25 de febrer de 2020
25.02.2020
Roses

Una família amb una passió en comú: El Carnaval de Roses

Els Gutiérrez, de la colla dels Regateros, s'impliquen des dels avis fins als nets, i consideren la festa com una tradició familiar

24.02.2020 | 19:30

Entres a casa dels Gutiérrez i tot és ple de vestits, lluentons, complements i moltíssima il·lusió. L'Hugo desprèn alegria, i és que ara ja és gran, té 6 anys, i pot participar en més passades al costat del seu pare! Per a tots ells, el Carnaval ja és una festa de tradició familiar. Tant és així, que fins i tot una cosina de Sevilla, que venia de visita, s'ha vist implicada totalment a la festa.

L'Hugo diu que quan sigui molt més gran serà dels que organitzarà i portarà la carrossa. «M'agrada molt el Carnaval. Jo seguiré». De fet, ell  ha viscut el Carnaval des de bebè, i ho pot demostrar. Hi ha un vídeo testimonial amb el petit, quan encara li costava caminar, agafant una brotxa més gran que ell i pintant la carrossa. Aquest any també s'hi suma en Luca, que té 9 mesos. El divendres els nens es queden a casa, però dissabte i diumenge no paren de ballar al ritme de tota la família carnavalesca. L'Isa, la mare dels nens, confessa que tant estant embarassada de l'Hugo com d'en Luca, sempre ha participat en els carnavals –i això que van néixer a l'abril i al maig respectivament!–. «Els nens porten el Carnaval a la sang». No només els nens, tota la família el viu intensament.
La Isabel, l'àvia dels nens, explica que s'ho agafa amb molta il·lusió, i treballa pràcticament tot l'any per aquests dies, però que l'edat també es nota. «Són quatre dies fent coreografies, servint, i esperant que a la joventut se li acabin les piles. Però per mi el més dur és diumenge. T'has de llevar després de la festa del dissabte, anar al local a reparar la carrossa, preparar-la i equipar-la de menjar i begudes, ballar durant tota la rua i després servir el menjar. Acabes mort!». Són dies que gairebé no passen per casa «només has de venir a dormir, fer el llit i dutxar-te», afirma l'Isa.

La família de Carnaval


Els de la colla es reuneixen cada agost per decidir de què es disfressaran el Carnaval següent. Bé, aquest 2020 no és ben bé així. Un membre fundador dels Regateros es jubila de la colla i, quan va acabar el Carnaval del 2019, li van concedir l'honor de decidir el vestuari d'aquest any: volia anar de sevillana! «Al final hem tunejat la disfressa de sevillana i ens ha quedat tipus flamenques. Anirem tots amb faldilles, excepte els més petits, que aniran amb el vestuari de pantalons» ens explica l'Isa.

La colla dels Regateros va començar amb l'avi de l'Hugo i en Luca amb uns amics, que treballaven fent regates, quan el seu fill Pedro tenia onze anys. L'àvia explica que «els vint de la colla que fem la carrossa som la família de Carnaval. Durant els mesos de preparació, ens veiem cada diumenge, compartim feines, dinars, sopars, i molt temps i rialles!». 

La Isabel ha anat canviant de colla  durant els 40 anys que fa que participa en el Carnaval, però en aquesta és la que porta més temps. «Quan l'Isa va conèixer en Pedro ens van arrossegar a tots a aquesta colla, i hi estem molt bé».Recorda que abans les disfresses del Carnaval de Roses «potser eren més elaborades», però ara les «carrosses són espectaculars». A casa de l'Isa tenen totes les lleixes superiors dels armaris plenes de disfresses dels últims vint anys: de Son Goku, de pallassos, de bruixes, de Star Wars, Frozen, víkings, romans, etc. Un recull de vivències, records i amistats que es conserven entre teles brillants i complements.
La Isabel, carnavalesca de tota la vida, creu que «el Carnaval ha anat millorant, sobretot en les passades, sobretot perquè no es deixa beure alcohol, i això fa que, encara que beguin abans de sortir i després, durant les coreografies ho cremen i no es veu el descontrol i l'alcoholisme d'anys enrere».
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook