Estudi científic

La contaminació està arruïnant la vida sexual dels insectes (i això també t’afecta a tu)

Dos machos de mosca de la especie 'D. melanogaster' intentan aparearse tras estar expuestos a altas concentraciones de ozono.

Dos machos de mosca de la especie 'D. melanogaster' intentan aparearse tras estar expuestos a altas concentraciones de ozono. / Benjamin Fabian

Valentina Raffio

La vida sexual dels insectes està basada en una complexa coreografia de senyals químics. Femelles i mascles emeten feromones per indicar, per exemple, quan estan a punt per acoblar-se, festejar una parella i fins i tot indicar on i com es farà la trobada sexual. Segons alerta un nou estudi publicat a la revista ‘Nature Communications’, l’augment de la contaminació atmosfèrica està entorpint aquest complex intercanvi d’hormones i, així fent, està arruïnant la vida sexual d’aquests petits invertebrats. Aquest fenomen, lluny de ser una anècdota, podria alterar els ecosistemes i provocar danys en múltiples activitats humanes.

Per entendre el perquè de tot això, comencem aquesta història pel principi. D’una banda, sabem que la majoria de les feromones alliberades pels insectes són molècules d’olor formades per enllaços dobles de carboni. I que aquestes estructures són especialment sensibles a la presència d’ozó així com d’altres contaminants atmosfèrics. D’altra banda, segons adverteixen innombrables estudis, el món està cada vegada més exposat a grans concentracions de gasos amb efecte hivernacle, entre les quals destaquen, entre altres, els pics d’ozó. A partir d’aquí, els científics es van preguntar com (i quant) la contaminació atmosfèrica podia entorpir la reproducció dels insectes.

Mosques confoses

Per posar a prova aquesta teoria, un equip d’investigadors del Max Planck Institute for Chemical Ecology van crear dos entorns d’estudi diferents. En el primer, van exposar un grup de mosques a elevades concentracions d’ozó per imitar els pics de contaminació que es donen en alguns llocs i moments del globus. En el segon, van deixar els animals davant un aire més pur. A partir d’aquí van estudiar com canviaven els nivells de feromones emeses pels insectes, així com el tipus d’interaccions que tenien, en funció de l’entorn a què estaven exposats. «Volíem esbrinar si la contaminació de l’aire afecta com les femelles i els mascles es troben durant l’aparellament», destaca el neuroentomòleg Markus Knaden, primer autor d’aquest treball.


L’experiment va destapar diversos fenòmens. En primer lloc, segons expliquen els científics a l’article publicat aquest dimarts, les mosques exposades a un nivell d’ozó més gran produïen menys càrrega de feromones que els les seves congèneres que vivien en aire més pur. En segon lloc, i contra tot pronòstic, també es van observar diverses alteracions en la manera en què es relacionen els animals. A falta de feromones, les femelles se senten menys atretes pels mascles. Aquesta confusió hormonal també porta els mascles de mosca a interessar-se per altres mascles.

«Ens va sorprendre veure com els mascles van començar a festejar-se després d’una breu exposició a l’ozó»

«Ens va sorprendre veure que fins i tot les concentracions d’ozó lleugerament elevades tinguessin efectes tan forts en el comportament de diferents espècies de mosques», destaquen Nanji Jiang i Markus Knaden, dos dels investigadors que han realitzat aquest estudi. «També ens va sorprendre veure com els mascles van començar a festejar-se després d’una breu exposició a l’ozó, perquè òbviament no podien distingir els mascles ozonitzats de les femelles», comenten els experts en aquest article acabat de publicar.

Pol·linització en perill

No és la primera vegada que un estudi assenyala els danys ambientals que provoquen els pics de contaminació. Una investigació prèvia, per exemple, havia alertat que la contaminació de l’aire estava provocant que les flors es tornessin menys atractives per als pol·linitzadors. I a partir d’aquí, no només s’observava un descens d’algunes espècies vegetals sinó que, a més, també es veien efectes sobre diferents poblacions d’insectes. El problema de fons, segons explica l’entomòleg Bill Hansson, és que fa milions d’anys que els insectes perfeccionen el seu mecanisme d’emissió de feromones i, mentrestant, la humanitat ha trigat menys d’un segle a alterar dràsticament l’atmosfera.


Els experts argumenten que l’augment de la contaminació podria ser un dels factors que hi ha darrere de la crisi global d’insectes. Els estudis més complets realitzats fins ara alerten que el 41% de les espècies d’insectes estan en declivi i almenys un 30% estan en perill d’extinció. En zones agrícoles s’observen caigudes de fins al 63% d’aquests invertebrats. Els experts adverteixen d’un possible «col·lapse» de les poblacions d’insectes a causa, entre d’altres, de l’augment de les temperatures, la pèrdua d’hàbitats i l’ús desmesurat de pesticides.

«Els insectes són fonamentals per al futur del nostre planeta»

«Els insectes són fonamentals per al futur del nostre planeta», destaquen els biòlegs Tim Newbold i Charlie Outhwaite en una anàlisi publicada a ‘The Conversation’. El declivi d’aquests petits animals, argumenten aquests experts, podria posar en perill els ecosistemes i, al seu torn, podria amenaçar la seguretat alimentària de milions de persones. Sobretot si tenim en compte que la presència d’insectes és clau per pol·linitzar cultius de fruites i verdures dels quals depèn, entre d’altres, la nostra espècie.