Després de la treva de la pandèmia, l'activitat econòmica torna a disparar els gasos contaminants. El consum energètic de la Xina és el principal responsable d'aquest agument. La reducció del turisme mundial fa que les emissions encara no arribin a nivells pre-covid.
La pandèmia va suposar un fre en la contínua emissió de gasos d'efecte d'hivernacle de la nostra societat. En tot el globus es van reduir les emissions un 5,8%, la qual cosa equival a gairebé dues gigatones de diòxid de carboni que mai es van arribar a emetre. Però aquesta fita històrica, que va suposar un descens global en les emissions cinc vegades major que el viscut durant la crisi econòmica de 2009, no es va aconseguir a conseqüència de l'obstinació de l'ésser humà per posar-se a la feina per a lluitar contra l'avanç del canvi climàtic.
Tan sols un any després d'una de les crisis sanitàries més complexes del segle XXI, els països intenten recuperar-se de la gran garrotada econòmica que ha suposat la irrupció del coronavirus. La volta a la normalitat i les previsions de creixement del 6% comencen a mostrar l'efecte ‘rebot’ en les emissions de gasos contaminants, que tornaran a créixer sense pausa un 4,8% a final d'enguany respecte a 2020.
Així ho posa de manifest un recent estudi publicat per l'Agència Internacional d'Energia (IEA), que indica que aquest creixement estarà motivat principalment per la recuperació de la demanda energètica que s'està generant a tot el món i que aconsegueix el 4,6%.
El carbó, el petroli i el gas natural seran els tres principals actors en aquesta recuperació, i encara que les renovables repuntaran.
