Documenten per primera vegada una "guerra civil" entre ximpanzés amb morts i ferits

Hi ha també guerres entre els animals? Aquesta és una qüestió que es plantegen els científics des de fa temps, amb resultats dispars. Ara s’han obtingut proves fefaents d’un veritable intercanvi de violència entre primats. Un grup de ximpanzés estudiat durant tres dècades a les selves d’Uganda es va dividir primer en dos bàndols i després va entrar en una guerra oberta que va causar nombroses víctimes.

L’estudi està tenint una gran repercussió, sobretot tenint en compte que els ximpanzés, juntament amb els bonobos, són els nostres parents més pròxims.

El grup observat era inicialment un conjunt unit, amb uns 200 membres que vivien, menjaven i es reproduïen junts, en un ambient de total normalitat. No obstant això, es va començar a separar irremeiablement cap al 2015, i aquestes diferències van acabar donant lloc a dos grups polaritzats, que van deixar de relacionar-se i mantenien un enfrontament obert.

Els autors de l’estudi destaquen que es tracta d’un fenomen excepcional que només passa cada 500 anys i que mai s’havia documentat científicament fins ara. L’únic precedent consisteix en un estudi de l’eminent primatòloga Jane Goodall del 1970, que ja va mostrar un enfrontament semblant, tot i que llavors els animals d’un grup havien estat alimentats per persones.

Dos grups irreconciliables

L’estudi que es publica aquest dijous a la revista Science recull el resultat de 30 anys d’investigació de l’anomenat grup Ngogogo, que viu al Parc Nacional Kibale, a Uganda. Mostra que, tres anys després de les primeres divisions, el 2018, els dos grups ja eren irreconciliables.

Va ser llavors quan les dues faccions es van llançar directament a l’atac. Un d’aquests bàndols va començar a llançar "atacs coordinats i sostinguts" contra l’altre, cosa que va provocar la mort de diversos mascles adults. Això va passar el 2018, però a partir del 2021 el conflicte va derivar en una espècie d’infanticidi generalitzat, en el qual les víctimes eren fonamentalment cries. En total, s’ha documentat la mort d’almenys set mascles i 17 cries, tot i que s’estima que el nombre de morts podria ser bastant més gran.

Què va desencadenar aquesta guerra?

Aquest cas ha desencadenat un gran debat sobre possibles paral·lelismes entre les guerres dels humans i aquest conflicte entre els ximpanzés. En els humans, aquests enfrontaments es desencadenen per raons polítiques, culturals o d’estructures de poder, però quines són les causes en els ximpanzés?

Els autors de l’estudi apunten a diversos factors, com ara una mida inusualment gran del grup, que podria haver desestabilitzat els nexes d’unió entre els seus membres. També s’apunta a la competència per l’aliment i la reproducció, la mort d’individus clau, els canvis en el lideratge o les malalties.

"Una escissió hostil entre ximpanzés salvatges ens recorda el perill que les divisions grupals poden suposar per a les societats humanes", assenyala en un article publicat en paral·lel a la mateixa revista James Brooks, científic del Centre Alemany de Primats.

Reaccions científiques a Espanya

Coincideix amb això l’investigador de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona Andreu Sánchez Megías, que recorda que, "ja que els ximpanzés no exhibeixen elements culturals humans", aquest estudi "demostra que canvis socials són suficients per establir una polarització dins d’un mateix grup".

"Això suggereix que darrere dels conflictes dins d’un grup humà hi pot haver mecanismes bàsics similars que provoquin un canvi social, cosa que atorga una nova perspectiva per entendre el conflicte en la nostra espècie", assegura en declaracions al Science Media Centre Espanya (SMC).

No caure en l'"antropomorfisme"

Miquel Llorente, director del Departament de Psicologia de la Universitat de Girona, adverteix, per la seva banda, del risc d'"antropomorfisme" en utilitzar termes com "guerra civil" en el cas d’aquests animals.

"La guerra humana implica estructures ideològiques, identitats simbòliques i objectius polítics compartits que no existeixen d’igual manera en els ximpanzés. Etiquetar la seva violència com a tal pot portar-nos a error, ignorant que els seus conflictes solen estar ancorats en mecanismes biològics molt més directes", assenyala al SMC, i cita "la competència per l’èxit reproductiu o el control territorial físic per accedir als recursos ecològics" com a possibles desencadenants biològics.

En realitat, "el col·lapse d’un equilibri ecològic" és una de les explicacions addicionals que ofereix Llorente. "Potser el cost energètic i social de mantenir un grup tan gran va superar els beneficis de la cooperació, forçant una segregació per pura pressió de recursos, més que per una 'decisió' social", exposa.

"El que Ngogogo ens ensenya és que la violència intragrupal pot escalar de manera letal quan es trenquen els mecanismes de reconciliació individuals, una troballa que remarca que la cohesió social és un procés fràgil que requereix un manteniment constant, tant en la seva espècie com en la nostra", ressalta.