Els efectes del canvi climàtic estan alterant el moviment de les aus migratòries

Les migracions de les aus tenen lloc dos cops l’any, l’una a la primavera i, l’altra, a la tardor, èpoques en què els Aiguamolls de l’Empordà aprofiten per celebrar aquestes actuacions i aquest enriquiment de la fauna i flora que disposa la zona natural per obrir al públic activitats de sensibilització i coneixement de l’espai. Així i tot, tal com exposa Glòria Rosas, biòloga i també coordinadora en l’àrea d’ús públic i educació ambiental del Cortalet, «la sequera fa que les aus no vinguin quan toca i tampoc romanguin aquí». Per aquest motiu, han optat per dur a terme aquesta celebració el pont de desembre, amb l’esperança que el fred i la pluja arribi per donar el lloc acollidor per a aquelles aus que migren de nord a sud o viceversa, i també per tal que puguin trobar el menjar que necessiten per «alimentar-se i, en alguns casos, reproduir-se», assenyala l’especialista.

La preservació dels aiguamolls és imprescindible pel manteniment de la flora i la fauna que permet tenir aquest enriquiment variat d’aus i animals que viuen, habiten i passen per l’Alt Empordà. En el cas dels ocells, s’instal·len temporalment als aiguamolls, com a qualsevol altra zona natural reservada, perquè és un lloc de pas i d’aliment, on dormir, descansar i agafar forces pel següent viatge allà on troben les seves necessitats per viure i reproduir-se durant la temporada d’hivern o d’estiu. De fet, tal com declara la biòloga, «les aus no entenen de fronteres administratives, elles cerquen un hotel on instal·lar-se i alimentar-se».

Tanmateix, fa unes setmanes, el setmanari Empordà dedicà un article de la sequera en els camps de conreu dels pagesos, que pateixen manca d’aigua i també les restriccions d’ús d’aquesta per a regar els seus cultius. Aquesta problemàtica també té efectes negatius als aiguamolls, que es nodreixen de les pluges torrencials i també de l’aigua del riu Fluvià. De fet, l’aigua provinent dels recs que hidrata els camps d’arròs i de blat de moro és la mateixa que emplena els estanys, però, «com que som els últims de rebre-la, el rec arriba sec i no podem emplenar res d’aquí», manifesta Rosas. D’altra banda, l’aprofitament d’aigües residuals de la depuradora d’Empuriabrava és útil per omplir l’estany del Cortalet, situat just al costat del punt d’informació de l’espai natural, menys a l’estiu, perquè el turisme augmenta els residus a l’aigua i podrien intoxicar a les aus i els animals aquàtics. Per això, la solució és «deixar que l’estany del Cortalet es vagi assecant i, un cop buit, aprofitem per netejar la vegetació i no deixar que l’oxigen es cresti, cosa que no seria beneficiosa per als animals d’aquestes aigües», explica Glòria Rosas. A més, assenyala que els estanys d’aigua salada, aquells pròxims a les platges i les dunes, són els que es nodreixen de les «tempestes de llevant que se suposa que arriben a la tardor», però el canvi climàtic genera un retard d’aquestes i, per tant, el Fluvià, «considerat l’únic riu que no està regulat per l’embassament de Darnius», no té la capacitat per omplir-los.

Així doncs, el Festival de les Aus és interessant per donar a conèixer aquestes complexitats i sensibilitzar a infants i famílies de la necessitat que hi ha de tenir cura d’aquests espais de reserva natural. Sense ells, les aus migrarien i no arribarien al seu punt de destí on trobar aliment per sobreviure del fred o de la calor. Per això, algunes de les activitats tenen a veure amb la il·lustració científica i amb l’alliberament d’aus recuperades que han sofert algun mal i ara ja poden fer la seva transició natural.

Un il·lustrador naturalista

Jordi Jover és barceloní i explica que «la meva història a l’Alt Empordà va començar el 2017 amb una exposició al Cortalet per donar a conèixer la fauna del Parc Natural dels Aiguamolls». El seu tipus de dibuix és hiperrealista i en el taller d’il·lustració científica del Festival de les Aus va dur una fotografia de l’ocell altempordanès més emblemàtic: la cigonya, en què els participants dibuixaven a llapis aquesta au de manera precisa i el màxim aproximada a la realitat.

L’il·lustrador reflecteix el valor ecològic en els seus dibuixos i ha col·laborat amb el tríptic de les dunes de Sant Pere Pescador.