01 de novembre de 2011
01.11.2011
Política internacional

La cimera euromediterrània de Barcelona haurà d'esperar

Aquesta trobada no es celebrarà fins que no es consolidin "totes les democràcies al sud" de la Mediterrània

01.11.2011 | 15:16

Enmig d'un clima marcat per la incertesa al món àrab, la cimera de caps d'Estat i de Govern dels 43 països de la Unió per la Mediterrània es veu més lluny que mai. Després que la trobada, que s'ha de celebrar a Barcelona, s'ajornés en dues ocasions el 2010 a causa del conflicte palestinoisraelià, ara és una cita que no es planteja fins que no es consolidin "totes les democràcies al sud", explica el director general de Política Exterior per al Mediterrani del ministeri espanyol d'Afers Exteriors, Juan González-Barba. El representant ministerial, això sí, mostra "confiança" en què "tots" els països que estan en un procés de transició al món àrab arribaran "a bon port" i consolidaran règims democràtics.

Des que es va inaugurar al Palau de Pedralbes de Barcelona el març del 2010, el secretariat general de la Unió per la Mediterrània (UpM) va haver de vèncer en un primer moment la complicada burocràcia abans de començar a funcionar. Al setembre arribaven els primers funcionaris per començar a posar fil a l'agulla a alguns projectes. El gener del 2012, un altre entrebanc: Ahmad Masa'deh dimitia del càrrec de secretari general un any després de ser nomenat. A més, durant el 2010 la cimera euromediterrània que havia de donar força política al projecte es posposava en dues ocasions i finalment s'ajornava 'sine die'.

Mentrestant, Tunísia aconseguia enderrocar el dictador Zine al-Abidine Ben Ali el 14 de gener del 2010 i Egipte feia el mateix amb Hosni Mubarak l'11 de febrer. A Líbia (país que no forma part de la UpM), Moammar al-Gaddafi moria a mans dels rebels el 20 d'octubre, després de set mesos de guerra civil i d'atacs de l'OTAN. Les rebel·lions han tingut repercussions de diferent calibre a la resta del món àrab, des de les reformes del Marroc fins a la brutal repressió de Síria i el futur de la configuració geopolítica a la zona és incerta.

La UpM no arranca perquè és "una criatura molt jove"

Davant d'aquest futur incert, la Unió per la Mediterrània fa equilibris per seguir endavant amb alguns dels seus projectes, com el de la construcció d'una planta dessaladora a Gaza. L'actual secretari general de la UpM, el diplomàtic marroquí Youssef Amrani, "és una persona molt activa", celebra el director general de Política Exterior per al Mediterrani del ministeri d'Afers Exteriors.

González-Barba es mostra optimista sobre el futur de la UpM: "Creiem que té un futur molt prometedor". "Jo no diria que la UpM no arranca pel conflicte (entre Palestina i Israel), sinó que no arranca perquè és una criatura molt jove" que s'ha topat, d'una banda, amb els canvis al món àrab, i, de l'altra, amb una situació econòmica delicada al nord, reflexiona el representant ministerial.

El director general de Política Exterior per a la Mediterrània justifica l'actuació d'Espanya respecte el reconeixement de l'Estat palestí davant l'ONU dient que l'Estat intentarà, en la mesura del que sigui possible, votar en el mateix sentit que els socis de la Unió Europea. Segons fonts diplomàtiques consultades per Reuters, la setmana de l'11 de novembre serà decisiva per a la petició de Mahmud Abbas, ja que serà quan el consell de seguretat de l'ONU es pronunciarà sobre la demanda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema