El canvi climàtic és una «malaltia» devastadora per a la salut del nostre planeta. En aquest context, urgeix trobar el tractament adequat per combatre’l, que passa per la descarbonització de l’economia mitjançant el desplegament d’energies renovables, a més d’un necessari decreixement econòmic que pocs volen acceptar.

Tanmateix, com passa amb les malalties que afecten als éssers vius, no tots els «fàrmacs» –en aquest cas, projectes d’energia renovable a gran escala– proposats per les companyies energètiques seran adequats una vegada considerats els beneficis i els riscos per al medi ambient i el cost per a la societat. Per això és important una exhaustiva avaluació prèvia d’aquests projectes.

Recentment, la Unió Europea ha aprovat un reglament per accelerar la tramitació d’alguns projectes d’energies renovables a costa de reduir les garanties que no produiran impacte mediambiental al considerar-los d’interès públic superior.

El Govern d’Espanya, gairebé amb simultaneïtat, aprovava un reial decret que, igual com el reglament europeu, permet que els projectes d’energia renovable (excepte els ubicats a Xarxa Natura 2000 i al medi marí) no hagin de passar pel procediment d’avaluació d’impacte ambiental i per un procés d’informació i participació pública.

Les dues normatives vulneren dos principis bàsics: el principi de no regressió ambiental i el principi de participació pública en matèria de medi ambient, recollit pel Conveni Aarhus. Actualment està en tramitació la modificació de la Directiva Europea d’Energies Renovables, que suposaria que aquesta regressió ambiental i democràtica fos permanent i no temporal.

Primer, eficiència energètica

Primer, eficiència energèticaAquests canvis regulatoris són perjudicials per diversos motius. En primer lloc, el Plafó Intergovernamental sobre Canvi Climàtic assenyala que la millor mesura per lluitar contra l’escalfament global és la preservació dels ecosistemes. Uns ecosistemes sans són una solució basada en la natura per mitigar els efectes del canvi climàtic. Per tant, no s’haurien d’aprovar projectes nocius sobre ecosistemes valuosos on els efectes adversos poden superar fàcilment els beneficis esperats.

D’altra banda, la ciència ja ha demostrat l’enorme dependència que les infraestructures renovables tenen de les terres rares, que implica que no puguin suplir la demanda energètica actual, per la qual cosa és imprescindible una disminució en el consum energètic.

Així mateix, el desenvolupament d’aquestes infraestructures renovables requereix una gran quantitat de combustibles fòssils per a l’extracció de materials, transport i construcció. Això, unit a la seva baixa taxa de retorn energètic, desperta seriosos dubtes sobre la capacitat de les renovables per mitigar el canvi climàtic sense un tractament adequat d’eficiència i estalvi energètics.

En aquest sentit, és molt preocupant que l’esmentada proposta per accelerar les energies renovables reconegui obertament que es pretén produir tanta energia amb renovables com fins ara, sense disminuir la demanda global d’energia. Això suposa abandonar definitivament el principi de «primer, eficiència energètica», establert pel Reglament (UE) 2018/1999, sobre la governança de la Unió de l’Energia i de l’Acció pel Clima, que marcava fins ara la política climàtica de la Unió Europea.

L’esmentat principi significa que l’energia més important és la que no es produeix. Estableix que abans de decidir noves inversions energètiques hauran de tenir-se en compte mesures alternatives d’eficiència energètica i estalvi d’energia que evitin augmentar la capacitat de generació.

Els riscos dels megaparcs eòlics

Els riscos dels megaparcs eòlicsA Espanya hi ha diferents megaprojectes d’energies renovables, tant a terra com marins, que són preocupants pel seu impacte mediambiental i socioeconòmic.

Els projectes eòlics marins a la zona de cap de Creus i golf de Roses (Catalunya) són un cas paradigmàtic. Els científics estem alertant, partint de les nostres investigacions i la nostra experiència a la zona, que els riscos d’aquestes instal·lacions per a la salut dels ecosistemes marins poden superar fàcilment els beneficis esperats.

Els temors sobre els efectes adversos d’aquestes grans infraestructures d’energies renovables –fins a 65 turbines de més de 250 metres d’altura subjectades al fons per grans cadenes i àncores– sobre la biodiversitat d’una zona on coexisteixen fins a 10 àrees marines protegides (majoritàriament zones Natura 2000) es van plasmar en un manifest que van firmar més de 100 científics pertanyents a més de 20 universitats i centres d’investigació.

Els riscos per als ecosistemes marins no només són locals. També poden afectar una escala molt més gran, amb efectes ecosistèmics importants, tal com demostra un recent estudi publicat a <em>Communications, Earth & Environment</em>.

Mecanismes de regulació qüestionables

Mecanismes de regulació qüestionablesEl cert és que hi ha mecanismes reguladors per assegurar que els projectes d’energies renovables no produeixin efectes secundaris greus sobre el medi ambient. Però, lamentablement, els procediments reguladors portats a terme per les Administracions públiques són en nombroses ocasions molt qüestionables. Arriben a aprovar-se projectes amb estudis d’impacte ambiental (realitzats per les mateixes empreses) mediocres i poc rigorosos.

A més, les Administracions s’estan veient sobrepassades per la quantitat de projectes a avaluar.

Finalment, no podem obviar l’efecte dels interessos econòmics i els lobbies empresarials –incloses algunes fundacions amb interessos econòmics en els sectors de l’energia verda i l’economia blava– que promouen megaprojectes d’energies renovables aparentment adequats però que són en realitat exercicis de <em>greenwashing/bluewashing</em>.

Un bon exemple del defecte dels procediments de regulació és un recent estudi sobre el desplegament de plantes solars al sud-est d’Espanya. En aquest treball mostrem que l’esmentat desplegament es realitza a costa de zones d’important valor mediambiental i que l’energia fotovoltaica tal com s’està implantant en l’actualitat no pot ser considerada una activitat econòmica sostenible.

L’estudi també demostra que amb una adequada planificació territorial és possible instal·lar la potència renovable projectada amb un mínim impacte sobre la biodiversitat. Arriba a la conclusió que la participació d’experts en el període d’informació pública és essencial perquè l’administració pugui prendre decisions informades en l’aprovació o rebuig d’aquests projectes.

Avaluar abans d’aprovar

Avaluar abans d’aprovarDes de la comunitat científica hem mostrat de forma majoritària la nostra preocupació per què la transició energètica a les renovables garanteixi la conservació d’espais i espècies. A més, si la normativa actual es mostra ja insuficient per protegir la biodiversitat, la seva relaxació agreujarà els problemes mediambientals entre els quals la pèrdua de biodiversitat és, juntament amb el canvi climàtic, uns dels més significatius del planeta.

Així, més de 450 científics de més de 100 universitats i centres d’investigació nacionals i estrangers hem firmat recentment una carta oberta dirigida al Consell d’Europa perquè no s’aprovi la reducció dels controls ambientals en favor d’un desplegament més ràpid i massiu de les energies renovables. L’esmentada carta conclou que la implantació de les energies renovables s’ha de portar a terme sense posar en perill la biodiversitat.

Malgrat la urgència de combatre el canvi climàtic, és necessari estudiar prèviament i en profunditat els efectes adversos que poden tenir aquests megaprojectes d’energies renovables sobre la biodiversitat i el paisatge que sustenten el teixit socioeconòmic local. I també valorar altres opcions, és a dir, projectes alternatius que puguin ser implantats en altres llocs on els riscos ambientals i el cost per a la societat siguin significativament menors o projectes de menor envergadura que no comprometin la biodiversitat i els serveis ecosistèmics associats.

Preservar les àrees d’elevada biodiversitat és clau per a la salut dels ecosistemes, per a la nostra salut i benestar i per mitigar els efectes del canvi climàtic. Com passa amb els medicaments per tractar malalties, les autoritats reguladores (en aquest cas, de l’energia i del medi ambient) hauran de contrastar tots els estudis i escoltar l’opinió de científics independents abans d’aprovar qualsevol projecte d’energies renovables. Perquè, malgrat els potencials beneficis publicitats per les empreses energètiques, els efectes secundaris d’aquestes infraestructures poden ser crítics i comportar, fins i tot, la mort del pacient.

(*) Francisco Valera Hernández és científic titular de l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA - CSIC). Josep Lloret és director de la Càtedra Oceans i Salut Humana i grup d’investigació SeaHealth, Universitat de Girona.

Article de referència: https://theconversation.com/los-riesgos-de-acelerar-la-instalacion-de-renovables-a-costa-del-medio-ambiente-197293

.....

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es

.....