A Capmany, tothom sap que el Carnaval sol arribar just després de la Festa Major de Santa Àgata. És així des de fa anys i panys. També és motiu d'agenda dels capmanyencs i les capmanyenques que el diumenge abans del dimarts de Carnestoltes té lloc la passada pels carrers i places del poble per a fer la recollida de productes i donatius que han de permetre elaborar el seu popular i multitudinari ranxo.

Amb aquestes perspectives, petits i grans ja ho tenen tot a punt per a celebrar ambdues coses el 23 i 25 de febrer, guardant el dilluns d'entremig per agafar gana i acumular una bona dosi de voluntarisme per a participar en totes les activitats relacionades amb el seu ranxo.

«És una festa molt nostra, que fa segles que celebrem, tal com està demostrat documentalment, i que només s'ha deixat de fer en moments greus, com va passar durant la Guerra Civil, o per causa de força major», explica l'alcalde Joan Fuentes.

La passada del diumenge ha sofert una evolució lògica amb el pas del temps. Durant anys, es va fer amb carros i carretons. Era el que tocava. Amb l'arribada de l'automoció, ja ben entrat el segle XX, les empreses vitivinícoles del poble van posar a disposició dels organitzadors algun dels seus camions. El cas més emblemàtic va ser el d'una vella furgoneta d'Oliveda, que va fer aquesta funció durant les dècades dels anys setanta i vuitanta. Va ser en aquesta època quan, a poc a poc, es va deixar d'anar també als masos del municipi, ja que s'anaven despoblant i perdien la seva funció agrícola i ramadera, però la visita a la Viladavall no ha fallat mai.

Aquests darrers anys, la recollida casa per casa s'ha reconvertit en una rua de disfresses que dona el tret de sortida al Carnaval capmanyenc. El lloc de trobada i de sortida, a dos quarts d'onze del matí, és la plaça Major. «Des d'allà sortim tots junts, amb carrossa i ben proveïts d'esmorzar, per anar recollint allò que bonament la gent ens vol o pot donar», explica Climent Llosa, president de l'Associació del Ranxo i cronista del poble.

Abans, com que Capmany tenia una marcada activitat agrícola i quasi tothom tenia hort i corral, la passada dominical servia per a recollir bona part dels productes que s'utilitzaven per a elaborar el ranxo. Ara, d'horts i corrals en queden ben pocs. Tampoc hi ha matança del porc. Per això, després de la recol·lecta, tots els assistents i els que s'hi vulguin afegir, es troben per dinar plegats una bona arrossada popular. La recaptació d'aquest dinar va a parar directament a lAssociació del Ranxo.

Per a fer aquestes activitats, a part de la sala de la Societat la Fraternal, l'Ajuntament disposa des de fa uns anys de les naus de l'antiga Cooperativa Agrícola, fundada el 1916 i que és la més antiga de la comarca. «És un espai polivalent que ens permet estar tranquils, ja que hi podem fer tot el que calgui, si a fora el temps no acompanya», diu l'alcalde.

Un menjar popular amb referències documentals datades de 1732

«Som el municipi degà de Catalunya pel que fa als àpats populars de Carnaval perquè el de Capmany està documentat des de l’any 1732. No n’hi ha cap més que pugui demostrar una antiguitat superior, de moment», explica Climent Llosa, autor de la troballa i president de l’Associació del Ranxo.

Lluny del que pugui semblar, però, entre els pobles que conserven aquesta tradició no hi ha competència, al contrari, fa temps que celebren trobades de germanor. El novembre de 2018, a Capmany mateix, es va constituir la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya. El president, Quim Cama, va explicar aleshores que busquen que la Unesco els reconegui com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, tot i que havien nascut amb la voluntat de «créixer pas a pas». Per això primer volen aconseguir que la població s’identifiqui amb aquestes menges tradicionals que es feien abans de la Quaresma.

A Capmany, el ranxo es començarà a cuinar aquest dimarts, 25 de febrer, des de primera hora del matí. A la tarda, el repartiment començarà a les set amb la companyia dels Grallers d’Espolla i la cobla Vila de la Jonquera.