Arriba el Niño: el 2023 podria ser el més calorós de la història

Totes les alarmes s’han disparat davant el que pugui passar aquest any amb el clima mundial. La més que probable arribada d’un episodi del Niño podria elevar les temperatures a tot el planeta de manera mai vista. La Terra podria augmentar la seva temperatura fins al llindar crític (1,5 graus per sobre del nivell preindustrial) aquest mateix estiu.

El clar debilitament de la Niña (que ha anat refredant els termòmetres del planeta dels últims tres anys), i les probabilitats cada vegada més altes (pròximes ja al 60%) que el Pacífic estigui dominat pel Niño a partir de l’estiu, han posat en alerta els meteoròlegs. Els experts vigilen el cicle natural del Niño-Oscil·lació del Sud (ENOS) davant un possible augment de la temperatura global, per sobre fins i tot del que es va registrar l’any passat.

El darrer avís del Meteocat: "Les temperatures podran pujar fins als 25 graus"

Durant tres anys consecutius la Niña ha condicionat el clima del planeta. «El primer esdeveniment va aparèixer el 2020 i després es va enllaçar amb dos més que han estat modulant el clima fins al moment actual», explica el meteoròleg i divulgador científic José Miguel Viñas. Ara la Niña mostra clars signes de debilitament i no es descarta que el Niño, al trobar el terreny lliure, li agafi el relleu i torni a agafar força.

La Niña i el Niño són fenòmens que modulen el clima terrestre des de l’oceà Pacífic. La Niña tendeix a refredar aquestes aigües i, consegüentment, la resta del planeta, mentre que el Niño tendeix a fer el contrari, escalfar-les. El fenomen es repeteix de manera cíclica, i es va intercalant amb moments de condicions neutres. Cadascun pot durar entre 2 i 7 anys.

Aquest 2023 té totes les paperetes per convertir-se en un any de transició de la Niña al Niño, passant per una fase neutra. Els grans centres internacionals de monitoratge del cicle ENOS ja han fet les seves prediccions. En principi, el trimestre febrer-març-abril té almenys el 80% de probabilitats de tornar a tenir condicions neutrals de temperatura al Pacífic. El que està menys clar és el que passarà a partir de l’estiu.

Els 1,5ºC ja són aquí?

Els models probabilístics pronostiquen el retorn del Niño amb una probabilitat superior al 50% a partir de la segona meitat del 2023, quan el més normal és que l’esmentat percentatge se situï entre el 25% i el 50%. I tot i que de moment aquests models hagin d’agafar-se amb pinces, els experts ja adverteixen que, en cas de produir-se, és probable que s’arribin a temperatures globals 1,5ºC per sobre del període preindustrial.

Els 1,5ºC és el nivell que l’Acord de París va establir com a llindar crític de temperatura en un context de canvi climàtic. També és la temperatura que els països es van comprometre a no depassar a final de segle. No obstant, els signants també eren conscients que hi podria haver anys puntuals en què se superés el llindar. «L’important d’aquest acord és que advocava per estabilitzar la temperatura en els 1,5ºC abans del 2030», recalca Viñas. Malgrat això, no deixa de ser notori que la Terra pugui arribar a aquest límit vuit anys abans de la data establerta.

El que més ha cridat l’atenció dels científics és que, en un període en què el fred hauria d’haver-se deixat notar, el que ha destacat en la majoria del planeta és la calor sufocant. L’any passat es van batre rècords de temperatura al llarg del planeta. Com recull l’informe ‘Clima Global 2022’ del Servei de Canvi Climàtic Copernicus, durant l’any la temperatura mitjana es va situar 0,3°C per sobre de la del període comprès entre 1991-2020 i 1,2°C per sobre de la que es va registrar durant el període preindustrial (1850-1900).

D’aquesta manera, el 2022 es va convertir en el vuitè any consecutiu amb temperatures més d’un grau centígrad per sobre de les del nivell preindustrial, amb termòmetres que es van situar més de 2°C per sobre de la mitjana del període 1991-2020 en zones del nord de Sibèria central i al llarg de la Península Antàrtica.

«Si no hi hagués hagut la Niña, probablement estaríem parlant d’un increment de temperatures globals que ja superaria els 1,4ºC en lloc dels 1,2ºC actuals», explica Viñas en al·lusió a l’efecte de refredament que comporta l’esmentat fenomen.

És cert que aquest augment de temperatura no ha sigut uniforme arreu del món. La Niña va causar un descens de temperatures al Pacífic, cosa que va suposar que Austràlia i Amèrica del Sud van ser més fredes que la mitjana el 2022.

Onades de calor sense precedents

Quines conseqüències pot tenir l’arribada del Niño? Les anomalies tèrmiques seran probablement més altes del que han sigut en els últims anys, cosa que pot suposar un augment d’onades de calor i un impacte més gran de les tempestes i ciclons tropicals. Per tant, el planeta es podria afrontar a unes temperatures sense precedents durant aquest any. Això sí, de moment, «tot són prediccions» i és necessari continuar vigilant per entendre millor el fenomen global, insisteixen els experts.

Però, a més, un estudi científic acaba d’alertar que El Niño podria causar un desglaç «irreversible» de les plataformes i les plaques de gel a l’Antàrtida. La investigació de l’agència científica del Govern d’Austràlia (CSIRO, sigles en anglès) va concloure, després d’analitzar 31 models, que els creixents canvis a El Niño es traduirien en una disminució de la temperatura de les aigües superficials, però en un increment de la temperatura de les aigües submarines.

«Aquesta nova investigació mostra que un Niño més intens pot accelerar l’escalfament de les aigües profundes de la plataforma antàrtica, fent que les plataformes i les capes de gel es fonguin més ràpid», va explicar Wenju Cai, autor principal d’aquesta investigació.

La comunitat científica, en definitiva, es manté alerta davant el que pugui succeir en els pròxims mesos, tot i que tot apunta que el 2023 podria tornar a donar titulars bastant impactants en allò relacionat amb el clima.