L'Escala
Carnaval a l'Alt Empordà: Més d’un segle disfressats a l’Escala
Hi ha imatges del 1911 de carros de bestiar arribant a la placeta del Peix amb gent vestint de manera festiva i estrafolària
Una festa en imatges. La Rua de Carnaval de l’Escala amb carrosses i comparses se celebra des de finals de la dècada dels 70, però la tradició de disfressar-se té més d’un segle d’història com ho testimonien diferents fotografies de diferents moments del segle XX. Des dels primers carros de bestiar arribant amb gent disfressada a la placeta del Peix, a carnavals multitudinaris dels anys 90.
Des de finals de la dècada dels 70, l’Escala celebra el Carnaval amb una gran rua amb carrosses i comparses. Però la tradició de disfressar-se va molt més enllà i es remunta a fa més de cent anys, a l’Escala, des del 1911 fins a la segona dècada del segle XX. L’any 2003, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de les rues a la població, l’Ajuntament de l’Escala i La Farandola van publicar el llibre Història del Carnaval. En aquesta obra es documenta una imatge del 1911 que manté viu el record del dia en què tres carros de bestiar van aparèixer a la placeta del Peix amb gent disfressada. Aquelles van ser les primeres carrosses de Carnaval a l’Escala. Un precedent de les catorze que desfilaran per la població aquest diumenge 19 de febrer. «És una tradició de molts anys a l’Escala, de les diverses generacions, i que sempre manté aquesta particularitat de veure arribar les carrosses fins davant de la mateixa platja», detallen des del consistori escalenc sobre una festa que, al llarg dels tres dies, pot arribar a atraure al voltant de 20.000 persones.
Entre l’atapeïda programació del Carnaval de l’Escala, hi ha un moment que, per a moltes generacions dels veïns del poble, té una especial rellevància: el ball de La Farandola. Aquesta dansa tradicional, que va ser prohibida durant el franquisme i es va recuperar durant els anys 70, se sol ballar durant el Carnaval i, també, a la Festa de la Sal. La tradició de La Farandola és molt més antiga que la mateixa celebració carnavalesca i, de fet, els historiadors locals situen la seva arribada a la població a mitjans del segle XVI per pescadors arribats de la Provença i el Llenguadoc. La Farandola va ser prohibida, almenys el seu ball en les festes públiques, a l’inici del franquisme, atès que les noves autoritats locals entenien que tenia un component de burla sobre les idees més conservadores, especialment, el carlisme. La tradició, però, no va arribar a desaparèixer de la memòria dels escalencs i va ser recuperada el 1976 pel mestre de danses Josep Clos.
Per ballar La Farandola es forma una tirallonga de dansaires, homes i dones, agafats de les mans a l’altura dels malucs i amb el capdanser i la seva parella aguantant amb les mans una faixa o un mocador que serveix per fer de pont per on passen tots els dansaires amb el pas saltat de galop, encarats al públic, com una gran serp.
Per fer la segona figura, anomenada el cargol, el capdanser comença a girar sobre ell mateix amb tothom agafat de les mans i formant una gran espiral. Quan l’últim ballador tanca l’espiral, tota la pinya de dansaires, com un sol cos, en una mena de deliri col·lectiu, propi del ritu de Carnaval, tots es posen a saltar cridant amb un esclat d’alegria, fins que el capdanser crida: «Al revés», moment en què l’últim ballador comença a desfer l’espiral i a crear-ne una altra. Finalment, els dansaires desfan l’espiral sortint de l’espai del ball, sempre agafats de les mans.
- Enquesta de les eleccions de Catalunya: el PSC es referma al capdavant i Junts pren la davantera en el pols amb ERC
- Un conductor s'encasta amb el cotxe contra una façana a Vilabertran i l'enxampen carregat d'haixix
- «Sempre tinc una cançó més, un estil a desbloquejar i nous reptes musicals»
- Aquest és el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024
- Les obres de la pujada del Castell de Figueres generen cues «d’avís» a l’avinguda Dalí
- El figuerenc Richard Martínez entrena amb el Girona amb 16 anys
- El figuerenc Joan Manuel Soldevilla immortalitza la vida novel·lesca dels Lee en un llibre
- El parc d’atraccions de les Fires de Figueres manté la jornada inclusiva i a preus populars