Les illes Fiji, sinònim de recés de pau, són un paradís turístic que atrau milers de persones cada any a la recerca de tranquil·litat, sol i platges de somni. I, tanmateix, per als residents d’aquest arxipèlag situat a l’est d’Austràlia, la seva pròpia llar s’està convertint en un infern. La culpa és del canvi climàtic, que ha obligat el govern local a aprovar un pla d’emergència per a l’evacuació de fins a 42 pobles, que hauran de ser traslladats des de la costa fins a l’interior per evitar els rigors més extrems de la pujada del mar i els ciclons, cada vegada més intensos. D’aquestes 42 localitats, sis ja han sigut traslladades i la resta està previst que es desplacin en un període de 10 anys. El temps apressa, i la llista podria ser més llarga.
Les Fiji tenen gairebé un milió d’habitants, repartits entre les seves més de 300 illes, moltes deshabitades. El món mira ara cap a aquest enclavament perquè és l’exemple que sens dubte tindrà lloc en altres parts del planeta d’aquí molt poc temps. El Mediterrani, sense anar més lluny, té molts paral·lelismes amb el que està passant allà.
A l’arxipèlag del Pacífic sud les temperatures de la superfície marina estan augmentant tres vegades més ràpid que la taxa mitjana mundial, i això afavoreix la intensificació dels ciclons, que assolen cada vegada amb més severitat la regió. Per fer-se una idea, el 2016 el cicló ‘Winston’ va assolar les Fiji i va matar 44 persones, a més de causar danys per 1.400 milions de dòlars, cosa que representa una tercera part del PIB d’aquest petit país oceànic. Però és que, des d’aleshores, les Fiji han sigut assolades per sis ciclons més, segons informa el diari ‘The Guardian’.
Als esdeveniments meteorològics extrems s’hi suma la pujada del nivell del mar en unes illes que sovint tenen una cota màxima d’uns quants metres i, en canvi, tenen la seva activitat humana concentrada a la vora.
El pla per a l’evacuació de determinades zones costaneres de les Fiji figura en un document de 130 pàgines titulat ‘Procediments operatius estàndards per a reubicacions planificades,, elaborat al llarg de quatre anys per una comissió especial nomenada pel Govern. L’operació afecta sobretot els pobladors de Vunidogoloa, a l’illa del nord de Vanua Levu, i cinc més.
El trasllat de llogarrets i pobles sencers ja no és una possibilitat preocupant en aquestes illes, sinó una realitat del present, que ocupa les converses quotidianes i els noticiaris locals. Ja no es tracta de quan caldrà traslladar-se, sinó com i on.
Una altra de les opcions que contempla el pla per al cas de Kiribati és allotjar part dels seus més de 100.000 habitants en una plataforma gegant flotant, similar a les que acoblen les companyies petroleres per extreure cru del llit marí, a prop dels seus 32 atols i una illa de coral.
Tanmateix, el més habitual serà anar a viure terra endins. Però no és fàcil. «No es tracta simplement de treure 30 o 40 cases en un poble i traslladar-les més lluny», afirma a l’esmentat diari l’ambaixadora de les Fiji a l’ONU, Satyendra Prasad. També hi ha una llarga llista d’instal·lacions que s’han de construir de nou: escoles, centres de salut, conduccions d’aigua i electricitat, nous camins... fins i tot s’ha de traslladar el cementeri.El llarg procés de triar un nou lloc
escoles, centres de salut, conduccions d’aigua i electricitat, nous camins... fins i tot s’ha de traslladar el cementeri.El llarg procés de triar un nou lloc¿Com es trien els enclavaments on s’aixecaran els nous assentaments? El document del Govern n’estableix el procediment d’una forma bastant estandarditzada. S’exploren les necessitats del poble que ha de ser ressituat, les característiques dels terrenys disponibles i totes les qüestions relacionades amb infraestructures, clima i comunicacions. Quan s’han trobat alguns llocs aptes, se sotmet a la deliberació dels representants veïnals i se n’elegeix el millor.
Però el procés no acaba aquí, perquè els 42 pobles que han de ser traslladats s’enfrontaran a un nou desafiament. I és que la terra propietat de les poblacions indígenes de les Fiji no es pot comprar ni vendre. Els diners no són útils en aquest cas, si bé un clan pot arribar a un acord amb l’altre per permetre determinats usos de la terra o establir-hi un llogarret.
Però, una vegada superat aquest obstacle, s’ha de tenir en compte el cost de la construcció del nou poble. El problema és que, segons ‘The Guardian’, ni aquests pobles ni tampoc el Govern tenen prou diners per afrontar aquest programa de trasllats. Entre els efectes dels ciclons i de la pandèmia de la covid, les arques estatals van quedar molt minvades, ja que el turisme se’n va ressentir també de manera notable.
El problema és obtenir diners per finançar tants trasllats. Per a això s’ha implantat una ‘ecotaxa’ turística i un fons fiduciari internacional
Com que tampoc hi ha esperances de poder comptar amb finançament internacional, el Govern va anunciar el 2019 que havia establert el primer fons fiduciari del món per a reubicació de persones desplaçades pel canvi climàtic. El finançament inicial d’aquest fons va procedir d’una espècie d’‘ecotaxa’ implantada a l’arxipèlag perquè hotels, creuers, bars, cines i restaurants o clubs nocturns paguin un impost que és destinat a sufragar aquestes reubicacions.
Així i tot, el primer ministre de les Fiji va admetre aquell mateix any que aquest procediment tampoc serà suficient per afrontar el projecte en la seva globalitat. El febrer del 2020, Nova Zelanda es va convertir en el primer soci internacional a donar directament a aquest fons fiduciari, aportant-hi 1,25 milions de dòlars.
760.000 de desplaçats al Pacífic
760.000 de desplaçats al PacíficEl cas de les illes Fiji, no obstant, no és l’únic de comunitats humanes assetjades pel canvi climàtic i obligades a anar-se’n de casa seva al Pacífic. Segons el Centre de Monitoratge de Desplaçaments Interns, una entitat amb seu a Noruega, 760.000 persones de països del Pacífic, sobretot petits estats insulars, s’han vist obligades a abandonar la seva llar per la pujada del mar, els ciclons i les temperatures extremes.
Encara es recorda la imatge del president de Tuvalu, un petit estat insular de la Polinèsia, que en la cimera climàtica del 2021 va comparèixer per videoconferència fent un discurs amb l’aigua del mar arribant-li als genolls. Volia denunciar així la urgència de la situació per a molts enclavaments d’aquesta part del món, avançament del que patiran altres regions ben aviat.
El nivell del mar en aquestes regions s’ha incrementat al voltant de 3,4 centímetres entre 1993 i el 2021, amb una acceleració en els últims dos anys i mig, a causa de la fosa de les glaceres, d’acord amb dades publicades el 6 de novembre per l’Organització Mundial de Meteorologia.
El perillós avanç del mar al Pacífic, que provoca la destrucció de cultius, fonts d’aigua i vivendes – junt amb l’increment de la freqüència i potència dels huracans–, fa entreveure una catàstrofe humanitària a la regió, on l’altura de moltes illes no supera els 10 metres.
Actualment, les nacions del Pacífic, impulsades per la determinació de resistir a casa l’embat de l’emergència climàtica, s’han embarcat en una croada perquè els més contaminants del planeta, entre els quals la Xina, els Estats Units i Austràlia, els indemnitzin per «pèrdues i danys» causats per l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. Aquest ha sigut precisament un dels grans cavalls de batalla en la COP27.
I és que precisament nacions petites i pobres, situades a l’hemisferi sud, són les que menys contaminació han causat a l’atmosfera, però són les que més estan pagant les conseqüències del canvi climàtic, causat per les nacions riques.
Segons el Fòrum de les Illes del Pacífic, la comunitat internacional hauria de pagar a les nacions en via de desenvolupament afectades uns 100.000 milions de dòlars anuals (99.330 milions d’euros) per a l’ajudar-les a mitigar la crisi climàtica, adaptar-s’hi i crear-hi resiliència.
......
Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es
