb més prudència que les costelles ( o quadernes) dels vaixells.

Prat i Ruiz han estat somniant en que podrien atraure's els metges, amb l'ajut d'alguns caps de colla que, des de fa anys semblen estar més atrets per tot allò que ha caracteritzat "la CDC del negocis" que per la salut i benestar de tots els ciutadans. S'entén: per què preocupar-se del dret a la salut si es creu, ai las, que aquest no existeix, com va dir desvergonyidament Ruiz?

Ara està clar que no s'han atret els metges,ni tampoc l'opinió pública, ?malgrat anomalies mediàtiques que haurien de fer caure la cara de vergonya a alguns.