Carnaval de Roses: Ressorgir de les cendres

El Carnaval és un cicle que es tanca cremant en Carnestoltes a la foguera. El foc, malauradament, també es va acarnissar amb moltes colles de Roses quan el juliol de l’any passat va cremar la nau municipal on guardaven algunes carrosses i tot el que contenien. Moltes d’elles ja carregaven el llast de la pandèmia, que va ser fatal, però aquell foc es va traduir en més desfetes i desaparicions entre les files carnavalesques. Després d’uns mesos d’impàs, algunes de les formacions han ressorgit de les cendres. És el cas dels integrants de la colla de nova creació Ni Fu Ni Fa. «Comencem de zero perquè amb el foc ho vam perdre tot: carrossa, eines de treball, neveres...», explica Marta Buscató, qui no pot amagar la il·lusió davant el repte que estan fent germinar «d’una manera senzilla», però amb plena consciència de la responsabilitat que han decidit adquirir.

La nova colla que s’estrena en aquesta edició la integren vint-i-cinc adults i divuit nens. És una colla d’amics de tarannà familiar que, després d’un temps parlant-s’ho, van decidir engegar el projecte perquè «els nostres fills puguin disfrutar del Carnaval tal com nosaltres ho hem fet des de sempre». Per a tots ells, però, «és una cosa nova». Mai havien estat al capdavant d’una colla. Un dels elements essencials que van tenir clar que necessitarien era una carrossa. Així van aconseguir, invertint diners entre tots, comprar-ne una de segona mà. Una altra colla que ja no es volia disfressar, se la venia i van tirar-s’hi de cap. Ara la tenen instal·lada en un descampat tancat, però a l’aire lliure, que un particular ha ofert a diferents colles. No podien concebre tornar al Carnaval sense carrossa, ja que aquesta la utilitzen per dur coses –beguda, menjar– i perquè els nens hi descansin a sobre durant les passades. Es fa evident que no disposar d’un local tancat és un hàndicap a l’hora de treballar-hi. De fet, es troben a expenses dels avatars del temps. Ja es va veure la setmana passada quan els dies de pluja no van poder avançar in situ.

Fugint de les macrocolles

Marta Buscató assegura que enguany tenen previst fer «una cosa senzilla» tenint en compte que els recursos econòmics també són «justos». No els sap greu: «Ben bé ho fem perquè nosaltres volem sortir, que ho facin els nostres fills». En aquesta línia, Buscató reconeix que ells no busquen ser «una macrocolla de dues-centes persones, preferim ser pocs i amb els pocs recursos que tenim fer el que puguem». Val a dir que una de les novetats que han volgut incorporar és que, dins la quota que abonen –185 euros els adults i entre 0 i 50 euros els infants, dependent de l’edat– s’inclogui tot, és a dir, també l’elaboració de la disfressa, escollida entre tots. Aquesta part artesana reverteix en el poble, ja que de la seva confecció en tenen cura unes modistes locals. Enguany, serà una disfressa fàcil, «sobretot per tema econòmic».

Carnaval de Roses 2023: hi participaran 3.784 persones, 64 colles i 48 carrosses

El Carnaval és una festa en constant evolució. També en constant renovació. Així, com Ni Fu Ni Fa, enguany neix una altra colla, els Passats de Rosca. L’integren una seixantena de joves, amb una mitjana d’edat de vint-i-cinc anys. Alba López és una dels sis caps de colla: cinc noies i un noi, que ha fet el disseny i que «és un crac». Emfatitza el fet que són cinc amigues, cinc dones, perquè, admet, «no és gens habitual, els caps solen ser sempre nois». Això també les va empènyer a tirar endavant la colla, el fet de demostrar que elles també ho podien fer, que podien tenir poder de decisió i implantar la filosofia de «passar-ho bé, estar a gust i que ningú es quedi enrere, ser família». Una manera de viure el Carnaval que no tanca els ulls a les normes que han de seguir les entitats: «Som joves, però tenim clar els manaments del Carnaval: no beure ni treure’s la disfressa durant les passades, no utilitzar gots de plàstic, entre altres».

Tirar endavant una nova colla implica una alta responsabilitat i, com afegeix López, «molta, molta, feina». Això, però, no els ha fet enrere i ja disposen de carrossa pròpia, un vehicle que van adquirir a una colla que es va dissoldre després de la pandèmia. Ara la mantenen en una nau a Castelló d’Empúries des d’on l’estan adaptant a la temàtica escollida aquest any. Hi estan bolcant moltes hores per fer realitat el disseny imaginat i inspirat en una pel·lícula. La carrossa ja disposava d’una estructura que han posat a punt i han anat donant forma amb fustes que han treballat i pintat. Han llogat altaveus i disposen d’un generador. Complementant la carrossa hi ha la disfressa que, diu López, «ens va motivar a tots, ens hi sentíem tots a gust». En aquesta ocasió, l’han comprat feta «per ser més àgils», però ja avança que la voluntat és que l’any vinent agafin modista.

Com totes les colles, Passats de Rosca funciona amb el cobrament de quotes dels integrants, en aquest cas 170 euros cadascun i dona dret a tot: a la disfressa, al menjar i a la beguda quatre dies de barra lliure i llibertat absoluta «per fer i desfer». «La idea és que la carrossa sigui de tothom, perquè molts socis ens han ajudat, sigui instal·lant el quadre elèctric, fent la soldadura, pintant, ens hem ajudat molt», afirma rotunda la cap de colla tot afegint que «tothom aporta el que pot».