L’Escala es retroba amb el gegantó Pop Pep, icona mítica dels Carnavals dels anys noranta

Marta Falgàs, presidenta de la Comissió de Carnaval de l’Escala, manté ben viu, encara avui, un record construït durant la infantesa: el d’aquells Carnavals en què un personatge sorprenent, que deixava als més petits fascinats, desfilava pels carrers del poble, en Pop Pep, un petit gegantó que recordava un pop amb les seves nombroses i toves potes sempre en moviment. Durant dècades, en Pop Pep havia quedat oblidat, però ara la comissió l’ha volgut recuperar i aquest divendres serà, de segur, el protagonista principal de la cercavila que obrirà el Carnaval de l’Escala 2025.

En Pop Pep va ser presentat en societat l’any 1990. Va ser imaginat un parell d’anys abans per l’artista i dibuixant escalenc Francesc Xavier Vila, autor, entre altres, del monument dedicat a les dones dels pescadors i ubicat al passeig o impulsor, entre altres, de la Mostra Col·lectiva d’Artistes Escalencs. Marta Falgàs, però desconeix qui el va construir. Qui fos va seguir amb en Pop Pep, que fa aproximadament 1,80 metres d’alçada, la mateixa tècnica que amb els gegants. «Sempre acompanyava els gegants de l’Escala, en Peret i la Maximeta, a les trobades que es feien arreu de tot Catalunya, però en Pop Pep es va convertir en una icona mítica de l’Escala durant els anys 90», explica Marta Falgàs. Va ajudar que els premis que es donaven en el concurs de colles i comparses portaven la imatge d’en Pop Pep.

De Toni Bueno a Xavi Ballesta

Sense saber com, en Pop Pep es va perdre. Un detonant podia haver estat el moment en què, quan el seu últim i únic portador, Toni Bueno, va decidir deixar de dur-lo, «no aparegués cap relleu» per substituir-lo. Això va condemnar a en Pop Pep a l’ostracisme. Fins que l’actual junta de la Comissió de Carnaval, integrada principalment d’aquells infants que van divertir-se amb ell, van fer memòria. «Sempre ens preguntàvem on era en Pop Pep. Teníem ganes de recuperar coses que nosaltres havíem viscut com aquest gegantó», rememora Marta Falgàs qui encara recorda quan els seus fills li demanaven detalls sobre la figura. «Aleshores va sortir una persona que es va comprometre a dur-lo, en Xavi Ballesta, col·laborador de les entitats del poble», recorda la presidenta. Va ser el gest definitiu que els va animar a tots a engegar tota la maquinària.

La Comissió comptava amb alguna pista. «Sabíem que s’havia restaurat una mica abans de la pandèmia -desconeixen qui se’n va encarregar- perquè hi havia ganes de treure’l per festa major, però no va poder ser, i es va tornar a deixar en un racó», comenta Falgàs fins que la Comissió, ara, ha enfilat el camí de la seva recuperació definitiva. Marta Falgàs reconeix que quan el va tornar a veure, després de tants anys, «em va impactar», segurament, admet, perquè en Pop Pep duia un vestit molt diferent d’aquell que lluïa dècades enrere. Això és el primer que van decidir canviar: «Li hem fet fer una roba especial, més carnavalera». Qui s’ha encarregat d’aquesta tasca ha estat una modista local, la Glòria de Teixits l’Escala, un establiment que ha tancat recentment. Amb aquesta nova vestimenta, que resta en secret fins al mateix divendres, en Pop Pep es retrobarà amb el públic que el va conèixer a la dècada dels noranta i es presentarà a les noves generacions d’escalencs.

Tot un poble, entregat al Carnaval

La Comissió de Carnaval de l’Escala està integrada per una desena de persones tot i que del gruix principal de tasques d’organització se n’encarrega Marta Falgàs. La feina de la Comissió es concentra, bàsicament, «en dur la rua infantil, la xocolatada, els balls de la sala polivalent, controlar els diferents dinars, vigilar la rua, és a dir, estar allà, que si hi ha qualsevol problema o dubte, la gent ens pugui preguntar». És, admet, molt important aquesta implicació dels veïns, ja que «el Carnaval és la festa més emblemàtica i en la que més gent del poble participa». Ella parla quasi d’un 70% de la població, cosa que explicaria el perquè «costa que la gent vulgui formar part de la comissió, tothom es vol disfressar». És que els voluntaris d’aquest col·lectiu no ho poden fer: «Tot aquest jovent nou que entra, som conscients que el diumenge, dia de la gran rua, no hi seran per vigilar perquè tots es disfressen». Sí que hi seran el dia abans, dissabte, fent torns al servei de bar que ofereixen a la sala polivalent i que esdevé una de les fonts d’ingressos de la comissió. Cal dir que aquests beneficis reverteixen de nou en el Carnaval, ja que serveixen per finançar part dels premis del concurs.

«El nostre Carnaval és molt familiar, normalment es disfressen totes les famílies, però si el fessin a la nit seria totalment diferent», admet. La comissió també s’encarrega del Carnaval d’estiu que va néixer fa uns anys per donar una segona vida a la festa i es fa el segon cap de setmana de juny, aprofitant el bon temps. «Molta gent demanava sortir de nit per aprofitar tot aquest temps que dediquen en fer una carrossa i una disfressa, es tractava de donar-li una segona vida», explica molt satisfeta amb la bona acollida que té.

Nova nau per les carrosses

D’altra banda, a banda de totes les tasques que desenvolupa la Comissió de Carnaval durant la celebració, aquesta també esdevé una eina mediadora la resta de l’any, principalment, quan sorgeixen conflictes o qüestions a resoldre entre les colles participants i l’Ajuntament. Tot i això, la comissió no es pronuncia respecte a la necessitat que expressen reiteradament les colles que fan carrossa de disposar de més espai per dissenyar i construir-les. És a dir, la necessitat real de tenir una segona nau industrial municipal que se sumi a l’actual, ubicada en el polígon industrial, a l’entrada sud de l’Escala, on, avui dia, hi ha instal·lades sis de les vuit carrosses de colles del poble. Aquestes dues que queden fora, es troben en altres magatzems privats i l’Ajuntament els ofereix ajuts «per fer front a les despeses del lloguer». «La comissió escolta les peticions de tothom, podem expressar el malestar dels carrossaires, però aquesta qüestió no depèn de nosaltres», determina Marta Falgàs.

Cal dir que l’Ajuntament de l’Escala ofereix diverses línies de finançament per ajudar a les colles: suport a la construcció, suport a l’emmagatzematge i suport per participar en altres Carnavals. En aquest sentit, se’ls dona 150 euros per cada sortida durant la qual promouen el nom del poble fora. A banda d’aquests ajuts, les colles també poden optar a endur-se alguns dels premis del concurs de Carnaval. Hi ha dues categories: per carrosses i comparses d’estrena i una altra per les que ja han anat a altres Carnavals, però que «aprofiten per venir a l’Escala per proximitat o perquè els agrada la festa». Aquest any se n’esperen des de Salt, la Bisbal i Pals. Dins la categoria d’estrena s’atorguen tres premis a les millors carrosses, premis dotats amb 900, 750 i 350 euros. Dins la categoria de comparses, també s’atorguen tres guardons en metàl·lic de 600, 450 i 350 euros. A més, es fa entrega de tres premis a carrosses no inèdites de 275, 175 i 125 euros. Finalment, hi ha un premi especial dotat amb 250 euros. Els guanyadors els decideix un jurat integrat per persones vinculades al municipi.

La creació d’una carrossa requereix molt temps i esforç dels integrants de la colla. També molta imaginació i creativitat. Així, hi ha moltes formacions que ja comencen a treballar el mes de setembre «perquè necessiten molts mesos, mentre altres ho fan el desembre perquè tenen molt clar què volen fer i és més fàcil de fabricar», reconeix la tècnica de Cultura, Sònia Peracaula qui afegeix que totes les colles disposen de taller de costura per fer-se les disfresses. Quan s’acaba el Carnaval, tornen a allotjar les carrosses a la nau, a l’espera de la sortida nocturna que es fa a l’estiu. Aquesta proposta, en la que només desfilen les vuit colles de l’Escala més la guanyadora de la categoria de carrossa no inèdita, els obliga a adaptar una mica les carrosses incorporant-hi focus perquè es puguin admirar de nit.

Quinze colles a concurs

Aquest diumenge, a partir de les 11 del matí, desfilaran per la gran rua de Carnaval, aproximadament, 1.100 participants de totes les edats -des de bebès fins a veterans- integrant quinze colles. D’aquestes, dotze colles ho faran amb carrossa i comparsa i tres només amb comparsa. Després de la rua, que recorrerà les avingudes Girona i Ave Maria, el carrer Codolar, el port d’en Perris, la Punta, la Platja fins al carrer Enric Serra, tindrà lloc un dinar en el qual només poden participar la gent de les colles. L’endemà dilluns, a la una, hi ha un segon dinar de germanor, obert a tothom i en el que cadascú porta el dinar de casa. La festa enguany es tanca amb l’enterrament de la sardina a la Platja.