El procés de domesticació dels gossos es va iniciar fa més de 15.000 anys i no com a tal, sinó com a resultat que els llops d’abans van començar a acostar-se més als assentaments humans, quan van començar a perdre la por dels homes. És a dir, en realitat no va ser l’home el que va domesticar el gos, sinó que la relació va aparèixer de forma natural i es va refermar amb el pas del temps.

Els experts no es posen d’acord quant a l’origen dels gossos: alguns asseguren que tots els gossos, tant domèstics com salvatges, tenen un avantpassat comú en el petit llop del sud-est asiàtic.

No obstant, tots els gossos domèstics, independentment de la seva raça o mida, provenen de la mateixa espècie: Canis familiaris.

Llops, guineus i xacals

I tot i que la seva forma de vida sigui domèstica, estan emparentats amb llops, guineus i xacals, amb els quals encara comparteixen molts patrons de conducta. Una és la defensa del seu territori, que marquen orinant en arbres, fanals o pedres, per informar altres gossos que aquesta zona està ocupada per un altre animal.

Una altra característica que tenen en comú amb els seus ancestres és la d’ enterrar objectes. Els gossos domèstics caven clots per amagar joguines o objectes preuats igual que els seus avantpassats enterraven les preses que caçaven per emmagatzemar-les i menjar-se-les després.

Modificació genètica

Avui dia, igual com passa amb els <strong>gats</strong>, els homes han creuat centenars de races de gossos domèstics, moltes de les quals no podrien sobreviure en llibertat.

I entre aquestes races modificades genèticament per ser animals domèstics i que cohabitin amb l’ésser humà estan els anomenats gossos petits, que són exemplars que poden viure en pisos o cases que no siguin excessivament grans i que, al contrari del que passa amb els seus parents llunyans, no necessiten gaire espai per desenvolupar-se.

Hi ha desenes de races considerades petites, com aquestes set:

No obstant, el fet que un gos sigui més casolà «no ve determinat per la seva raça, sinó pel caràcter de cada gos en particular», assegura Dolors Corredera, veterinària del Centre Veterinari del Pla i membre del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya i del Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida. Però és clar, «en un pis de 45 m2 no hi pots ficar un gran danès», destaca.

Els gossos, en general, s’adapten perfectament al seu propietari i l’únic que necessiten és tenir cobertes les seves necessitats fisiològiques», assenyala Corredera. Per a això, «han de sortir un mínim de tres vegades al dia, no importa quant temps, però sí el nombre de vegades», afegeix.

I és necessari que sigui en horaris més o menys regulars perquè s’habituïn a tenir unes rutines, ja que en general són animals molt intel·ligents i molt domèstics, que s’adeqüen perfectament als seus propietaris i als seus horaris.

Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí t’explicarem tot el relacionat amb les teves mascotes i com treure el màxim profit de les teves plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registreu-vos a Entre Tots i escriviu-nos explicant les vostres inquietuds o compartint les vostres experiències.