09 de febrer de 2021
09.02.2021
L'Empordŕ
Roses

Els primers Reis del Carnaval de Roses reviuen aquella experičncia pionera

Margarita Lloret va ser Reina el 1992 i Tito Parra el monarca el 1993 compartint tron amb Carmen Sastre

08.02.2021 | 18:33
Margarita Lloret amb la seva filla l'any que va fer de Reina, el 1992

Margarita Lloret contempla algunes fotografies de Carnaval on ella apareix. Se la veu rutilant, esplèndida, lluint diferents vestits de «fantasia», com diu ella. Algunes imatges són prou antigues i ja formen part de la història del Carnaval de Roses. Daten de l'any 1992 quan Lloret va ser nomenada primera Reina del Carnaval. «Soc pionera», somriu. Ho és també perquè aquell any no es va nomenar cap Rei. Lloret va viure aquesta experiència dues vegades, ja que vint-i-quatre anys més tard ho tornaria a ser, de Reina, el 2015, però aquest cop de la Gent Gran i representant el Casal del Pescador al costat del seu marit.

La tradició de tenir Reis del Carnaval a Roses no és gaire antiga. La va impulsar la Comissió de Carnaval el 1991 amb ganes de renovar la festa tot emmirallant-se en altres carnavals. Quan li van oferir a Margarita Lloret ser Reina, no va poder negar-s'hi. «Tota la vida m'he disfressat, des de petita que fèiem colles», rememora. Sempre, diu, l'ha entusiasmat la festa –també ha integrat la Comissió de Carnaval– i encara ara ho fa, tot i que els darrers tres anys ja no surt en colla, sinó amb la família.



Margarita Lloret contemplant fotos de Carnaval de Roses on apareix com a Reina. Foto: Arxiu Lloret.



Ser Reina és una experiència que Lloret recorda vivament, sobretot perquè la va poder compartir amb els seus. Aleshores tenia quaranta anys. «Sempre fèiem disfresses boniques, però per aquella ocasió vam fer el disseny que jo volia», explica. Temps enrere Lloret havia après a cosir amb Narcisa Cusí, la Siseta, «una dona que va aixecar el Carnaval de Roses i que, per mi, va ser la meva mestra, ella i la meva cosina». Després, quan Margarita Lloret ja havia creat la seva pròpia colla, on hi havia moltes dones i els seus fills, encara hi anava a demanar-li consell. Per dissenyar els vestits «miràvem revistes del Brasil i ho adaptàvem perquè elles anaven amb biquini», riu.



Margarita Lloret, durant una de les passades del 1992, l'any que va ser Reina del Carnaval. Foto: Arxiu Lloret.



L'any que va ser Reina per primer cop, Lloret el va viure intensament. «No em calien obligacions, ja me les posava sola, anava a tot», confirma. Lloret no pot explicar per què li ha agradat tant sempre el Carnaval. «La meva mare no s'havia disfressat mai de la vida i jo hi aniria sempre», riu. El secret, pensa, «és que disfrutàvem moltíssim». Els baixos de casa seva es convertien en punt de trobada, un espai on es dissenyaven i es cosien disfresses, entre elles uns quants vestits de Reines de Carnaval, de pubilles –perquè també alguns anys desfilaren– i de Carnestoltes. «Hem arribat a fer entre setanta i vuitanta disfresses», corrobora tot incidint que «allà no es guanyava ni una pesseta, era tot amistat, mentre que ara hi ha modistes que es guanyen la vida amb això, que em sembla molt bé, també». Per Lloret allò que els animava seguir «era il·lusió i ganes». No importava que se'ls fes entrada nit tot cosint.

Quan ella va ser Reina també va dur carrossa. «Era un remolc adornat, no com les d'ara, a nosaltres ens interessava lluir la disfressa», diu. Malgrat tot, portés el que portés, en gaudia. Ella creu que ara el Carnaval, després d'uns anys difícils en els quals les carrosses eren l'eix, torna a anar a l'alça. Que enguany no es faci, li crea enyorança i està convençuda que més d'un anirà disfressat a la feina.



Margarita Lloret amb el seu marit quan va ser, de nou, Reina del Carnaval fa cinc anys. Foto: Arxiu Lloret.



Si Roses va tenir la primera Reina de Carnaval el 1992, va caldre esperar l'any següent per veure el primer Rei. Va ser José Parra, o Tito Parra com tothom el coneix, un barceloní establert a l'Empordà fa quatre dècades. El seu esperit col·laborador el va dur a participar en moltes iniciatives, com formar part de la Comissió de Carnaval i uns anys després representar Roses en reunions de la Fundació Europea Ciutats de Carnaval. Per fer el personatge, recorda, «es va llogar un vestit, un frac» i com era cap d'una colla tots els integrants «es van disfressar de xarleston». A Tito Parra, l'acompanyava la pubilla d'aquell any, la ballarina Pilar Sánchez, mentre que la Reina, Carmen Sastre, anava sola en una altra carrossa. «Va ser divertit, tot i que jo ja solia anar a tots els actes», rememora. Ell és crític amb la festa, però, perquè ha viscut grans carnavals i reconeix que la passada de Roses, en aquells anys, va arribar a desbordar-se, sobretot per la qüestió de l'excés d'alcohol. Quan els caps de colla van exigir a l'Ajuntament posar límits va ser el punt de partida pel canvi. «Per a molta gent, el Carnaval era una altra cosa, potser no l'espectacle de Sitges o Platja d'Aro, però una cosa intermèdia», valora.



Tito Parra, ja coronat Rei, amb Pilar Sànchez, que aquell 1993, era la pubilla. Foto: Arxiu Parra.


Tito Parra va seguir participant del Carnaval de Roses, amb molta intensitat integrant-se dins la colla d'en Tadeo, fent samba en directe. «Això sí que era el Carnaval: batucada, música en directe, nois i noies ballant i persones de nacionalitats diferents», afirma Parra que en conserva un gran record. Quan es va desfer la colla, va substituir la disfressa per una càmera i durant uns quants anys va immortalitzar la festa. Per a ell el Carnaval és la possibilitat d'«agafar una personalitat durant uns dies i gaudir-ne», però revela que l'esperit real és tot allò que es viu mesos abans: la convivència durant els preparatius.



Tito Parra, fotografiat aquesta setmana passada, mostrant els reconeixements rebuts per haver estat Rei.


 

La llista de Reis del Carnaval de Roses

Com Margarita Lloret i Tito Parra, molts més rosincs han viscut l'experiència de ser Reis: Josep M. Massot i Tere Rodríguez (1994), David Magester i Antònia Julià (1995), Manoli Romero (1996), Josep Soler i Magda Soler (1997), Marc Guitart i Irene Gonzàlez (1998), Luis Acuna i Olga Hernández (1999), Jordi Danés i Montse Olivet (2000), Andrés Mindan i Pilar Doménech (2001), Víctor Vidal i Raquel Gallego (2002), Jaume Teixidor i Rosa Cardera (2003), Pedro Guiménez i Patricia Fernández (2004), J. Ramon Quintana i Magda Belmonte (2005), J. Antonio Alonso i Manoli Torres (2006), Francisco Marín i Carmen Rojas (2007), Juan Pérez i Boni Pérez (2008), Miguel Muñoz i Susi Lloveras (2009), Edu Gutiérrez i Mari Paz Blanco (2010), Carles Martí i M. Carmen Sánchez (2011), Francesc Segura i Marisa Fernández (2012), Yago Coll i Eva Fajardo (2013), Juan Arana i Angustias López (2014), Àlex Rastrojo i Mònica Bernal (2015), Carmen Gasparín i Jordi Pavón (2016), Dario Fannoni i Carolina Viñuela (2017), Josep i Anna Avellaneda (2018) i Miguel Muñoz i Laura Cámara (2019).




Els darrers Reis Coronats, els del 2020, en una fotografia de família de fa un any. Foto: Ajuntament de Roses.


En aquesta imatge es poden veure els darrers Reis del Carnaval. No només els adults –Elisabeth i Daniel Garcia– si no també els Reis infantils –Ivan Padilla i Iona Ruiz– i els Reis del Casal d'Avis, Bernard Fuentes i Encarna Martínez. Ells, almenys, van poder viure l'emoció de la festa l'any passat. A l'espera quedaran els Reis ja designats per a aquest 2021 i que havien de sortir de les colles. Fins aquí hem arribat i Torracastanyes.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook