La festa que es fa per carnaval és per molts municipis de l'Alt Empordà «la festa per antonomàsia», com diu el cap de La Colla del Tech de Roses, Narcís Vilà, és «més important que la festa major». Aquest any no es podrà fer però fins abans de la pandèmia, els carnavals a l'Alt Empordà giraven diversos caps de setmana durant gairebé un mes. Tradicionalment, el carnaval és des de dijous llarder fins a dimecres de cendra.
Aquest dijous 11 de febrer és Dijous Llarder, o Gras, i és oficialment quan comença el carnaval. Festa pagana d'extensa tradició a la nostra comarca que dura fins al dimecres de cendra, que enguany serà el dia 17, quan es fa l'enterrament de la sardina. Una tradició que recuperen a municipis com Roses, enterrant la sardina, acabant els dies de disbauxa i posant fi al carnaval. És l'últim dia de la festa i és quan inicia la quaresma.
El carnaval és una festa d'origen pagà i sempre ha mantingut en la seva essència aquest aspecte. Així i tot, la importància de la religió cristiana a la nostra cultura ha fet mantenir-hi relacions també amb el carnestoltes. «Quan l'Església era més forta, a l'Edat Mitjana, es va relacionar el carnaval com els dies en que era permès deixar-se anar una mica abans dels dies de quaresma», explica el rector de la parròquia de Sant Pere, mossèn Miquel Àngel Ferrés. «Ara ha quedat una festa totalment deslligada de la religió, totalment civil. Nosaltres l'acceptem com a civil, i hi participem com qualsevol ciutadà», afegeix el mossèn.
El dia que comença el carnaval es calcula restant quaranta dies (quaresma) des del Dia de Pasqua. Mossèn Ferrés explica què vol dir la quaresma: «el temps que es té el dejuni (ser sobri en el menjar), l'almoina (solidaritat) i la pregaria (intensificar-la, estar més per la vida espiritual)». Fent una analogia actual, «el significat profund de la quaresma no és passar-ho malament, és com anar al gimnàs, exercitar-se i fer un sacrifici per estar millor després», indica el mossèn.
Gastronomia
Des de fa uns dies, els carnissers de la comarca ja estan omplint les seves vitrines de plats tradicionals per aquesta època. Joan Vilà, carnisser de Figueres, explica com ja té preparat el farcit de carnaval (botifarra amb trossos grans); la botifarra d'ou i les seves variants (amb julivert; espàrrecs; gambes...). També preparen truites de botifarra d'ou individuals i la coca de llardons, «una pasta de fulla amb greixos», indica Vilà.
El figuerenc explica que és «perquè som uns romàntics del nostre ofici» i volen recuperar la tradició, sobretot per la joventut «que no sap de què va». En aquest sentit, el Gremi de Carnissers i Xarcuters artesans de les comarques gironines ha enviat un dossier a l'alumnat de tot Girona sobre la tradició del dijous llarder i on s'explica com es fa la botifarra típica, «és molt fàcil de fer, només amb carn, ou, sal i pebre i amb els ous de pagès perquè quedi més groga, fa uns anys s'hi posava colorant», diu Vilà.
