El canvi climàtic ja és una realitat, però hi ha esperança

En l’Acord de París del 2015, es va acordar limitar l’escalfament global per sota dels dos graus centígrads, preferiblement sense arribar a creuar el límit dels 1,5 graus. Més d’una dècada després, ja es pot dir que el segon objectiu no es complirà, i les conseqüències d’això s’estan notant en forma de cada vegada més catàstrofes naturals, com inundacions, onades de calor o sequeres. D’altra banda, també és innegable que s’han aconseguit avenços significatius, com la consolidació de les energies renovables o la restauració d’entorns degradats. Però encara no és suficient i, per això, el Dia Internacional del Medi Ambient se centra avui en la urgència d’abordar seriosament el canvi climàtic sota un lema apressant: #PelClimaJa.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) organitza aquesta jornada, que té la República de l’Azerbaidjan com a amfitriona, sota aquesta dicotomia. D’una banda, la Terra està enviant senyals cada cop més evidents i l’ésser humà li respon de vegades amb desídia i negació, si bé en d’altres amb compromís i eficàcia. Aquesta celebració busca orientar la balança cap a aquest segon bloc amb esdeveniments, campanyes i accions creatives que es despleguin en la majoria de països, també a Espanya.

«Les dades plantegen una elecció simple per a la humanitat: seguir pel camí cap a un futur devastat pel canvi climàtic, per la pèrdua de naturalesa, per la degradació dels sòls i per la contaminació de l’aire, o canviar de rumb per assegurar un planeta, una població i unes economies saludables», afirma Inger Andersen, directora executiva del PNUMA. En aquest sentit, el Global Environment Outlook elaborat per l’organisme afirma que les conseqüències del canvi climàtic ja han tingut un impacte enorme, amb costos que ja ascendeixen a milers de milions d’euros cada any. «Seguir la trajectòria actual de desenvolupament només intensificarà aquest impacte», afegeixen.

Canvi d’enfocament

D’altra banda, explica, adoptar enfocaments sostenibles per transformar els sistemes d’economia i finances, materials i rebutjos, energia, alimentació i medi ambient generaria beneficis acroeconòmics globals que podrien arribar als 18.000 milions d’euros anuals per al 2070 i continuar creixent. «El món ja ha aconseguit avenços significatius, des d’acords globals fins a canvis reals i concrets com l’auge de les energies renovables, l’expansió de les àrees protegides i l’eliminació progressiva de productes químics tòxics», va afegir. «Faig una crida a totes les nacions perquè es basin en aquests avenços, inverteixin en la salut del planeta i orientin les seves economies cap a un futur pròsper i sostenible », afegeix Andersen.

Dues opcions oposades

És a dir, el món té dues opcions a l’abast, com si hagués d’escollir entre la píndola blava o la vermella de Matrix. Seguir en la inòpia, com fins ara, o passar a l’acció agafantse a alguns dels brots verds existents. El nou Informe sobre la Bretxa d’Emissions revela que les projeccions d’escalfament global per a aquest segle se situen entre els 2,3 i 2,5 graus. Per tornar al camí marcat pel llunyà Acord de París, s’haurien de disminuir les emissions anuals del 35% i 55 %, respectivament, en comparació amb els nivells del 2019, per a l’any 2035. «Atesa la magnitud de les retallades necessàries, el curt termini disponible per aconseguir-les i el complex context polític actual, és molt probable que se superi el llindar d’1,5 graus en la pròxima dècada», avancen des del PNUMA.

«Les tecnologies necessàries ja existeixen, així que la comunitat internacional pot accelerar l’acció climàtica, si així ho decideix»

Inger Andersen

— DIRECTORA EXECTUTIVA DEL PROGRAMA DE NACIONS UNIDES PER AL MEDI AMBIENT (PNUMA

Tot i que sigui gairebé una quimera pensar que aquest món inestable i inflamat pugui portar a terme reduccions ràpides i profundes de les emissions de diòxid de carboni (CO2 ), el cert és que les tecnologies necessàries ja estan disponibles. «Això significa que la comunitat internacional pot accelerar l’acció climàtica, si així ho decideix », remarquen des de les Nacions Unides. Tot i que també admeten que aconseguir retallades més ràpides requerirà afrontar un entorn geopolític complex, augmentar al més aviat possible el recolzament als països en desenvolupament i redissenyar l’arquitectura financera internacional.

Una cosa que, òbviament, no sembla gens fàcil. Però per acabar amb optimisme, el PNUMA insisteix que hi ha maneres de reduir les emissions des d’ara mateix. Una està basada a reduir l’èmfasi en el consum material i una altra en el desenvolupament tecnològic i les millores en eficiència. Aquestes vies de transformació generarien beneficis macroeconòmics globals a partir del 2050 i, alhora, reduiran l’exposició a riscos climàtics i la pèrdua de biodiversitat. Només fa falta el més complicat: que l’ésser humà es posi d’una vegada per totes d’acord per passar a l’acció.

Via: Regió7