Situació crítica

Les pluges dels últims dies no pal·lien la sequera: l’aigua embassada baixa fins al 47,5%

Continua implacable el descens de les reserves hídriques a les portes de l’estiu

Las lluvias no logran paliar la sequía; los embalses, al 47,5%

Las lluvias no logran paliar la sequía; los embalses, al 47,5% / Miteco

Efe/Redacción

L’aigua embassada al país torna a caure per vuitena setmana consecutiva, malgrat les intenses pluges que en els últims dies han afectat tota la Península, situació que no ha aconseguit revertir la tendència a la baixa de la reserva, ara al 47,5%, un 0,2% menys que el dimarts anterior.

Segons les dades facilitades avui pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els embassaments acumulen actualment 26.640 hectòmetres cúbics (hm³) d’aigua, xifra inferior a la quantitat d’aigua emmagatzemada a aquestes alçades de l’any 2022 (27.814 hm³) i molt per sota de la mitjana dels últims deu anys per a aquest període (38.205 hm³).

Les precipitacions d’aquesta setmana han afectat «considerablement» tota la Península, destaca el Miteco, amb una màxima de 128,8 litres per metre quadrat que s’ha registrat a Castelló.

Rubén del Campo, portaveu d’Aemet, ha detallat que les precipitacions dels últims dies suposen una aportació d’humitat «molt valuosa» per als terres, que es troben actualment molt més secs del normal per a aquesta època de l’any, i com que el cel està més ennuvolat i la humitat de l’aire és alta, l’evaporació és menor, cosa que afavoreix que la vegetació redueixi el seu estrès hídric».

No obstant, les pluges «no s’han notat encara a l’aigua embassada»: Les sortides d’aigua dels embassaments han superat les entrades i no han aconseguit revertir la tendència a la baixa que en els últims mesos ha experimentat la reserva hídrica.

«La precipitació caiguda entre l’1 de març, quan va començar la primavera meteorològica, i fins al 28 de maig és d’exactament 85 litres per metre quadrat, xifra idèntica a l’acumulada a la primavera completa de l’any 1995, que fins ara és la més seca de la sèrie històrica 1961», ha afegit Del Campo.

«Per tant, podem ja descartar que la primavera del 2023 sigui la més seca de la sèrie, ja que al comptabilitzar les precipitacions dels dies 29 a 31 de maig se superarà aquesta xifra; no obstant, serà una primavera, de tota manera, molt seca», ha assenyalat l’expert.

Respecte a l’any hidrològic, les precipitacions estan entorn del 27% per sota del normal, ja que s’han registrat des de l’1 d’octubre fins al 28 de maig 396 litres per metre quadrat, quan el normal són 516 litres per metre quadrat.

Del Campo ha posat èmfasi en el fet que «estem, per tant, davant un dels 8 anys hidrològics més secs fins a la data des de 1961».

En aquests moments, les conques més deficitàries són les del Guadalquivir (23,8%), seguides de la de Guadalete-Barbate (25,3%), les internes de Catalunya (25,6%), Guadiana (31,9%), la conca Mediterrània Andalusa (34,3%) i la del Segura (35%).

En el costat oposat hi ha les conques del Cantàbric; tant l’oriental (90,4%), com l’occidental (87,8%), i les internes del País Basc (81%); i a continuació, Galícia Costa, amb el 80,7% de la seva capacitat total.

.....

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es