Senyals del canvi climàtic que ja es veuen a les ciutats

El canvi climàtic se sol associar a episodis extrems que es perceben llunyans, com el desglaç a l’Àrtic, la pujada del nivell del mar o la desaparició d’algunes espècies. No obstant, els seus efectes són cada vegada més visibles a les ciutats, on viu la majoria de la població mundial. Les metròpolis s’han convertit en un aparador de les transformacions que experimenta el planeta, alterant el dia a dia de milions de persones.

Europa és un dels continents més afectats, especialment els països del sud. Espanya n’és un clar exemple. Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), l’estiu del 2025 va ser el més càlid al nostre país des que hi ha registres, amb una temperatura mitjana de 2,1 °C per sobre de la mitjana de 1991-2020, superant per una dècima l’estiu més càlid fins ara, el del 2022.

L’impacte del canvi climàtic ja no és un problema del futur, sinó que forma part del present de les6ciutats. Aquests són cinc senyals dels seus efectes:

Temperatures altes

L’efecte més evident del canvi climàtic és l’augment de les temperatures. En l’actualitat, les onades de calor són molt més freqüents, intenses, duradores i cada vegada es produeixen abans, en mesos com l’abril i el maig. A moltes ciutats, els termòmetres superen els 40 °C cada any, marcant valors rècord en llocs com Jerez de la Frontera (Cadis), on el 2025 es va arribar als 45,8 °C. De fet, l’estiu passat (període de l’1 de juny al 31 d’agost) va tenir un caràcter extremadament càlid, amb dues llargues onades de calor i una temperatura mitjana a l’Espanya peninsular de 24,2 °C.

L’augment de les temperatures provoca també que les nits siguin molt càlides. Són les denominades nits tropicals, que en els últims anys s’han multiplicat, amb temperatures que no baixen dels 20 graus i que dificulten agafar el son i descansar correctament.

Aquesta conseqüència climàtica s’agreuja per l’efecte illa de calor urbana, ja que l’asfalt, el formigó i els edificis absorbeixen i retenen la calor durant el dia, fent que les ciutats registrin temperatures més elevades. Això afecta directament el benestar i la salut de la població, especialment entre persones grans, nens i col·lectius vulnerables.

Pluges torrencials i inundacions

Malgrat tenir un planeta cada vegada més càlid, els episodis de pluja es produeixen amb més intensitat. Això passa perquè la calor afavoreix l’evaporació d’aigua, mentre que l’atmosfera acumula més energia i reté humitat, cosa que alimenta tempestes especialment violentes.

Les ciutats són particularment sensibles a aquest fenomen a causa de la dificultat que hi ha per absorbir grans quantitats d’aigua en poc temps, cosa que pot donar lloc a importants inundacions. Un dels exemples més recents d’això va ser la DANA que va colpejar Espanya l’octubre del 2024, especialment el País Valencià, provocant el desbordament de rius i barrancs i generant inundacions llampec que van deixar 238 víctimes mortals.

Carrers convertits en rius, garatges destrossats o talls al transport són escenes cada vegada més habituals després d’aquests episodis de pluja. A més, molts dels sistemes de drenatge de les ciutats van ser dissenyades per fer front a unes condicions climàtiques diferents de les actuals, cosa que en dificulta el correcte funcionament.

Sequera

Mentre algunes zones pateixen pluges torrencials, d’altres experimenten períodes de sequera cada vegada més llargs. El canvi climàtic està alterant els nivells de precipitació i afavorint una evaporació més gran.

Les conseqüències d’aquest fenomen són especialment visibles a les ciutats, sobretot al sud i l’est peninsular. Un dels períodes de sequera més greus i recents al nostre país es va produir a Catalunya, on la falta de pluges es va prolongar des del setembre del 2020 fins al 2024, convertint-se en la pitjor sequera de la seva història recent. El 2023, aquest territori va tancar amb un dèficit de pluges del 31% i els embassaments de les conques internes van arribar a caure per sota del 15% de la capacitat. Aquesta situació va obligar a activar l’emergència extrema, aplicar restriccions en el consum d’aigua, tancar fonts públiques i decretar talls per a usos agrícoles i ramaders.

Incendis forestals

Els incendis forestals no són un fenomen nou, però les condicions associades al canvi climàtic afavoreixen focs més extrems. Les altes temperatures, la falta de pluges i la sequedat de la vegetació creen l’escenari ideal perquè els incendis es propaguin amb rapidesa i arribin a una gran intensitat. L’any passat, Espanya va patir els pitjors focs des que hi ha registres, amb un total de 350.000 hectàrees calcinades.

Tot i que solen produir-se fora dels nuclis urbans, els seus efectes arriben a les ciutats a través del fum, que deteriora la qualitat de l’aire, i de l’augment del risc en urbanitzacions situades entre zones urbanes i forestals. Els últims anys, nombrosos municipis han hagut d’ordenar evacuacions o activar plans d’emergència. El 2025, un total de 150.000 persones van ser evacuades a tot el país.

Pèrdua de zones verdes

Un altre senyal menys cridaner, però igualment destacable, és el deteriorament dels espais verds urbans. Les temperatures extremes i l’escassetat d’aigua afecten arbres, jardins i parcs, que pateixen un estrès hídric més gran.

La pèrdua de vegetació té conseqüències que van més enllà del paisatge. Els arbres ajuden a reduir la temperatura, filtren contaminants i milloren la qualitat de vida dels habitants. Quan disminueixen les zones verdes, les ciutats es tornen més vulnerables a la calor.

Aquests cinc senyals mostren que el canvi climàtic ja no és una amenaça futura. Les seves conseqüències són visibles en el dia a dia de les localitats i condicionen aspectes tan bàsics per als humans com la salut, l’accés a l’aigua, la mobilitat o la qualitat de l’aire. L’adaptació urbana serà una de les claus per afrontar aquesta nova realitat en les pròximes dècades.

Via: Regió7