Les mascaretes han salvat milions de vides a tot el món durant la crisi del coronavirus, però l'augment exacerbat de la seva utilització a tot el món està tenint efectes col·laterals. Amb un consum mensual de 129.000 milions d'unitats, l'eliminació d'aquestes deixalles s'ha convertit en una veritable quimera. I és que una sola mascareta allibera més d'1,5 milions de microplàstics al seu entorn, fet que suposa un nou focus de degradació del medi marí.
Així ho posa de manifest un estudi publicat a la revista Journal of Hazardous Materials, que ha examinat com reaccionen aquests materials a la seva arribada a l'entorn costaner. Com expliquen els seus autors, l'exposició als raigs ultraviolats i l'abrasió de la sorra modifiquen la composició química d'aquests elements i degraden molt ràpidament les tres capes de les quals estan compostes les mascaretes.
Els investigadors adverteixen així que les costes "no són els principals receptors de màscares sol ús", però sí que són els llocs on es produeix una major i més ràpida descomposició en partícules de plàstic.
Els investigadors van simular les condicions ambientals costaneres en un conjunt de màscares i van examinar els seus resultats. Les màscares es van col·locar en una placa de Petri descoberta i es van exposar a unes llums ultraviolada entre una i 48 hores. Altres mostres de control es van embolicar en paper d'alumini i es van exposar en les mateixes condicions. Després van fer el mateix separant per capes.
Descomposició en 36 hores
Després de 18 hores d'exposició a la intempèrie, la capa exterior i interior de les màscares mostraven un dany notable en les seves fibres més superficials. El dany que havia patit la capa intermèdia era molt més gran. La superfície de les fibres s'havien tornat abrasives i s'havien trencat. Després d'exposar-se 36 hores als raigs ultraviolats, les fibres de les tres capes s'havien fracturat, creant fragments minúsculs de fibra i les partícules van començar a adherir-se a les fibres. Les seves superfícies mostraven signes evidents de desgast, incloses esquerdes, escates, solcs i forats.
El dany va ser més sever en la capa intermèdia, on totes les fibres s'havien trencat en petits fragments. Totes aquestes micropartícules trencades, al seu torn, es van alliberant progressivament a l'aigua, a partir de les 18 hores, és a dir, des del moment en què es fracturen les fibres de la capa intermèdia de la mascareta. Després de 36 hores, els investigadors van veure que milions de petites fibres trencades entraven amb facilitat a l'aigua, podent-se fins i tot contemplar a simple vista.
Solucions immediates
Els resultats obtinguts han posat els científics en alerta i consideren que és el moment de prendre accions correctives i urgents. «Necessitem augmentar la nostra consciència ambiental i reduir el nombre de màscares que es llencen directament al medi natural", reclama l'investigador principal, Zheng Wang, de la Universitat de Concòrdia (Canadà).
No obstant això, per a Wang, la responsabilitat no només està en la ciutadania, sinó també en "els nostres governs i indústries" que han de millorar en dos aspectes: la gestió de deixalles i la fabricació de màscares perquè tinguin un menor impacte ambiental.
De manera immediata, segons el segon signant Chunjiang An, professor assistent en el mateix departament, el simple fet de crear contenidors de mascaretes en llocs amb gran afluència de persones com els campus universitaris ajudaria a recol·lectar aquestes màscares usades i evitaria que les persones que les llancessin i poguessin acabar en un entorn natural.
