Residus

Troben roques fetes de plàstic en una remota illa de l’Atlàntic

Inquietant descobriment que demostra fins on està arribant la contaminació humana

Imagen de una de las rocas de plástico halladas en una remota isla del Atlántico

Imagen de una de las rocas de plástico halladas en una remota isla del Atlántico / phys.org

Joan Lluís Ferrer

Pocs llocs hi ha a la Terra tan aïllats i primigenis com l’illa Trindade, una formació volcànica situada a tres o quatre dies de navegació davant les costes del Brasil, en ple oceà Atlàntic. És un lloc que l’home encara no ha colonitzat i apartat 1.200 quilòmetres de terra ferma. En teoria, el paradís perfecte. I, no obstant, aquest virginal paratge ja té el dubtós privilegi de ser el lloc més remot de la Terra on s’han descobert roques fetes de <strong>plàstic</strong>.

La geòloga Fernanda Avelar Santos va trobar roques formades per escombraries plàstiques per primera vegada el 2019, quan va viatjar a l’illa per escriure la seva tesi doctoral sobre un tema completament diferent: esllavissaments de terra, erosió i altres riscos geològics.

Estava investigant prop d’una reserva natural protegida, coneguda com a Turtle Beach, que és el viver de tortugues verdes en perill d’extinció més gran del món, quan va topar amb un gran aflorament de roques d’un color blau verdós d’aspecte peculiar. Intrigada, es va emportar alguns exemplars al seu laboratori al finalitzar la seva exploració.

A l’analitzar-los, ella i el seu equip van identificar aquestes roques com un nou tipus de formació geològica en què apareix un nou ingredient: escombraries plàstiques.

«Concloem que l’ésser humà ara actua com un agent geològic, influint en processos que abans eren completament naturals, com la formació de roques», va afirmar a l’agència AFP.

«Això encaixa amb la idea de l’Antropocè, del qual els científics estan parlant molt aquests dies: l’era geològica dels éssers humans influint en els processos naturals del planeta. Aquest tipus de plàstic semblant a una roca es conservarà en el registre geològic i marca l’Antropocè».

La troballa la va deixar «pertorbada», va admetre Santos, professora de la Universitat Federal de Paraná, al sud del Brasil.

La investigadora descriu Trindade com «un paradís»: una bonica illa tropical que la seva llunyania ha convertit en un refugi per a tota mena d’espècies: aus marines, peixos que només es troben allà, crancs gairebé extints, la tortuga verda.

L’única presència humana a l’illa de l’Atlàntic Sud és una petita base militar brasilera i un centre d’investigació científica. «És un lloc meravellós», va assegurar.

«Així que va ser horrible trobar una cosa com aquesta, i en una de les platges més importants des del punt de vista ecològic», va lamentar.

La investigadora, amb la finalitat d’aprofundir en aquest trist descobriment, va tornar a l’illa a finals de l’any passat per recollir més espècimens. Continuant amb la seva investigació, va trobar formacions plàstiques similars a roques que s’havien reportat prèviament a llocs com Hawaii, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó des del 2014.

La novetat és que l’illa Trindade és el lloc més remot del planeta on s’han trobat aquests elements fins ara, va dir.

Per això, Fernanda Avelar Santos tem que a mesura que les roques s’erosionin, filtrin microplàstics en el medi ambient i contaminin encara més la cadena alimentària de l’illa.

Tres tipus diferents de roques plàstiques

Tres tipus diferents de roques plàstiquesL’estudi d’Avelar Santos i el seu equip, publicat a la revista Marine Pollution Bulletin, va classificar el nou tipus de «roques» que es troben arreu del món en diversos tipus: ‘plastiglomerats’, similars a les roques sedimentàries; ‘piroplàstics’, similars a les roques clàstiques; i un tipus no identificat prèviament, ‘plastistones’, similar a les roques ígnies formades pel flux de lava.

«La contaminació marina està provocant un canvi de paradigma en els conceptes de formacions de dipòsits sedimentaris i de roques», va escriure el seu equip. «La intervenció humana ara és tan generalitzada que ens hem de qüestionar què és veritablement natural».

L’ingredient principal a les roques que Santos va descobrir van ser restes de xarxes de pesca, va explicar. Però els corrents oceànics també han arrossegat una gran quantitat d’ampolles, residus domèstics i altres residus plàstics de tot el món a l’illa, va afegir.

«Veure com de vulnerable és aquesta illa a les escombraries que contaminen els nostres oceans demostra que el problema està generalitzat arreu del món», va explicar.

Article de referència: https://phys.org/news/2023-03-scientists-disturbing-remote-island-plastic.html

........

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es