La progressió de la producció mundial de plàstic segueix a l'alça, perquè només tres anys abans, en 2015, la quantitat va ser de 322 milions de tones. A aquest ritme s'espera que molt aviat s'arribi als 400 milions, si és que no s'ha arribat ja. La producció va sofrir una gran caiguda durant la primera meitat de 2020 a causa de la pandèmia de Covid-19, però es va recuperar en la segona meitat de l'any.

Aquest creixement imparable de la producció suposa un increment dels residus. A Europa, la recuperació energètica (incineració) és la mesura més habitual per a desfer-se dels residus de plàstic, amb el 42,6% del volum total. A continuació li segueix el reciclatge, amb un 32,5%. Finalment, un 25% dels residus plàstics s'elimina en abocadors.

La taxa actual de reciclatge varia segons el país de la UE. Espanya seria un dels països que millors resultats aporta com a quilos reciclats per persona i any i volum total de plàstic reciclat, segons les estadístiques de 2018 del Parlament Europeu. No obstant això, continua sent molt major la quantitat d'aquest material que no es recicla.

D'altra banda, la meitat del plàstic que es reciclarà s'emporta a altres països fora de la UE, a causa de la falta de capacitat i tecnologia o a recursos financers insuficients, segons admet el propi Parlament Europeu.

Fins fa poc, gran part dels residus s'enviaven a la Xina per al seu reciclatge, però a partir de 2018 aquest país va prohibir l'entrada de plàstics de mala qualitat, perquè sovint acabaven dipositats en abocadors il·legals o contaminant la mar i els espais naturals. El mateix han fet després altres països de la zona, que han posat fi a l'arribada dels contenidors occidentals carregats de residus plàstics.

Per a evitar incrementar la incineració i l'acumulació de residus en els abocadors, la UE busca solucions circulars i respectuoses amb el medi ambient.

La baixa proporció de reciclatge a la Unió Europea comporta grans pèrdues per a l'economia i per al medi ambient. S'estima que el 95% del valor del material d'embalatge de plàstic es perd en l'economia després d'un primer ús molt breu.

Els científics estimen que, en 2019, la producció i la incineració de plàstic van emetre alreadedor de 850 milions de tones de gasos d'efecte d'hivernacle en el món.

Les emissions podrien incrementar-se a 2.800 milions de tones per a 2050, la qual cosa es podria reduir amb un millor reciclatge.

Problemes amb el reciclatge de plàstic

Els principals problemes que compliquen el reciclatge de plàstic són la qualitat i el preu del producte reciclat, en comparació amb la seva contrapartida verge.

Els processadors de plàstic requereixen grans quantitats de plàstic reciclat, fabricats amb especificacions estrictament controlades i a un preu competitiu.

Però com els plàstics s'adapten i depenen de les necessitats estètiques o funcionals de cada fabricant, la diversitat de les matèries primeres complica el procés del reciclatge, el fa més costós i afecta a la qualitat del producte final.

En conseqüència, la demanda de plàstics reciclats continua sent molt baixa i, encara que creix ràpid, en 2018 va representar només el 6% de la demanda total de plàstics a Europa.

Solucions i objectius per a 2030

Mentrestant, la Comissió Europea va presentar al maig de 2018 una proposta per a atallar els residus plàstics en la mar. La nova legislació inclou la prohibició comunitària de la producció dels deu principals productes plàstics d'un sol ús, en vigor des del 3 de juliol de 2021: palletes, gots, plats, coberts o pals de globus, entre altres.

No obstant això, els objectius de reducció de plàstic a la UE estan perfectament definits, amb horitzons i xifres concretes. El Pacte Verd Europeu recull que un 55% dels residus d'embalatges plàstics s'hauran de reciclar en 2030.

Un altre objectiu legalment fixat des d'Europa per a aconseguir aquest 55% de reciclatge és que per a aquest any 2030 tots els envasos fabricats hauran de ser reciclables o reutilitzables.

En aquest context, en l'àmbit agroalimentari, la directiva 2019/904 obligarà al fet que els envasos plàstics de begudes de fins a tres litres continguin, almenys, un 25% de material reciclat en 2025, i un 30% a partir de 2030. Això, s'uneix a la pressió dels consumidors que demanden, cada dia més, solucions sostenibles i reducció d'ús de plàstics per a envasament.

D'altra banda, existeixen moltes empreses que ja han anunciat la incorporació de percentatges de PET reciclatge en alguns dels seus envasos, entre un 20 i un 100%.

En els últims mesos ha aparegut una innovació tecnològica que sembla acudir en ajuda del reciclatge de plàstic: el reciclatge químic, molt més innocu i respectuós amb el medi ambient. Aferrant-se a aquest sistema, l'associació paneuropea de productors de matèries primeres plàstiques, PlasticsEurope, ha emès un comunicat en el qual demana a la Comissió Europea que s'obligui a incloure un 30% de plàstic reutilitzat en els envasos reciclats per a l'any 2030.

“Per a això, incrementar el reciclatge químic és essencial per a aconseguir aquest objectiu obligatori. En aquest sentit, les inversions planificades pels nostres membres en aquesta tecnologia essencial i en infraestructures van dels 2.600 milions d'euros en 2025 als 7.200 milions d'euros en 2030 en tota Europa”, afirma la patronal europea del plàstic.

PlasticsEurope també considera que “aquest objectiu sol el podrem aconseguir treballant estretament amb les institucions europees i la cadena de valor”.