El director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Sergi Romero, ha reconegut que la daina, el cranc blau i el porc senglar són tres de les espècies que «causen problemes» a l’espai protegit i que generen una inversió d’energia i recursos importants a l’administració. Sergi Romero ha estat convidat al programa "L’Anàlisi", d’Empordà Televisió, que condueix la periodista Magda Pujol, acompanyada per les també periodistes Sònia Duñach i Mairena Rivas, i que aquest cop ha estat titulat "Crisi climàtica: oportunitat o resignació". En l’espai televisiu, s’ha comptat primerament amb la intervenció de Sergi Romero i, tot seguit, ha passat al plató l’exdirector del Parc dels Aiguamolls Jordi Sargatal, que també ha respost les preguntes de les periodistes.

Sergi Romero ha explicat que, en el cas de les daines, per exemple, el parc treballa amb una empresa especialitzada que s’ocupa de fer el control i el seguiment de la població i que, quan aquests ungulats han causat danys importants en l’àmbit agrícola o han estat un perill pel que fa a l’impacte contra els cotxes, s’ha considerat oportú fer «actuacions d’urgència i puntuals» per reduir el nombre d’exemplars. «Actualment, ja no provoquen danys. Vam veure que amb la reducció de la població òbviament es reduïen els accidents de trànsit i els danys als conreus», ha afirmat el director del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

També s’ha referit a la problemàtica que generen els porcs senglars: «És ben conegut que a finals dels 90 va començar a augmentar la població a poc a poc i que, actualment, ja tenen la consideració de plaga. I, igual que passa amb les daines, els porcs senglars provoquen danys molt seriosos, tant als conreus com a causants d’accidents de trànsit. Aquests animals identifiquen molt bé les zones on tenen refugi, que són les reserves integrals. Això fa que també causin danys a la fauna protegida que tenim a les reserves integrals. Es mengen els pollets i els ous d’espècies protegides, per exemple, s’ho mengen tot».

Ara mateix, al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà comparteixen hàbitat les espècies autòctones i les espècies exòtiques i, tot i que la natura és sàvia, aquestes últimes no deixen de ser una amenaça per a les primeres. «Qualsevol desequilibri poblacional provoca una despesa important i al senglar i la daina, que ens estan causant molts problemes, cal afegir-hi la fauna exòtica. Hi ha estudis que demostren la quantitat de diners que es dediquen a controlar el visó americà, el coipú... els aiguamolls són com un imant per a les espècies exòtiques, pràcticament les tenim totes. El cranc americà, per exemple, provoca problemes importantíssims. La taxa de reproducció d’aquest invertebrat és altíssima i la solució és difícil», reconeix Sergi Romero.

Les espècies invasores han estat un dels molts temes que les tres periodistes de L’Anàlisi han comentat amb el director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Però no ha estat l’únic. També han parlat sobre la sequera i sobre la gestió de les reserves integrals, entre altres qüestions.

Una altra època

Després de l’entrevista a Sergi Romero, "L’Anàlisi" ha convidat l’exdirector del parc natural, Jordi Sargatal, que alhora va ser el principal impulsor de la protecció d’aquest entorn. El seu discurs, en el programa televisiu, ha estat bastant diferent al del seu successor en el càrrec. De fet, Jordi Sargatal manifesta obertament que és molt crític amb l’actual gestió dels Aiguamolls.

«Quan vaig marxar d’allà, m'haura agradat que les coses haguessin millorat, i fins i tot que s'hagués superat tot allò que jo vaig fer. Hauria estat contentíssim veient que allò cada vegada va millor, però tristament no és així», exposa, amb contundència, Jordi Sargatal, i justifica el seu comentari dient: «En la meva època, vam poder treballar molt els itineraris que sortien del Cortalet. Però hi ha una feina a fer impressionant a tota la reserva dels Estanys de Vilaüt, als Estanys de Castelló, als Estanys de Palau... No hi ha ni cartells, del parc. Els que hi ha són els mateixos que vam col·locar en la meva època l’any 1984, que estan tombats i foradats pels perdigons dels caçadors», observa l’exdirector del parc natural.

Ell mateix defensa que s’hauria d’ampliar la xarxa d’itineraris, no limitar-los només als que hi ha des del Cortalet. «Hem d’aconseguir que la gent surti de casa i vagi a la natura, no podem limitar la natura», indica Jordi Sargatal, i hi afegeix que els Aiguamolls han de saber «lligar» la conservació amb l’ús públic. «Els Aiguamolls abans sortien per tot arreu, se’n parlava moltíssim, i és important que la gent, quan hi va, surti d’allà dient que és un lloc fantàstic», comenta l’ornitòleg.

Jordi Sargatal també aporta la seva opinió sobre el projecte d’un parc eòlic marí a la badia de Roses: «Si es fa ben fet, molt mar endins, com s’haurien de fer aquestes coses, no hi hauria d’haver cap impacte. S’ha d’estudiar molt bé. En algun lloc s’ha de fer energia, i les energies netes són l’eòlica i la fotovoltaica. Però és evident que no podem empastifar tota la comarca de molins de vent ni tots els camps de plaques fotovoltaiques, que queden lletgíssimes. Ara bé, caldrà estudiar bé en quins llocs s’hauran de posar aquestes instal·lacions».