Carnaval és la festa per excel·lència de la diversió, les disfresses i el goig per petits i grans. La data de carnaval no és aleatòria, sinó que es celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern, just quan els dies es fan més llargs.

Però l'origen del Carnaval és pagà. A l'antiga Roma, cada hivern celebraven les festes de transgressió, com per exemple, la inversió d'amos i esclaus. Quan el cristianisme va adaptar aquesta festa a la seva religió, va convertir-la en una festa on hi ha una major permissivitat, al contrari a la Quaresma. Un temps de disbauxa en què la religió cristiana relaxa els dogmes i les prohibicions.

Aquesta festa, en l'origen de la seva celebració, reuneix rituals de soroll i foc per despertar la natura i per propiciar-ne la fertilitat. Algunes d'aquestes pràctiques sagrades es continuen celebrant, com són les màscares que colpegen el terra, dels personatges amb banyes de boc i de les pells i esquelles en els carnavals de muntanya.

Actualment, Carnaval és en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes, on s'inclouen les màscares, la música i el ball, l'ocupació dels carrers, el menjar abundant i el beure, la provocació als espectadors i la sàtira.