Lleida, 17 de novembre (Efe).- Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la universitat txeca de Masaryk, Brno (MU), han descobert al Pirineu lleidatà les restes de la tortuga marina més gran d’Europa, amb una mida aproximada d’un cotxe.

Segons van explicar aquest dijous en roda de premsa, s’estima que l’exemplar de la nova espècie Leviathanochelys aneigmatica mesurava 3,7 metres de llarg i que els fòssils, que es van excavar al municipi de Coll de Nargó (Lleida), tenen una antiguitat de fins a 83 milions d’anys.

La troballa s’ha publicat a la revista Scientific Reports i el nom científic de l’exemplar significa «la tortuga leviatan enigmàtica», amb referència a Leviatan, una «bèstia bíblica marina d’enormes dimensions», informa Efe.

«Sorpresa majúscula»

L’investigador de l’ICP i del MCD, Óscar Castillo, ha assegurat que «la sorpresa va ser majúscula, ja que no són habituals les restes de rèptils marins al Pirineu i encara menys d’aquestes dimensions».

En aquest sentit, destaca que les restes, de les quals només es coneix una part de la closca i la pelvis, permeten estimar una longitud total de 3,7 metres de llarg, per la qual cosa afirmen que es tracta de la tortuga marina més gran d’Europa i la segona del món, només superada pel gènere ‘Archelon’ d’Amèrica del Nord, que va arribar a mesurar fins a 4,5 metres de llarg

Més enllà de la dimensió de la seva closca, la tortuga trobada presenta unes protuberàncies a la part anterior de la pelvis «mai vistes» en cap altra tortuga, ni terrestre ni marina, per la qual cosa els investigadors creuen que aquestes projeccions òssies, lligades a la musculatura que controlava la contracció del ventre, van participar en funcions respiratòries de l’animal.

De la mateixa manera, les seves característiques anatòmiques delaten que tenia un estil de vida pelàgic i que «era capaç d’arribar a grans profunditats».

Cal destacar que va ser un excursionista el que va descobrir el juliol del 2016 les restes en una zona a prop de Cal Torrades, a Coll de Nargó, i, després de notificar la troballa a l’Espai Dinosfera, un equip de professionals es va desplaçar fins al lloc per fer una «intervenció d’urgència» i preservar les restes, que eren a l’aire lliure.

Seguidament, es van dipositar al Museu de la Conca Dellà a l’espera de ser estudiades i, arran de l’estudi preliminar fet per Castillo en el marc del seu treball de màster, es van portar a terme noves campanyes d’excavació al jaciment.

Ara, les restes fòssils s’exposaran de manera permanent a l’Espai Dinosfera de Coll de Nargó a fi de divulgar l’«extraordinari» patrimoni paleontològic del Pirineu, i que es troba dins de la Unesco Global Geoparc Orígens.

Els investigadors recorden que, durant l’era mesozoica, el Pirineu encara no s’havia alçat i el mar banyava els plans costaners, per la qual cosa els rius, els llacs i les platges eren el paisatge de moltes zones de les comarques del Berguedà (Barcelona), l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i la Noguera.

Per això, malgrat que els dinosaures són les espècies més representatives d’aquest ecosistema, ocasionalment també es troben restes d’animals marins, com ha sigut aquest cas.

De fet, en els últims anys s’han descrit tres espècies úniques de dinosaures en aquesta regió, el gran ‘Abditosaurus’, un titanosaure de més de 15 metres de llarg; el diminut i carnívor ‘Tamarro’, i el primitiu ‘Fylax’.

Aquests tres són alguns dels últims representants d’aquest grup que va viure a Europa fa uns 70 milions d’anys, poc abans que s’extingissin arreu del món.

......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es