Consum i medi ambient

Aquests són els països i els aliments que més mal estan fent a la biodiversitat

Un terç de la producció agroramadera mundial es produeix en llocs d’alta prioritat de conservació

Plantación forestal y de palma aceitera en Borneo.

Plantación forestal y de palma aceitera en Borneo. / EFE / Marc Ancrenaz

Ramón Díaz

La producció d’aliments és la principal causa de la pèrdua de biodiversitat, però amb prou feines existeixen estudis sobre quins països i quins productes estan interferint en la conservació de les espècies animals i vegetals. Investigadors japonesos han calculat com la producció i el consum de 48 productes bàsics agroramaders impulsats per 197 països entren en conflicte amb les prioritats de conservació de 7.143 espècies. Amb tot això, han elaborat un mapa interactiu per ajudar els encarregats de formular polítiques agrícoles i mediambientals a salvaguardar la biodiversitat, preservant alhora la seguretat alimentària mundial.

L’estudi ajuda a comprendre i gestionar millor els canvis transformadors a gran escala entre la humanitat i la natura a través de decisions relacionades amb el consum, la producció i el comerç d’aliments.

«La demanda de productes alimentaris ha portat l’ús de la terra agrícola a una competència directa amb la biodiversitat. Però no és del tot conegut on es produeixen aquests conflictes ni quins consumidors en són responsables. Al combinar mapes de prioritat de conservació amb dades de comerç agrícola, estimem els punts crítics de risc de conservació potencials actuals», expliquen els investigadors.

Entre les seves conclusions, destaca que un terç de la producció mundial agrícola es produeix en llocs d’alta prioritat de conservació, és a dir, en punts crítics per a la biodiversitat.

El bestiar, l’arròs, la soja i l’oli de palma representen les amenaces més greus per als llocs amb alta prioritat de conservació, mentre que productes substituts, com l’ordi, el blat, la remolatxa sucrera, el mill perlat i el gira-sol s’obtenen principalment en àrees de menor risc, recull l’informe.

No obstant, altres productes bàsics, com el blat de moro, la canya de sucre i el cautxú, també són «problemàtics» i mereixen «més atenció per part dels qui formulen polítiques», alerten els científics.

Buscant l’«equilibri»

Buscant l’«equilibri»«Les troballes d’aquest estudi revelen que el consum de certs productes, com el cafè, el cacau i l’oli de palma, per part d’un subconjunt de països, impulsa l’ús de la terra en àrees de molt alta prioritat de conservació», assenyalen els autors, que advoquen per buscar un «equilibri» entre agricultura i conservació determinant quins cultius serien més convenients en cada zona.

La Xina, els Estats Units, l’Índia, el Japó i la Unió Europea (UE) són els que fan més mal a la biodiversitat en zones d’alta prioritat de conservació, segons els resultats de la investigació, que s’acaben de publicar a la revista ‘Proceedings of the National Academies of Science’.

L’equip d’investigació internacional, que inclou membres de Noruega, dels Països Baixos i del Japó, va dividir les àrees agrícoles en quatre nivells segons la seva prioritat de conservació, de menor a major. Després va determinar quins productes bàsics agrícoles individuals es van produir en cada un d’aquests nivells.

Una conclusió que els investigadors consideren «sorprenent» és que l’impacte d’un mateix cultiu varia molt segons el seu origen. «La carn de boví i la soja, per exemple, es cultiven en àrees d’alta prioritat de conservació al Brasil, però no a Amèrica del Nord. De manera similar, el blat es cultiva en àrees de menor prioritat de conservació a Europa de l’Est que a Europa occidental», apunten.

El cafè i el cacau es cultiven principalment en àrees d’alta prioritat de conservació a les nacions equatorials, però es consumeixen molt més a les nacions més riques, com els Estats Units i la UE. «A nivell mundial, la Xina, amb una alta demanda de productes bàsics, és el país amb més influència en la producció d’aliments en àrees de conservació d’alta prioritat», conclouen els investigadors.

Efectes del canvi climàtic

Efectes del canvi climàticL’estudi il·lustra com les nacions poden tenir empremtes alimentàries de biodiversitat molt diferents. Els Estats Units, la UE, la Xina i el Japó, per exemple, depenen en gran mesura de les importacions per satisfer la seva demanda de carn i productes lactis.

Al Japó, concretament, més d’una quarta part de la carn de boví i els productes lactis provenen d’àrees d’alta prioritat de conservació. Els Estats Units, la UE i la Xina són més a prop del 10%.

«Això suggereix que hi ha oportunitats per canviar l’empremta de biodiversitat del consum d’aliments simplement canviant el nostre proveïment de productes alimentaris», ressalta Keiichiro Kanemoto, un dels autors principals de l’article.

Amb vista al futur, els científics creuen que el canvi climàtic alterarà tant els patrons de cultiu com els hàbitats disponibles. L’equip d’investigació va analitzar diferents escenaris per veure com canviaria la interacció entre la biodiversitat silvestre i l’agricultura sota les temperatures previstes per a 2070, molt més elevades que les actuals.

«És probable que les espècies colonitzin nous territoris en un món més càlid, el que podria resultar en l’aparició de noves àrees d’alta prioritat per a la conservació o mitigar els conflictes als punts crítics de conservació actuals», assenyalen.

«Els nostres estils de vida estan causant danys alarmants a l’atmosfera i als subministraments d’aigua. Els agricultors i els governs de tot el món han de buscar polítiques que mantinguin la prosperitat i minimitzin els danys irreversibles al medi ambient», destaca Daniel Moran, coautor de l’estudi.

«Es necessiten polítiques de desenvolupament sostenible per a l’agricultura. El càlcul d’empremtes detallades per a aliments i altres productes agrícoles és crucial per recolzar aquestes polítiques», finalitza Moran.

Mapa interactiu: https://agriculture.spatialfootprint.com/biodiversity/

Informe de referència: https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.2208376120

.......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es