Mites que dificulten la lluita contra el canvi climàtic

Els experts en climatologia alerten dels perills del canvi climàtic des de fa dècades, però la comprensió pública del fenomen continua condicionada per idees àmpliament esteses que no sempre es corresponen amb l’evidència científica. En plena crisi climàtica, la desinformació continua sent un dels obstacles més grans per a l’acció col·lectiva. Entre percepcions errònies, mitges veritats i missatges simplificats, els mites persisteixen, i val la pena qüestionar-los.

«Reciclar és suficient»

Separar correctament els residus és la base de l’economia circular. Permet donar una segona vida a molts materials, redueix l’explotació de recursos naturals i consumeix menys energia. No obstant, la seva contribució directa a la reducció d’emissions és relativament limitada si es compara amb altres accions sostenibles. De fet, alguns dels hàbits amb més impacte climàtic amb prou feines tenen relació amb el reciclatge.

Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, gran part de l’impacte ambiental derivat de les llars europees prové, en realitat, de tres àmbits concrets: l’alimentació, la vivenda i la mobilitat. Decisions com la de reduir l’ús del cotxe privat, millorar l’eficiència energètica de la nostra llar o apostar per dietes amb menys consum de carn podria reduir entre un 40% i un 70% les emissions associades a l’estil de vida d’aquí al 2050, assenyala el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

«El meu gest no serveix de res, la responsabilitat és dels governs i les empreses»

És habitual escoltar que les decisions individuals tenen poc pes davant l’impacte generat per la indústria o les polítiques implantades pels governs. Tot i que és cert que empreses i institucions tenen més influència a gran escala, atribuir-los tota la responsabilitat ofereix una visió incompleta del problema. En realitat, cada gest compta Els canvis individuals d’hàbits i estil de vida també contribueixen de forma significativa a la reducció d’emissions, sobretot considerant que les decisions de consum influeixen contundentment en el mercat. La creixent demanda d’energies renovables, vehicles elèctrics o productes amb menys impacte ambiental, per exemple, ha impulsat inversions milionàries i accelerat canvis en nombrosos sectors econòmics. Aquest afany, que ha de ser recolzat per polítiques públiques d’acció sostenible i un compromís més gran per part del sector privat, també contribueix a la transició climàtica.

«Plantar arbres compensa les emissions»

La reforestació és en una de les propostes climàtiques més populars. El seu atractiu és evident: els arbres capturen carboni atmosfèric i aporten beneficis per a la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic. No obstant, convertir la plantació d’arbres en una estratègia climàtica pot generar falses expectatives.

Els boscos necessiten dècades per arribar a la seva capacitat màxima d’absorció de carboni, no suposen un alleujament immediat, i les emissions de gasos amb efecte hivernacle es generen a una velocitat molt superior a la que els ecosistemes forestals poden compensar. A més, es veuen afectats per fenòmens com incendis, sequeres o plagues, cada vegada més freqüents per l’escalfament global, fent-los vulnerables davant la mateixa amenaça que busquen alleujar.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient considera que «les solucions basades en la natura són una eina essencial », però insisteix que la compensació de danys no pot substituir la reducció directa d’emissions. Dit d’una altra manera, els arbres ajuden a guanyar temps, però no resolen per si sols el problema.

«La transició ecològica frena el creixement econòmic»

Durant dècades es va assumir que el creixement econòmic estava inevitablement lligat a un consum d’energia més gran i, per tant, a un augment de les emissions. L’experiència dels últims anys confirma una tendència diferent. Dades de la Comissió Europea indiquen que les emissions netes de gasos amb efecte hivernacle de la Unió Europea es van reduir un 37% entre 1990 i 2023, mentre que el PIB comunitari va créixer un 68% en el mateix període.

De fet, la transició ecològica és un motor d’inversió en si mateix. Segons l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), només el 2023 la inversió mundial en tecnologies d’energia neta va superar per primera vegada els dos bilions de dòlars, impulsada per sectors com l’energia solar, les xarxes elèctriques, les bateries o el vehicle elèctric. El debat ja no se centra en si l’acció climàtica és o no compatible amb el creixement econòmic, sinó en quins actors seran capaços de liderar la transformació i aprofitar les oportunitats que ofereix.

Via: Regió7