El canvi climàtic ha deixat de ser aquest ens abstracte que amenaça el benestar del planeta en un futur molt llunyà. Cada dia es veuen noves evidències que ja és una realitat en curs, com és el cas de les onades de calor. Ara ho ha tornat a demostrar un recent estudi que ha avaluat les morts produïdes per calor en tot el globus en els últims anys, arribant a la conclusió que entre 1991 i 2018, el 37% de defuncions per un excés de calor van tenir com a principal responsable el canvi climàtic antropogènic. A Espanya, el nombre de morts atribuïbles a aquest fenomen és del 30,3%, una xifra igualment elevada.
L'estudi, publicat en Nature Climate Change, ha tractat, per primera vegada, de comparar com era l'escenari de la mortalitat en el passat i com ho és ara. Les conclusions suggereixen que les poblacions de països de latituds mitjanes i baixes seran les més afectades en termes percentuals per aquest augment de morts atribuïbles a la calor, sent a més les que menys contribueixen a l'avanç del canvi climàtic com és el cas d'Amèrica Llatina.
A Espanya, encara que no creixi tant aquest percentatge, no significa que estigui en millor posició. El nostre país és una de les regions del planeta amb més defuncions degudes a l'augment de temperatura generades pel canvi climàtic, igual que la majoria de països que es troben en la conca mediterrània.
«Serà la zona més afectada per l'escalfament global», assegura el geògraf físic de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Dominic Royé, qui figura com un dels signants d'aquest article.
I és que, com remarca «amb o sense escalfament global, Espanya ja es caracteritza per una alta fracció de morts atribuïbles a la calor», indica Royé.
704 morts a l'any
De fet, en termes absoluts, el nombre de morts per calor relacionada amb el canvi climàtic a Espanya ascendeix a 704 per any, la qual cosa suposa 4,7 per cada 100.000 habitants de mitjana, tenint en compte les dades recaptades en les capitals provincials.
Els investigadors van recaptar dades empíriques de 732 llocs en 43 països per a estimar la càrrega de mortalitat associada amb l'exposició addicional a la calor que ha resultat del recent escalfament induït per l'home en un període comprès entre 1991 i 2018. En tots els països de l'estudi, es va trobar un «evident» augment de la mortalitat en tots els continents, encara que variïn geogràficament.
«El canvi climàtic està afectant la nostra salut», insisteix Royé, que assenyala que és hora de prendre aquestes mesures, especialment en ciutats on, per l'augment d'ús de superfícies artificials (com a formigó o asfalt), se sofrirà més l'augment de temperatures.
«Hem de repensar com vivim a les ciutats», insisteix l'investigador, qui assenyala que és hora de realitzar una «reestructuració climàtica» d'aquestes. En aquest sentit, les seves propostes passen per la creació de més àrees verdes (de vegetació) i blaves (com a rius i llacs) o repensar les construccions perquè totes siguin bioclimàtiques.
En altres paraules, s'ha d'aconseguir que els edificis puguin mantenir una temperatura idònia sense que per a això es continuïn emetent gasos d'efecte d'hivernacle.
«Se sap que la temperatura exterior pot augmentar entre dos o tres graus centígrads tan sols per l'ús d'aire condicionat», insisteix Royé.
A tot el món les temperatures ja han augmentat 1,03 °C per sobre del nivell preindustrial, i les conseqüències ja estan sent palpables.
A més, com incideix Royé, en països com Espanya, el 1,5 °C d'augment de temperatura es va depassar fa temps. I és que Europa s'està portant la pitjor part, havent augmentat la seva temperatura en el mateix període entre 1,7 °C i 1,9 °C.
«Pensa el que podria ocórrer si continuen les emissions i aconseguim els 2 °C d'augment o fins i tot més», incideix el geògraf, que insisteix que això succeirà si no es talla d'arrel immediatament les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle.
Un altre estudi en el qual ha participat el mateix investigador, publicat aquesta vegada en la revista Atmospheric Research, anticipa un augment de la intensitat de les onades de calor del 104% per al futur pròxim (2021-2050) en tota la Península Ibèrica.
Els autors estimen una increment de les onades de calor amb tendències del 6% al 8% per dècada, la qual cosa comportarà una major afecció sobre l'ésser humà, un augment de la demanda d'energia i implicacions per al risc d'incendis.
L'extensió mitjana de les onades de calor per al període 1971-2000 va augmentar en un 1,71% per dècada, mentre que l'augment en l'extensió màxima és encara major, amb un 4,3% per dècada.
Un 16% més de morts
Vinculat al concepte d'onades de calor es encuenta el de ‘nits tropicals’, aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 graus. En aquest sentit, els investigadors han quantificat la mortalitat que produeix aquest augment de nits caloroses. Les morts han augmentat un 16% a Espanya per aquestes nits vergonyoses, segons l'estudi de Royé.
«El nostre cos necessita descansar», assenyala Royé que indica que, per a això, és necessari que baixi el pols entre un 20% i un 30% respecte al que tenim estant en repòs. No obstant això, quan una pressió externa com la calor fa la seva aparició, el cos es veu obligat a treballar per a poder termorregularse a través de la sudoració i la vasodilatació.
El perill està a tot arreu, però sens dubte els que tenen més risc de sofrir un desenllaç fatal són les persones amb patologies prèvies, especialment cardiovasculars i respiratòries. De fet, en les persones amb malalties respiratòries, la mortalitat per la xafogor nocturna ascendeix al 30%, el doble que en la resta de la població.
Una de les conclusions més rellevants de la recerca desenvolupada és que la mortalitat té més relació amb la temperatura que s'aconsegueixi durant la nit que amb el fet que aquesta nit calorosa es prolongui durant més hores.
A Espanya s'han estudiat quatre ciutats: Barcelona, Bilbao, Madrid i Sevilla. D'elles, la que experimenta un major risc de mort per excés de calor és Madrid, on aquest indicador aconsegueix el 26%.
«L'impacte de l'ambient tèrmic en la salut, el confort i el rendiment és un dels problemes de salut pública més crítics relacionats amb el canvi climàtic», explica l'investigador.
