No només és l’escalfament global el que està amenaçant el <strong>Mediterrani</strong> i tot el que hi habita, inclòs l’ésser humà. Un altre cúmul d’impactes, fonamentalment derivats de la contaminació causada per l’home, continua deteriorant inexorablement el Mare Nostrum. Per això, resulta extremadament urgent la materialització de polítiques efectives en l’àmbit local i regional, així com la cooperació de tots els països de la conca, per revertir amb èxit els problemes ambientals en aquesta àrea marina.

Així ho demostra un informe fet per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) presentat al Parlament Europeu per l’oceanògrafa Patrizia Ziveri. El document remarca la necessitat de lluitar urgentment contra la creixent contaminació provocada per deixalles marines i plàstics al Mediterrani, així com de millorar la legislació vigent i fer un seguiment dels nous tipus de contaminants, que requereixen una regulació immediata.

El Mediterrani és una de les àrees marines del món que suporta més pressió humana. Les seves altes taxes de població i urbanització (150 milions d’habitants a les seves costes), l’activitat industrial, el turisme (acumula un terç del volum mundial) i la pesca han provocat un augment ràpid de la contaminació. Això, unit a una configuració geomorfològica en forma de conca semitancada i a la seva circulació oceànica específica, ha convertit aquest mar en un dels llocs més contaminats del planeta i en una trampa natural per a les deixalles marines, principalment plàstics, assenyala l’informe.

El turisme, el principal generador de deixalles plàstiques a les platges

Entre el 80% i el 90% de les deixalles marines a la conca són plàstic, i s’estima que 230.000 tones de plàstic d’origen terrestre fan cap al mar cada any. El turisme és el principal sector que contribueix a les deixalles a les platges (fins a un 60%), seguit de la pesca i l’aqüicultura (5-10%). Només deu tipus d’articles suposen el 66,4% de les deixalles a les platges del mar Mediterrani, i d’aquests, nou estan fabricats totalment o parcialment amb plàstic, i set, amb plàstic d’un sol ús. Les burilles i els filtres de cigarrets són els més comuns (27,3%).

L’informe de l’ICTA-UAB, titulat ‘Actuacions de les ciutats i regions de l’àrea del mar Mediterrani per lluitar contra la contaminació del mar’, indica que la principal causa d’aquesta situació és la generació massiva de residus i la seva mala gestió. Altres causes són la descàrrega de rebutjos industrials i urbans, les aigües residuals, el vessament agrícola, el transport marítim, la pesca i el trànsit marítim, i també el turisme.

«Per fer front a la contaminació, cal aplicar polítiques de gestió de reducció i tractament de residus, turisme, contaminació per plàstics i altres contaminants, aigües residuals i altres residus dels rius», explica Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l’ICTA-UAB. Cal reorientar el model de producció, els patrons de consum i les pràctiques d’eliminació de residus.

Es necessita una normativa més eficaç

En aquest context, «és fonamental que la lluita contra la contaminació al mar Mediterrani sigui avalada no només pels països de la UE, sinó que la normativa sigui implementada per tots els països mediterranis a través d’una cooperació eficaç», afirma. L’execució i els resultats de les accions per combatre la contaminació marina s’han de monitoritzar en diferents etapes. Les millors pràctiques s’han de destacar, compartir i implementar a diferents regions mediterrànies, afegeix.

Els científics destaquen que s’han aconseguit avenços significatius en termes de tractament i prevenció, inclòs el compliment de la directiva de plàstics d’un sol ús i la promoció del reciclatge. No obstant, es necessiten més esforços i continus. L’estudi examina la implementació de la directiva de plàstics d’un sol ús de la UE a França, Espanya, Itàlia i Grècia, i demana una estratègia per reduir-los que inclogui restriccions en el mercat, una millor gestió de residus i acords entre consumidors i productors.

«Els esforços per reduir l’ús de plàstics han de continuar per complir els objectius mediambientals. Hi ha una necessitat urgent de centrar-se en els objectius estratègics de la UE per a sectors clau, com els patrons de consum, la producció i la gestió de residus», diu Michael Grelaud, oceanògraf de la UAB i coautor de l’informe.

«Ja hi ha algunes accions per limitar la contaminació d’origen marí (pesca, aqüicultura, transport marítim, mineria), però sovint es topa amb desafiaments per portar-les a terme, perquè, sovint, tot es redueix a col·laboracions voluntàries per part dels estats», diu Jorge Pato, també coautor de l’informe.

Les set ‘plagues’ contaminants del Mediterrani

Més mesures i desafiaments que enumera l’estudi:

  • Contaminants emergents. Es refereix a nous contaminants, com ara productes farmacèutics, filtres UV, retardants de flama o pesticides que arriben al mar a través de vessaments agrícoles, urbans i industrials o del tractament d’aigües residuals costaneres.
  • Microplàstics. L’estudi denuncia que encara no hi ha una normativa per frenar el creixent problema dels microplàstics. «La contaminació per microplàstics s’ha d’establir com un tema prioritari en l’agenda mediterrània, capaç de donar lloc a acords vinculants». Per això, apunten a l’establiment de prohibicions i objectius de reducció en la fabricació de teixits i cosmètics, vigilant l’entrada de microplàstics al mar en tots els cursos d’aigua, inclosos rius i desaigües d’aigües residuals. També cal, afegeixen, una regulació estricta de la pintura dels barcos i els revestiments antiincrustants, font també de contaminació plàstica.
  • Contaminació acústica marina. El transport marítim, l’exploració de petroli i gas, la construcció i el manteniment d’estructures en alta mar i les activitats militars són una font perillosa de contaminació acústica que afecta la fauna marina i provoca alteracions en el seu comportament, interrupció de les seves comunicacions, danys auditius, estrès i, fins i tot, la mort. Proposen la creació de zones marines especialment sensibles on es restringeixin els nivells de soroll (amb especial atenció a les rutes migratòries, els vivers i els ‘punts calents’ de biodiversitat), l’ús de models de barcos més silenciosos i la reducció de les velocitats de navegació.
  • Rius, tractament d’aigües residuals i ports. El desafiament en la gestió de la contaminació de l’aigua rau en la implementació de polítiques per part dels països signants. Això és particularment evident, atesos els diferents nivells de desenvolupament econòmic entre les nacions mediterrànies. L’estudi advoca per la reutilització cíclica dels efluents tractats per a l’agricultura amb la finalitat de reduir la despesa en fertilitzants i la recuperació de les aigües residuals orgàniques de les zones urbanes com un valuós recurs agrícola.
  • Aqüicultura. És una activitat que contamina al descarregar rebutjos sense tractar, utilitzar productes químics i alliberar l’excés de nutrients. Això danya la vida aquàtica, promou la proliferació d’algues nocives i enverina els peixos i altres espècies marines amb antibiòtics i metalls pesants, de manera que es fa necessària la regulació d’aquest excés de nutrients en l’aqüicultura. Els autors de l’informe assenyalen que les polítiques de la UE per als països mediterranis haurien d’implementar les directrius voluntàries per eliminar les arts de pesca abandonades, perdudes o descartades i fomentar la recuperació dels rebutjos marins mitjançant compensacions.
  • Iniciatives a ciutats costaneres sobre caracterització i monitoratge de residus. Alguns exemples d’això consistirien en l’ús de contenidors de deixalles intel·ligents que alerten els equips de gestió de residus quan estan plens; campanyes de sensibilització dirigides als usuaris de les platges; seguiment de runa i deixalles a les principals rutes comercials del Mediterrani, o la creació d’envasos alternatius sostenibles per a aquells que no és possible prohibir.
  • Illes mediterrànies. En aquests llocs, s’advoca per limitar la massificació turística als llocs més sensibles i per adoptar mesures perquè els turistes siguin respectuosos amb l’entorn. Es posa com a exemple el cobrament d’una petita tarifa per incentivar les visites respectuoses amb l’entorn i no contaminants, amb un nombre limitat de turistes. La conscienciació dels turistes sobre la contaminació per plàstics, l’esgotament de l’aigua i altres recursos és una altra proposta.

Informe íntegre: https://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2023/733123/IPOL_STU(2023)733123_EN.pdf

......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es