Capmany prepara les peroles per al ranxo degà de Catalunya

«Les tradicions no s’han de perdre i menys si estan tan consolidades com la nostra», afirma Climent Llosa, president de l’associació del Ranxo de Capmany. Tant és així que, l’any passat, malgrat tots els inconvenients generats pel confinament i les restriccions per la pandèmia, el poble va celebrar una simbòlica encesa de foc per coure menjar en una sola perola. «No vam repartir ranxo, però necessitàvem donar continuïtat a la festa», afegeix.

La incertesa tornava a planar sobre la celebració d’aquest any, com ja va passar amb la Festa Major de Santa Àgata que va haver de prescindir del reconegut tast de vins amb els cellers del poble. La setmana passada, l’Ajuntament i l’associació van decidir que la Festa del Ranxo es tornava a celebrar amb tots els ets i uts. Per Climent Llosa «la decisió és coherent perquè la situació general ha millorat i tampoc plantegem fet cap gran esdeveniment multitudinari. Serem prudents, com toca».

Per seguir fidels a la tradició, aquest diumenge es farà la cercavila pels carrers del poble. Els participants aniran disfressats i passaran casa per casa per demanar una col·laboració als veïns. Abans, la gran majoria de capmanyencs oferien productes de producció pròpia, provinents dels horts i dels corrals. Amb el temps, la generositat va passar a ser en diners en metàl·lic. «Aquests ingressos es destinen a comprar ingredients per al ranxo i per mantenir la Festa», afegeix Climent Llosa.

La Festa del Ranxo, pròpiament dita, tindrà lloc el dimarts 1 de març. Vuit peroles es distribuiran a tocar la porxada del carrer Major fins a la plaça

Fins fa un parell de dècades, la comitiva també anava a les nombroses masies que envoltaven el poble, amb la mateixa finalitat. Els joves del municipi feien costat als veterans que gestionaven la cercavila. Per a molts, encara continua viu el darrer vehicle utilitzat, una vella furgoneta del celler Oliveda que era molt útil per aquesta feina.

La cercavila de diumenge començarà a dos quarts d’onze del matí des de la plaça Major. Hi haurà un food truck amb esmorzar per a tothom. «Un cop acabada la passejada, tots plegats farem una arrossada a la mateixa Plaça o a la Societat, si el temps no acompanya. Altres anys l’havíem feta al Sindicat, però, com que està en obres, ho hem planejat així», relata el president de l’associació.

La Festa del Ranxo, pròpiament dita, tindrà lloc el dimarts 1 de març. Vuit peroles es distribuiran a tocar la porxada del carrer Major fins a la plaça. Les cuineres i cuiners aniran treballant tot el dia per a tenir la menjada a punt. A mitja tarda, hi haurà sardanes i una animació amb segell de bon veïnatge protagonitzada pels Grallers d’Espolla.

El repartiment del ranxo –cal tenir en compte que els coberts els ha de portar cada comensal de casa seva– començarà a les set de la tarda.

Una història llarga

No es pot afirmar que el carnestoltes de Capmany sigui el primer que es va fer a Catalunya, però sí que és cert que és el que té la documentació més antiga trobada fins ara. La troballa la va fer el mateix Climent Llosa, cronista reconegut del poble. «Temps enrere vam localitzar una acta d’arrendament de l’Ajuntament de Capmany del 23 de juliol de l’any 1763, davant del notari de Figueres, Josep d’Aloy i Llach. Es tractava del lloguer un espai per un any per poder vendre carn al poble, a Joan Antoni Gase, francès resident a la Jonquera, amb la condició que havia de tenir obert fins a les tres de la tarda per Carnestoltes i tots els dies festius», explica.

Capmany és un dels membres actius de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya. Una agrupació que ha celebrat diverses trobades festives a Gelida (2005), Vidreres (2013), la seu d’Urgell (2014), Pons (2015), Verges (2016), Castellterçol (2017), Capmany (2018) i Albons (2019).

Una festa de carnestoltes amb un fort component de participació veïnal

La Festa del Ranxo de Capmany sempre ha estat motiu d’orgull per a la gent del poble. Se celebra pocs dies després de la festa de Santa Àgata i atrau gent vinguda de tot arreu. Alguns d’ells no se n’estan de portar carmanyoles per a portar una bona ració de menjar cap a casa. 

«A Capmany, del carnaval n’hem de dir carnestoltes, perquè és així com s’anomenava al segle XVIII, tal com està escrit en el document notarial que ho demostra», relata Climent Llosa.

«A Capmany, del carnaval n’hem de dir carnestoltes, perquè és així com s’anomenava al segle XVIII, tal com està escrit en el document notarial que ho demostra», relata Climent Llosa

Aquesta activitat també recapta fons a favor de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) del municipi. L’alcalde, Joan Fuentes, té clar que «activitats com aquesta serveixen per a cohesionar el poble». Amb la consolidació de la cercavila amb disfresses també s’ha aconseguit que els joves i els més petits s’hagin fet seva la festa.I és que Capmany, aquests darrers anys, ha viscut una evolució molt positiva, fins al punt que la seva escola, que porta per nom els Dòlmens, té una quarantena d’alumnes, una xifra gens menyspreable per a un municipi de 618 habitants, segons l’Idescat. 

L’Ajuntament ha acompanyat aquesta empenta demogràfica amb una renovació de carrers seguint la imatge rural del poble i amb altres accions que potencien la sostenibilitat. De fet, el ranxo de carnestoltes ja estava pensat per a aprofitar-ho tot i fer bon profit a tothom.