El canvi climàtic és la preocupació més gran dels europeus. Creuen que és el problema més greu al qual s'enfronta el món, segons els resultats d'una recent enquesta de l'Eurobaròmetre. Més de nou de cada deu enquestats consideren que el canvi climàtic és un problema greu (93%), i gairebé vuit de cada deu (78%) ho consideren molt greu.
No obstant això, les diferències són notables entre els Estats membres: mentre a Suècia (43%), Dinamarca (35%) i Països Baixos (34%) un percentatge important situa el canvi climàtic com el problema més gran a escala mundial, aquesta xifra és molt de menor en països com Bulgària (5%), Romania i Itàlia (tots dos 7%). A Espanya, aquesta dada va ser del 16%, lleugerament per sota de la mitjana de la UE (18%).
L'informe comença examinant les percepcions dels europeus sobre el canvi climàtic. Per primera vegada des que es va incloure aquesta pregunta en l'enquesta, identifiquen el canvi climàtic com el problema més greu que enfronta el món en el seu conjunt.
Així, el canvi climàtic va ser considerat el desafiament més greu que el món ha d'afrontar (18%), seguit per la pobresa, la fam i la falta d'aigua potable, i la propagació de malalties infeccioses (tots dos el 17%); la situació econòmica (14%) i la deterioració de la naturalesa (7%).
A més, un altre grup important, prop de la meitat, considera que l'emergència climàtica és el segon problema més greu que enfronta el món –per darrere de la pobresa, la fam i la falta d'aigua potable–, però per davant de la propagació de malalties infeccioses.
Un resultat sorprenent
Els autors de l'enquesta consideren que aquest és un “resultat sorprenent” en l'actual context de pandèmia de covid. I que mostra “l'alt nivell de preocupació pel canvi climàtic malgrat la major greu crisi sanitària mundial en dècades”.
De fet, la proporció d'europeus que pensa que el canvi climàtic és un problema molt greu s'ha mantingut estable des de 2019, en gairebé vuit de cada deu.
La segona part de l'informe explora les opinions dels europeus sobre la necessitat d'actuar contra el canvi climàtic. Més que la meitat dels enquestats creu que els governs nacionals (63%), empreses i indústria (58%), i la UE (57%) són responsables per a fer front a l'escalfament global a Europa.
Seguint la tendència observada entre 2017 i 2019, la proporció d'enquestats que esmenten a cadascun dels sis actors enumerats ha augmentat, especialment els que trien a la UE i a les empreses i la indústria.
De la mateixa manera, els governs nacionals, regionals i les autoritats locals han experimentat un augment considerable d'esments des de 2019). A més, gairebé dos terços dels europeus asseguren que han actuat personalment contra el canvi climàtic en els sis mesos anteriors a la consulta. És el nivell més alt des de 2011.
Una descripció més específica sobre les accions realitzades per a combatre el canvi climàtic revela que gairebé tots els europeus, el 96%, han adoptat almenys una acció que ajuda a fer front a l'escalfament global.
Tres quartes parts han reduït els seus residus i els han separat periòdicament per al seu reciclatge, mentre que prop de sis de cada deu van reduir el seu consum d'articles d'un sol ús sempre que els va anar possible.
Alternatives ecològiques als automòbils
Entre les accions per a contrarestar el canvi climàtic que han perdut terreny des de 2019, destaca especialment l'ús regular d'alternatives ecològiques als automòbils privats. Els autors de l'estudi consideren que pot ser una conseqüència de la pandèmia de coronavirus.
Les actituds dels europeus cap a la lluita contra el canvi climàtic i la transició a energies netes es tracten en el tercer capítol de la informe. La majoria veu la lluita contra el canvi climàtic com “una oportunitat” tant per a la ciutadania per a l'economia europea.
Gairebé nou de cada deu enquestats estan d'acord que abordar el canvi climàtic ha de ser una prioritat per a millorar salut pública, i més de sis de cada deu creuen que l'adaptació als impactes adversos del canvi climàtic pot tenir efectes positius per als ciutadans de la UE.
En matèria econòmica, una gran majoria dels consultats pensa que les tecnologies poden ajudar a crear nous llocs de treball i que conduiran a una innovació que farà a les empreses de la UE més competitives.
La gran majoria dels europeus sosté que reduir les importacions de combustibles fòssils de fora de la UE augmentarà la seguretat energètica i beneficiarà econòmicament a la Unió.
En aquest context, també hi ha acord generalitzat que ha d'haver-hi un major suport financer públic a la transició a fonts d'energia neta, i que el cost del mal causat pel canvi climàtic és molt més alt que de la inversió necessària per a una verda transició.
Així mateix, l'informe analitza opinions sobre les responsabilitats dels governs nacionals i la UE per a fer front al canvi climàtic. Tres quartes parts dels europeus pensen que el seu govern no està fent prou per a abordar l'emergència climàtica.
Reduir al mínim les emissions de gasos d’efecte hivernacle
De la mateixa manera, gairebé nou de cada deu enquestats opinen que és important tant per al seu govern nacional com per a la Unió Europea establir objectius ambiciosos per a incrementar la quantitat d'energia renovable utilitzada per a 2030. I la mateixa proporció pensa que tant el seu govern com per a la UE haurien de proporcionar suport per a augmentar els nivells d'eficiència energètica per a 2030.
Més: nou de cada deu europeus estan d'acord que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle han de reduir-se al mínim, i que es compensen emissions restants per a fer que l'economia de la UE sigui climàticament neutra en 2050.
Tres quartes parts dels enquestats també pensen que els diners del pla de recuperació econòmica ha d'invertir-se principalment en la nova economia verda, en lloc d'en l'economia tradicional basada en els combustibles fòssils.
L'enquesta de l'Eurobaròmetre es va realitzar entre 26.669 ciutadans dels 27 Estats membres de la UE entre el 15 de març i el 14 d'abril d'enguany.
